A les Illes Balears tenim un índex de
vulnerabilitat alt. Aquesta és una de les conclusions de la publicació de
l'Institut d'Economia, Geografia i Demografia del CSIC titulat ‘Atles de la
crisi. Impactes socioeconòmics i territoris vulnerables a Espanya’, publicat
per l'editorial Tirant Humanitats. Aquest índex és la síntesi de les
vulnerabilitats immobiliàries -dret a l'habitatge i el seu manteniment-,
econòmiques -teixit empresarial, atur i ocupació de qualitat socialment
inclusiu- i socials. Entre aquestes darreres s'inclouen les relacionades amb
l'emancipació juvenil, la conflictivitat (manifestacions i vagues), les
prestacions socials i, com no, la taxa de pobresa relativa.
Precisament aquesta setmana hem conegut
l'Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de 2014, que ens informa que la renda
mitjana anual (o ingrés mitjà anual) per persona illenca era el 2010 d’11.126
€, mentre que el 2013 havia descendit fins als 10.660 €, i la renda de les
llars havia descendit dels 28.590 € als 26.923€. És a dir, en els anys de la
legislatura de Bauzá s'ha produït una pèrdua mitjana de renda personal d’un
4,2%, i d’un 5,8% a les llars. L'altra informació rellevant de l'ECV-2014 és el
creixement de la taxa de risc de pobresa. L'any que Bauzá va començar a
governar (2011) era d'un 17,9% i -després d'elevar-la fins al 20,6% el 2012, i
fins al 19,5% el 2013- la deixarà en un 18,4%. Val a dir que aquesta taxa de
risc de pobresa calcula el percentatge de gent que viu amb ingressos inferiors
al que s’anomena “llindar de pobresa”, que el 2014 se situà en 7.961 € anuals
per persona. Si es pren en consideració que aquest llindar ha baixat un 2,5%
amb relació a 2011, hom ha de concloure que hi ha més persones en situació de
vulnerabilitat i, alhora, la pobresa és més severa.
Hi ha dues dades més que vull posar de
relleu: 1) L'any 2011 hi havia un 7,4% de persones amb mancances materials molt
severes, mentre que el 2014 ja són un 9,8%. Una dada que, entre altres coses,
ens està indicant un creixement de la desigualtat. 2) Malgrat el discursos
sobre millora del mercat laboral, l’indicador de la UE, la taxa AROPE (taxa de
risc de pobresa i/o exclusió social que, a més de la gent que no supera el
llindar de pobresa, incorpora factors de privació material severa i baixa
intensitat del treball) és del 23,8%. Sens dubte és un indicatiu que hi ha una
forta precarització de les prestacions de desocupació i que cada dia hi ha més
gent que surt a fer feina per guanyar-se la pobresa.
El sociòleg francès Robert Castel
explicava que la pobresa no és simplement un estat de privació, és alguna cosa
més. M’atreveixo a dir que avui en dia s’ha de parlar, si més no, d’empobriment
material, democràtic, cultural, de salut i de felicitat. En aquest sentit, els
quatre anys de govern de Bauzá hauran estat anys de, en adient expressió d’Ivan
Illich, modernització de la pobresa.
Publicat originalment al AraBalears (01.06.2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada