Avui, 11 de setembre, és un
d'aquests dies per recordar algunes lectures i reiterar algunes conviccions.
Per tant recordem, per commemorar el 42 aniversari del cop d'estat de Pinochet,
unes paraules del company president Salvador Allende:
“La historia es nuestra y la hacen los
pueblos”
Ara com ara que vivim moments de
confusió, incertesa i, perquè no dir-ho, “distracció” ideològica, convé
recordeu al Allende més actual que mai: A Catalunya, la història no la fa l'Advocacia
de l'Estat ni una fossilitzada Constitució, la fa el poble català. A Grècia, és el poble el que acabarà per
prendre la història a les seves mans, malgrat les Institucions (la Troica),
l'Eurogrup o a qui sigui. En la crisi humanitària dels refugiats ja són els
pobles els qui estan fent historiés de solidaritat, humanitat i fraternitat. La
història es fa des de Occupy Wall Street, a l'última lluita indígena, passant
pels companys i companyes que lluiten per unes condicions laborals dignes en
qualsevol indret del món, i no tant des de, posem per cas, l'FMI. En l'objectiu
d’aturar l'escalfament global, qui farà història de debò serà el movent
ecologista mundial i no els buròcrates de Conferència de les Nacions Unides que
es reunirà en Paris el pròxim mes de desembre... Serà al poble, i no operacions polítiques de
laboratori, qui haurà de garantir que el canvi polític en el Regne d'Espanya es
produirà aquest cap d’any. Parl de canvi
i no alternança. I torn a Salvador
Allèn:
“Nosotros creemos que ha llegado la
hora de que los partidos auténticamente populares creen una conciencia cívica capaz de brindarle a Chile un salida
política, una alternativa distinta, una solución nueva, y esta salida política la estamos labrando en el
Frente de Acción Popular; la estamos
trabajando, los partidos que lo integran, a sabiendas de que hemos cometido errores…” (Desembre de 1956)
L' 11 de setembre de 1973
Salvador Allende va arribar a les 7,30 hores del matí al palau de La Moneda.
Una hora i mitja més tard, es dirigia al
poble xilè el que seria el seu darrer missatge radiofònic amb la famosíssima
frase de:
“Sigan ustedes sabiendo que mucho más
temprano que tarde de nuevo abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre para construir una
sociedad mejor”
... i al voltant de les deu
d’aquell terrible matí, el President va reunir en un saló del palau
presidencial a totes les persones que l’acompanyaven (ministres, familiars,
treballadors de la Presidència, el seu equip mèdic i de seguretat personal) i va
donar la darrera ordre:
“A las compañeras no les pido, sino les ordeno que
abandonen La Moneda. A los compañeros que
no tienen tareas que cumplir o no tienen o no saben usar armas, les pido que salgan
ahora, que tienen todavía la posibilidad de hacerlo. Algunos deberán contar lo
que ha ocurrido. Yo combatiré, porque tengo un mandato de los trabajadores y el
pueblo, que, como a través de toda mi vida, cumpliré con lealtad”
L' 11 de setembre de 1973 es va barrar,
amb les armes, un camí emancipador. Però la història no es va acabar, tot el
contrari, va néixer un exemple de dignitat que persisteix. Un exemple que ens
ajuda a seguir, mes que mai, el compromís i la lluita per un món i una societat
millor.
Publicat originalment a www.elperiscopi.com
(11-09-2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada