Just després d’acabar de llegir
l'última obra literària de César Rendueles, em submergesc en l'anàlisi de les
dades d'atur registrat, contractació, i afiliacions a la Seguretat Social del
passat mes de setembre. Val dir que el títol de l'exquisit i compromès llibre
de Rendueles és “Capitalismo canalla. Una
historia personal del capitalismo a través de la literatura”. Amb això
queda dit de què va el llibre i el perquè del títol d'aquestes línies. I
tanmateix deixin-me que comparteixi les seves últimes línies: “La democracia es la expresión política de la
intuición, fascinante y repleta de claroscuros, de que una vida mejor –más
justa, libre y plena- sólo se puede dar entre iguales que descubren,
transforman y comparten aquello que tienen en común.”
Amb aquesta idea rondant pel cap,
observ que al setembre la xifra d'atur registrat és de 56.531, i que el nombre
de persones en atur registrat de llarga durada és de 21.412 (el 38% del total);
que, del total de persones en atur registrades, només el 45,4% cobra alguna
prestació; que s'han registrat un total de 38.926 contractes, dels quals el
80,6% són temporals (el 15,4% d’una durada d’un o dos dies) i el 38,4% són a
temps parcial; que la mitjana d'afiliacions a la Seguretat Social -491.919- té
una variació interanual positiva del 5,01% (23.545 en termes absoluts). Aquesta
major xifra mitjana d’afiliacions s’explica, fonamentalment, perquè la
precarietat i la pobresa laboral no deixen de créixer. Tingui's en compte que
aquestes xifres d'afiliacions es refereixen a registres administratius i no a
persones.
Tot això ha passat en un mes en què
els hotelers no han dissimulat les seves bones ocupacions i la immillorable
marxa dels seus negocis; els aeroports illencs han acumulat uns tràfics de viatger
fora mida; en el que hem tingut el dol dos
per dos morts en una obra perquè,
probablement, es treballa a escarada i sense ser rigorosos en la protecció de
riscos laborals, per acabar les obres al més aviat possible; en un mes en què
els comerciants no han ocultat una millora en les seves vendes..., en
definitiva, les xifres abans exposades pertanyen a un mes en plena activitat
econòmica. Què passarà quan arribi la crua temporada de tardor-hivern?
Torn al llibre César Rendueles que, parlant
de Jim Thompson, ens recorda que, abans que l'autor triomfés amb una de les
millors literatures de novel·la negra USA, va publicar, entre 1942 i 1946, dues
obres - Aquí en la tierra y El trueno - centrades en la vida dels
treballadors pobres nord-americans. La qüestió és que mentre els drets laborals
i socials han reculat, la pobresa laboral s'ha universalitzat. Potser ha
arribat l'hora que el nou govern autonòmic es replantegi d'arrel el Pla
d'Ocupació (POIB) heretat de l'administració Bauzá i abordi, de debò, els
problemes estructurals associats a les múltiples precarietats que hi ha al
nostre mercat laboral.
Mentrestant, caldrà concloure, per
una banda, que el capitalisme del segle XXI és igual de canalla que el dels
anys 40 del segle passat (l’única diferencia és que el del segle XX no tenia com
a forma de precarietat laboral als becaris i becaries) i, per una altra banda,
que igual que s'ha novel·lat la corrupció nostrada, algú podria novel·lar la
vida dels nostres treballadors i treballadores pobres i de la seva exclusió
d’una democràcia de mercat amb massa poca atenció al bé comú.
Publicat originalment a www.elperiscopi.com (03-10-2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada