Són els pobles qui fan la història!

Avui, 11 de setembre, és un d'aquests dies per recordar algunes lectures i reiterar algunes conviccions. Per tant recordem, per commemorar el 42 aniversari del cop d'estat de Pinochet, unes paraules del company president Salvador Allende:

“La historia es nuestra y la hacen los pueblos”

Ara com ara que vivim moments de confusió, incertesa i, perquè no dir-ho, “distracció” ideològica, convé recordeu al Allende més actual que mai: A Catalunya, la història no la fa l'Advocacia de l'Estat ni una fossilitzada Constitució, la fa el poble català.  A Grècia, és el poble el que acabarà per prendre la història a les seves mans, malgrat les Institucions (la Troica), l'Eurogrup o a qui sigui. En la crisi humanitària dels refugiats ja són els pobles els qui estan fent historiés de solidaritat, humanitat i fraternitat. La història es fa des de Occupy Wall Street, a l'última lluita indígena, passant pels companys i companyes que lluiten per unes condicions laborals dignes en qualsevol indret del món, i no tant des de, posem per cas, l'FMI. En l'objectiu d’aturar l'escalfament global, qui farà història de debò serà el movent ecologista mundial i no els buròcrates de Conferència de les Nacions Unides que es reunirà en Paris el pròxim mes de desembre...  Serà al poble, i no operacions polítiques de laboratori, qui haurà de garantir que el canvi polític en el Regne d'Espanya es produirà aquest cap d’any. Parl de  canvi i no alternança. I torn a Salvador Allèn:

“Nosotros creemos que ha llegado la hora de que los partidos auténticamente populares creen una conciencia cívica  capaz de brindarle a Chile un salida política, una alternativa distinta, una solución nueva, y esta  salida política la estamos labrando en el Frente  de Acción Popular; la estamos trabajando, los partidos que lo integran, a sabiendas de que hemos cometido errores…”  (Desembre de 1956)

L' 11 de setembre de 1973 Salvador Allende va arribar a les 7,30 hores del matí al palau de La Moneda. Una hora i mitja més tard,  es dirigia al poble xilè el que seria el seu darrer missatge radiofònic amb la famosíssima frase de:

“Sigan ustedes sabiendo que mucho más temprano que tarde de nuevo abrirán las grandes alamedas  por donde pase el hombre para construir una sociedad mejor”

... i al voltant de les deu d’aquell terrible matí, el President va reunir en un saló del palau presidencial a totes les persones que l’acompanyaven (ministres, familiars, treballadors de la Presidència, el seu equip mèdic i de seguretat personal) i va donar la darrera ordre:

“A las  compañeras no les pido, sino les ordeno que abandonen  La Moneda. A los compañeros que no tienen tareas que cumplir o no tienen o no saben usar armas, les pido que salgan ahora, que tienen todavía la posibilidad de hacerlo. Algunos deberán contar lo que ha ocurrido. Yo combatiré, porque tengo un mandato de los trabajadores y el pueblo, que, como a través de toda mi vida, cumpliré con lealtad”

L' 11 de setembre de 1973 es va barrar, amb les armes, un camí emancipador. Però la història no es va acabar, tot el contrari, va néixer un exemple de dignitat que persisteix. Un exemple que ens ajuda a seguir, mes que mai, el compromís i la lluita per un món i una societat millor.

Publicat originalment a www.elperiscopi.com (11-09-2015)