Encara no hem arribat als 100
primers dies del primer govern autonòmic de les esquerres. Ha passat molt poc
temps de la fi de la legislatura de la dreta més horrorosa. I, tanmateix, cada
dia que passa, sembla més evident l'absència d'un relat més o menys comú de la
majoria parlamentària que forma i, suposadament, dóna suport al Govern de
Francina Armengol. La percepció ciutadana majoritària, després de l'enterrament
del TIL i de la Llei de Símbols i de l'aprovació de la devolució de la Targeta
Sanitària a tothom (quantes se n’han retornat?), és de manca de pla estratègic.
Altrament dit, quin és el rumb i la meta que es vol per a aquesta legislatura?
No és suficient remetre's burocràticament a l'Acord de Governabilitat de les
Illes Balears. En termes del que George Lakoff defineix com a marc cognitiu (no
està de més rellegir-se de tant en tant el llibret “No Pensis en un elefant.
Llenguatge i debat polític”), l'executiu balear hauria de preguntar-se per què s'ha
passat, amb tanta rapidesa, de l'eufòria i entusiasme del “poble d'esquerres i
de les samarretes verdes” a un evident desànim i certa decepció.
M'expliquen que en els àmbits de
la cultura hi ha molta decepció per uns anuncis de tebiesa en matèria lingüística,
que en els dels moviments socials no s'entén com es pot tenir un missatge tan
tou i esquivo en relació al TTIP com el
que manifesta el cap de la representació de la Comissió Europa per a
Catalunya i Balears, Ferran Tarradellas, en afirmar: “... en el cas del TIPP que em comenta, efectivament, hi ha una gran
mobilització perquè hi ha dubtes sobre si afavorirà o no les grans
corporacions. En qualsevol cas, del que ens hem d’alegrar és que hi hagi debat,
perquè només amb una participació i implicació real de tots aconseguirem que la
UE respongui als desafiaments que tenim com a societat.”
En altres ambients, no s'entén com
es pot consentir que una alt càrrec, en
la seva condició de tal, afirmi
que: "A nadie le gustan los impuestos, pero ...”. Seguint amb els ensenyaments
del professor de Ciència Cognitiva i Lingüística de la Universitat de
Califòrnia, hom podria dir que afirmacions com aquesta pertanyen a un marc
cognitiu conservador, molt a l'estil de la castissa Esperanza Aguirre. A més de
ser una afirmació que, segons les més recents recerques sociològiques sobre
fiscalitat, és falsa; els progressistes haurien de dir que “ens agraden els
impostos justs ”, i parlar de la necessitat que tots paguin uns impostos
progressius i suficients. L'horitzó no és una societat sense, o amb pocs
impostos, és una societat amb major igualtat.
En fi, s’hauria d’evitar, si o
si, qualsevol altra votació parlamentaria pinça PP-Podem, i el Govern, a més de
fer un poc d’autocrítica per la política de nomenaments (la percepció social és
la que és, independentment de la vàlua i idoneïtat de les persones), hauria
d’optar, seguint amb Lakoff, per un llenguatge molt afirmatiu d'un sistema
conceptual unificat que doni coherència a les seves posicions i realitzacions
polítiques i que, alhora, siguin coherents amb valors i sentiments ètics que
mobilitzi emocions progressistes i sobiranistes. Si canviem emocions per
neguits, no hi haurà canvi de debò.
Publicat originalment a www.elperiscopi.com (23.09-15)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada