Empresariat o Precariat?

Segons les dades de 2015 que ens proporciona el Directori Central d'Empreses (DIRCE), publicat per l'INE el passat dia 31 de juliol, en el teixit empresarials de Balears es mantenen els principals dèficits estructurals que, per una altra banda, són històrics: Petita mida de les empreses, manca de diversificació, desindustrialització, i poca iniciativa empresarial privada en recerca i desenvolupament. Entorn d'aquest tema gira el número 27 de Temes socioeconòmics Gadeso que, com sempre, teniu a la vostra disposició aquí. Abans de comentar breument el seu contingut, deixau-me que expliqui molt succintament què és això del DIRCE.

El Directori Central d'Empreses és una estadística que, amb una periodicitat anual i presentant les dades a data 1 de gener de cada any, desenvolupa l'INE des de 1989 amb l'aval de l'Oficina d'Estadística de la Unió Europea (Eurostat). És a dir, estam parlant d'unes informacions estadístiques que són de referència per als organismes internacionals en relació a la demografia d'empreses i als locals on aquestes desenvolupen les seves activitats. Personalment, per observar l'evolució del teixit empresarial, em fio més del DIRCE que no pas de les dades més freqüentment emprades de la Tresoreria General de la Seguretat Social que, no ho oblidin, provenen d'un registre administratiu que no està pensat amb criteris estadístics, ans al contrari, és un instrument per a desenvolupar les tasques de recaptació de la Seguretat Social i, per tant, obeeix a aquesta lògica i no a criteris d'excel·lència estadística.

Dit això, els trets més rellevants de la foto a 1/1/2015, que es pot visualitzar en el Temes socioeconòmics Gadeso que coment, són els següents: La xifra total d'empreses és de 87.111 i, d'aquest total, el 54% no tenen cap persona assalariada, el 42% en tenen d'una fins a nou, i el 4% tenen una plantilla assalariada de més de 10 persones. Pel que fa a la distribució sectorial, l'hegemonia de les empreses que es dediquen a activitats de serveis és abrumadora (més del 78% del total), mentre que el grup d'empreses industrials tot just arriba al 5% del conjunt del teixit empresarial balear. Paga la pena ressaltar que el nombre d'empreses dedicades a la recerca i desenvolupament és força baixa i la seva evolució descendent: D'un total de 497 empreses que es dedicaven a l'activitat d'R+D l'any 2010, hem passat a 137 l'any 2015, és a dir, en pocs anys hem registrat un descens de més d'un 72%.

I, tanmateix, per sobre d'altres qüestions, allò que em sembla més destacable és que la tendència a la baixa en el nombre total d'empreses, que s'ha mantingut any rere any d'ençà de l'inici de la crisi, s'interromp en 2015 i canvia cap a una tendència a l'alça amb un +3,4%. Però aquesta aparent millora cal contextualitzar-la en el marc d'un estirabot del 6,6% de les empreses sense persones assalariades. És a dir, un nombre més gran d'empreses que sembla molt més associat a l'augment dels Autònoms Econòmicament Depenents (TRADE) i els "falsos autònoms" que, alhora, s'ha d'associar a un element de precarietat laboral, econòmica i social i com fórmula de supervivència en un mercat laboral extraordinàriament precari que no pas a una dinàmica pròpiament creixent de projectes empresarials.

Per tant, el DIRCE 2015, a més d'oferir-nos la informació de la, diguem-ho així, cronificació dels dèficits estructurals del teixit empresarial illenc, ens dóna sòlides pistes sobre l'extensió de la precarietat sociolaboral. Tot indica que cada pic hi ha més casos en què la constitució d'una empresa no és una opció desitjada, sinó imposada per la manca d'alternatives ocupacionals i que, com indica Guy Standing, aquestes persones involuntàriament empresàries van configurant, amb altres grups socials afectats per les diverses precarietats, el que s'ha anomenat el precariat.

Publicat originalment a Diario de Mallorca (12-09-2015)