Fa
anys i panys que es parla, a favor o en contra, de la necessitat de modificar
el model de creixement de les Illes Balears. Des de no fa tant temps, alguns
parlen de la necessitat de transitar cap a un model de decreixement, si més no,
de decreixement turístic. Però gairebé ningú parla de la necessitat de
modificar el que podríem denominar "model d'empresa illenca". Segons
les dades del Directori Central d'Empreses (DIRCE) de 2015, la microempresa -o
empreses amb microplantilles de persones assalariades- és extraordinàriament
hegemònica en la població empresarial de Balears. Fins i tot, sembla que la
crisi ha aguditzat aquesta situació car l'any 2008 les empreses que tenien 10 o
més assalariats i assalariades arribaven al 6% del total, i al començament de
2015 aquest percentatge ha baixat al 4%.
Val
a dir que, en parlar d'empresa, em referesc a l'espai-empresa on es concreten,
en la pràctica, les relacions laborals, la relació entre ocupació i drets, i on
la productivitat passa de l'abstracció a la concreció basant-se en uns
procediments i organització empresarial. És obvi, idò, que, a parer meu, un
estat, un país, o una regió té un model econòmic més o menys productiu i
competitiu, no tant perquè els treballadors i treballadores siguin més
productius a força de fer-los competitius amb condicions laborals i salarials
properes als estàndards xinesos, sinó perquè té moltes unitats empresarials amb
una organització eficient que les fa ser competitives. En aquest sentit , és
una llàstima que dels informes de l'FMI i del Banc d'Espanya només es prenguin
en consideració les propostes relacionades amb la desregulació dels mercats
laborals i desmantellament de l'Estat del Benestar, i no les que fan referència
a la manca de competitivitat dels teixits empresarials on les unitats
empresarials de curta mida són clamorosament majoritàries.
Parlar
de la petita i molt petita empresa com a problema socioeconòmic potser no és
políticament correcte, però les dades són tossudes. Una d'aquestes evidències
problematitzades la trobam en el número 58 de Temes Socioeconòmics Gadeso
(disponible aquí) que, tot analitzant les dades que
fan referència a les Illes Balears de l'Enquesta sobre l'ús de Tecnologies de
la Informació i les Comunicacions (TIC) i del comerç electrònic en les empreses
durant any 2014 i el primer trimestre de 2015, hem titulat "TIC en el
teixit empresarial: Acceptable en general, insuficient a la petita
empresa".
Es
parla de panorama general acceptable de l'ús empresarial de les TIC perquè
gairebé totes les empreses tenen connexió a Internet, i de les que en tenen,
tres de cada quatre té Web; un poc més del 72% tenen instal·lada banda ampla
mòbil; el 40% ja usen la Signatura Digital (fonamental per a relacionar-se amb
les administracions públiques per via electrònica); gairebé la meitat disposen
de Mitjans Socials (xarxes socials); i un modest 13,7% fan ús de l'anomenat
Cloud Computing (informàtica en núvol). Però es qualifica d'insuficient en el
segment d'empreses amb plantilles de menys de 10 persones assalariades perquè
en aquests casos més d'un 29% no tenen ordinadors; gairebé un 36% funciona
sense connexió a Internet, i d'aquestes més del 66% no tenen Web ni
participació en les xarxes socials; i només un 7,27% d' aquestes empreses han
emprat especialistes en TIC (quan en el conjunt de les empreses aquesta xifra
és d'un 23,54%).
Són,
sens dubte, unes dades que posen el dit en una de les nafres de la poca
capacitat competitiva de les empreses de petita i/o molt petita mida. No sembla
versemblant cap modificació, per suau que sigui, en el model econòmic illenc si
no hi ha un canvi del model d'empresa.
Publicat originalment a Diario de
Mallorca (30-09-2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada