El PP i C’s ja
han aconseguit una gran sofisticació del llenguatge per referir-se a
estabilitat laboral. El primer ho ha fet en la seva acció de govern amb la
invenció del que he anomenat el
contracte de "fix precari" (vegeu aquí). C´s, de moment, ho ha fet
a l’àmbit de les propostes, car en el seu programa econòmic podem llegir que “totes
les noves contractacions es faran amb un contracte indefinit amb
indemnitzacions creixents, proporcionals a l'antiguitat del treballador en
l'empresa”. Curt i ras: El que es proposa és el conegut “contracte únic” que fa
temps reivindica l’Ibex-35 a través de la Fundació FEDEA que, no ho oblidin, és
un dels més influents think tank
neoliberals. El contracte únic és el
súmmum del cinisme: veritablement el que es proposa és un acomiadament únic i
sense tutela judicial.
A col·lació
d’aquesta perversió cínica del llenguatge, convé comentar breument alguns
aspectes perversos de dos avantprojectes de lleis estatals sobre els quals, la
setmana passada, el CES (Consejo Económico y Social) emeté dictamen, per cert,
amb bastants retrets.
El primer fa
referència a la Ley de Sociedades Laborales y Participadas.
L'Avantprojecte augmenta el volum d'hores-any treballades pels treballadors no
socis al 49% del còmput total d'hores-any del conjunt dels socis treballadors,
independentment de la grandària de la societat laboral. És a dir, aquestes
societats laborals seran manco laborals, i s’obre un porta perquè la
precarització de les relacions laborals entri amb més facilitat a l’àmbit
empresarial de l’economia social.
L’altre avantprojecte
és el relatiu a la Ley por la que se modifica y actualiza la
normativa en materia de autoempleo y se adoptan medidas de fomento y promoción
del trabajo autónomo y de la economía social. En relació al que
coment, el fet més cridaner és la modificació que es fa de la figura del
Treballador Autònom Econòmicament Depenent (TRADE), aquell que obté almenys un
75% dels seus ingressos d'un mateix client. L'Avantprojecte ha inclòs la
possibilitat que aquest autònom contracti a un treballador/a interí/na per
compte d'altri perquè el substitueixi en determinats supòsits derivats de
l'exercici dels drets de conciliació del TRADE. És a dir, l’autònom
proletaritzat s’ha de fer càrrec d’una contractació sempre precària, per poder
tenir uns mínims drets de conciliació de la seva vida laboral amb la personal:
Fotut i banyut!
El més
indignant és que ambdues mesures s’argumenten per seguir progressant en la
creació d’ocupació estable i de qualitat. Definitivament cal estar molt a
l’aguait perquè no ens robin el significat de les paraules perquè, d’acord amb
Owen Jones, “la seguretat laboral ha
d'estar al centre d'un nou moviment progressista”.
Publicata originalment
a EL PERISCOPI (18-05-2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada