Mentides estadístiques i estadística de les mentides

Qui treballa sovint amb estadístiques socials (de mercat de treball, de condicions de vida, de desigualtat, etc.) corre, almenys, dos riscs. El primer és el d'anar a la cosa fàcil i, si s'ha generalitzat una certa interpretació d'un indicador, donar-ho per bo i seguir el corrent majoritari. El segon és el d'anar-se fent un pèl insensible als drames humans que contenen algunes d'aquestes estadístiques. Supòs que cadascú tindrà les seves estratègies per superar, si és que es volen superar, aquests estats de riscs. La meva és la següent: per combatre el primer, la de recordar sempre una simple frase de Joseph Stiglitz, que té una càrrega de profunditat brutal: "El que mesurem afecta les decisions que prenem". Per prevenir el segon risc, procur recordar sovint l'escriptor i guionista Petros Màrkaris que, referint-se a l'austericidi, afirmà que "es continua mirant les xifres, però no les persones i, no obstant això, els qui sofreixen són les persones".

A mi em funciona, però, vist el que es veu cada mes amb la presentació i anàlisi de les xifres d'atur registrat, sembla que les opinions del premi Nobel d'Economia i del pare literari del comissari Kostas Jaritos no tenen gaire predicament entre els responsables governamentals estatals i illencs. Per tal de sostenir – sostenella i no enmendalla– l'eslògan de "la recuperació" i "el canvi de tendència" s'usen mentides estadístiques, com ara la d'equiparar treball a temps complet amb treball a temps parcial, o la de comparar el treball que permet assegurar no estar en risc de pobresa o exclusió social amb el treball precari que no garanteix cobrir les necessitats econòmiques bàsiques.

Vegem-ne un exemple recent: El dia 4 de novembre es va informar que a les Illes Balears l'octubre acabà amb una xifra d'atur registrat de 75.513 persones. Es va parlar d'un augment del 16% (10.420 persones) en comparació a l'atur registrat del mes anterior, i d'una variació negativa del -8,45% (-6.973 persones) en relació al mes d'octubre de 2013. Òbviament la confraria de l'"anam pel bon camí" es va entossudir a ressaltar aquesta dada interanual. Una vegada més, i de manera insistent, van parlar de "descens d'atur" i en cap cas de "descens d'atur registrat", que és una altra cosa. Allò important pels nostres governants són les xifres (encara que els qui sofreixin siguin les persones). El determinant és la immediatesa de la xifra, sense majors matisos ni complementarietat d'altres informacions (encara que si es mesura malament, potser no es prenen les decisions adequades per acabar amb el patiment de la gent).

Uns dies després de la publicació de l'atur registrat es coneix una informació substantiva per al que vull dir: les persones fixes discontínues afiliades a la Seguretat Social a l'octubre eren 38.789, una xifra que representa una caiguda de 26.314 afiliacions en comparació al mes anterior. Òbviament no són afiliacions que s'hagin esfumat, són treballadors i treballadores que han acabat la seva "temporada" (el seu "període d'activitat" en l'argot de la regulació legal d'aquest contracte) i que, per tant, són persones aturades i perfectament registrades. Si dins la dada d'atur registrat –i, sobretot, si els qui ho comuniquen i analitzen des de posicions governamentals– ho haguessin tingut en compte, les xifres serien unes altres: un total de 101.827 persones en atur registrades en les oficines del SOIB (i no 75.513). Aquesta dada ens hauria indicat que la variació mensual suposa un augment del 52% (33.939 persones) i no del 16% (10.420 persones). És a dir, en realitat la dada substantiva del mes d'octubre és la revifada de l'estacionalitat laboral i no la reducció interanual, que seria d'un -5% amb 5.904 persones inscrites menys (i no d'un -8,45% amb 6.973 persones menys) si s'hagués informat dels fixos discontinus que havien acabat la feina.

L'absurda i desfasada Ordre Ministerial de l'11 de març de 1985 (BOE de 14/3/85), que exclou les persones amb relació laboral de fixes discontínues de les llistes d'atur registrat quan estan en atur, permet aquesta mentida estadística. Així doncs, insistiré una vegada més en la inutilitat de la dada de "atur registrat" per analitzar els comportaments de fons dels mercats de treball en general i de l'illenc en particular. En tot cas, sí que és força útil per engrossir les estadístiques de les mentides.

Publicat originalment a l’Ara Balears ( 27-XI-2014)  

Foto. Rafel Borràs (agost 2014). Detall de tela xinesa. Museu de Xangai