Herència Bauzá: Vulnerabilitat social alta

A les Illes Balears tenim un índex de vulnerabilitat alt. Aquesta és una de les conclusions de la publicació de l'Institut d'Economia, Geografia i Demografia del CSIC titulat ‘Atles de la crisi. Impactes socioeconòmics i territoris vulnerables a Espanya’, publicat per l'editorial Tirant Humanitats. Aquest índex és la síntesi de les vulnerabilitats immobiliàries -dret a l'habitatge i el seu manteniment-, econòmiques -teixit empresarial, atur i ocupació de qualitat socialment inclusiu- i socials. Entre aquestes darreres s'inclouen les relacionades amb l'emancipació juvenil, la conflictivitat (manifestacions i vagues), les prestacions socials i, com no, la taxa de pobresa relativa.

Precisament aquesta setmana hem conegut l'Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de 2014, que ens informa que la renda mitjana anual (o ingrés mitjà anual) per persona illenca era el 2010 d’11.126 €, mentre que el 2013 havia descendit fins als 10.660 €, i la renda de les llars havia descendit dels 28.590 € als 26.923€. És a dir, en els anys de la legislatura de Bauzá s'ha produït una pèrdua mitjana de renda personal d’un 4,2%, i d’un 5,8% a les llars. L'altra informació rellevant de l'ECV-2014 és el creixement de la taxa de risc de pobresa. L'any que Bauzá va començar a governar (2011) era d'un 17,9% i -després d'elevar-la fins al 20,6% el 2012, i fins al 19,5% el 2013- la deixarà en un 18,4%. Val a dir que aquesta taxa de risc de pobresa calcula el percentatge de gent que viu amb ingressos inferiors al que s’anomena “llindar de pobresa”, que el 2014 se situà en 7.961 € anuals per persona. Si es pren en consideració que aquest llindar ha baixat un 2,5% amb relació a 2011, hom ha de concloure que hi ha més persones en situació de vulnerabilitat i, alhora, la pobresa és més severa.

Hi ha dues dades més que vull posar de relleu: 1) L'any 2011 hi havia un 7,4% de persones amb mancances materials molt severes, mentre que el 2014 ja són un 9,8%. Una dada que, entre altres coses, ens està indicant un creixement de la desigualtat. 2) Malgrat el discursos sobre millora del mercat laboral, l’indicador de la UE, la taxa AROPE (taxa de risc de pobresa i/o exclusió social que, a més de la gent que no supera el llindar de pobresa, incorpora factors de privació material severa i baixa intensitat del treball) és del 23,8%. Sens dubte és un indicatiu que hi ha una forta precarització de les prestacions de desocupació i que cada dia hi ha més gent que surt a fer feina per guanyar-se la pobresa.

El sociòleg francès Robert Castel explicava que la pobresa no és simplement un estat de privació, és alguna cosa més. M’atreveixo a dir que avui en dia s’ha de parlar, si més no, d’empobriment material, democràtic, cultural, de salut i de felicitat. En aquest sentit, els quatre anys de govern de Bauzá hauran estat anys de, en adient expressió d’Ivan Illich, modernització de la pobresa.

Publicat originalment al AraBalears  (01.06.2015)