Amb el títol de "L'ocupació mundial
en plena mutació: Balears no és una excepció" acabam de publicar el número
19 de Panorama sociolaboral Gadeso que, entre molts d'altres,
inclou la lectura comentada del darrer informe de l'Organització Internacional
del Treball (OIT). Ha resultat molt enriquidor analitzar un bon nombre
d'informes sobre el mercat laboral espanyol i, particularment, del de Balears,
elaborats per institucions públiques, interlocutors socials i econòmics i
empreses privades, i fer-ho a la llum de les consideracions generals del
mencionat document, "Perspectives socials i de l'ocupació en el món
2015" de l'OIT. No debades, l'Agencia de l'ONU pels assumptes del treball
i l'ocupació ha titulat el seu informe d'enguany "L'ocupació en plena
mutació", advertint que, a la falta generalitzada d'ocupacions, se sumen
els nous reptes derivats de la transformació radical que està experimentant
l'ocupació.
Curt i ras s'adverteix que el model estàndard d'ocupació treballadors i treballadores que perceben un sou o un salari per una ocupació a compte d'ocupadors, amb un treball estable i a temps complet és cada vegada menys predominant en les economies avançades. Aquesta és la realitat de Balears amb un mercat laboral que, una vegada i una altra, respon amb més precarietat laboral a qualsevol símptoma de recuperació econòmica, encara que aquesta recuperació tingui poc a veure amb una hipotètica superació de la crisi.
Allò que caracteritza l'actual fase de crisi en el mercat laboral illenc són els fenòmens emergents de les noves precarietats. L'opció per la precarització laboral i la devaluació salarial com a via per a millorar la competitivitat del model de creixent insular té uns efectes molts contundents: extensió com mai de la pobresa laboral (cada pic hi ha més gent que, tot i treballar en algun període de l'any, no deixa d'estar en risc de pobresa i/o exclusió social) i augment de les desigualtats. Per cert, a l'hora d'avaluar el tarannà del funcionament del mercat laboral cal introduir variables com ara el coeficient de Gini que, com se sap, és un índex de desigualtat que pren el valor 0 en cas d'equitat perfecta i el valor 100 en cas de desigualtat perfecta i que a Balears ha passat del 33,8 de 2013, al 34,9 de 2014.
A parer meu, i en funció del gruix d'informes analitzats en el darrer Panorama sociolaboral Gadeso (disponible a aquí), potser es pot parlar d'alguna millora macroeconòmica en el cicle econòmic, però no de superació de la crisi. Ni molt manco s'han acabat els efectes de caràcter sistèmic de l'actual crisi, que estan significant una profunda mutació d'estructures econòmiques, polítiques, socials i laborals. Crec que una de les qüestions que està mutant és l'objectiu de la plena ocupació, sustentada sobre una majoria de gent treballant a jornada completa, tot l'any, per compte aliena i garantint que cada llar tingui, al manco, un membre sustentador per a assegurar una quantitat de renda que permeti un nivell de consum i cohesió social a les famílies en una societat decent.
Record que a principis dels anys 2000 Bruno Trentin important sindicalista i home de gran coherència de l'esquerra italiana escrivia que no estam davant la fi del treball sinó davant el canvi de la seva qualitat, del seu paper, de les raons mateixes del treball assalariat. En aquestes estam, però és una situació que es pot esmerçar. En el número 19 de Panorama sociolaboral Gadeso és fan alguns suggeriments que, si més no, haurien de servir per a un gran debat polític i social sobre la qualitat del treball remunerat i la qualitat de la cohesió social d'una societat democràtica com la de Balears.
Curt i ras s'adverteix que el model estàndard d'ocupació treballadors i treballadores que perceben un sou o un salari per una ocupació a compte d'ocupadors, amb un treball estable i a temps complet és cada vegada menys predominant en les economies avançades. Aquesta és la realitat de Balears amb un mercat laboral que, una vegada i una altra, respon amb més precarietat laboral a qualsevol símptoma de recuperació econòmica, encara que aquesta recuperació tingui poc a veure amb una hipotètica superació de la crisi.
Allò que caracteritza l'actual fase de crisi en el mercat laboral illenc són els fenòmens emergents de les noves precarietats. L'opció per la precarització laboral i la devaluació salarial com a via per a millorar la competitivitat del model de creixent insular té uns efectes molts contundents: extensió com mai de la pobresa laboral (cada pic hi ha més gent que, tot i treballar en algun període de l'any, no deixa d'estar en risc de pobresa i/o exclusió social) i augment de les desigualtats. Per cert, a l'hora d'avaluar el tarannà del funcionament del mercat laboral cal introduir variables com ara el coeficient de Gini que, com se sap, és un índex de desigualtat que pren el valor 0 en cas d'equitat perfecta i el valor 100 en cas de desigualtat perfecta i que a Balears ha passat del 33,8 de 2013, al 34,9 de 2014.
A parer meu, i en funció del gruix d'informes analitzats en el darrer Panorama sociolaboral Gadeso (disponible a aquí), potser es pot parlar d'alguna millora macroeconòmica en el cicle econòmic, però no de superació de la crisi. Ni molt manco s'han acabat els efectes de caràcter sistèmic de l'actual crisi, que estan significant una profunda mutació d'estructures econòmiques, polítiques, socials i laborals. Crec que una de les qüestions que està mutant és l'objectiu de la plena ocupació, sustentada sobre una majoria de gent treballant a jornada completa, tot l'any, per compte aliena i garantint que cada llar tingui, al manco, un membre sustentador per a assegurar una quantitat de renda que permeti un nivell de consum i cohesió social a les famílies en una societat decent.
Record que a principis dels anys 2000 Bruno Trentin important sindicalista i home de gran coherència de l'esquerra italiana escrivia que no estam davant la fi del treball sinó davant el canvi de la seva qualitat, del seu paper, de les raons mateixes del treball assalariat. En aquestes estam, però és una situació que es pot esmerçar. En el número 19 de Panorama sociolaboral Gadeso és fan alguns suggeriments que, si més no, haurien de servir per a un gran debat polític i social sobre la qualitat del treball remunerat i la qualitat de la cohesió social d'una societat democràtica com la de Balears.
(Foto: The frugal meal. Picaso)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada