Insuficient taxa d’ocupació estiuenca

El que és més cridaner de l’anàlisi dels mercats de treball fets a partir de les dades estimades per l’EPA és, sens dubte, la magnitud de la població aturada mesurada en termes absoluts o expressada en taxa (el percentatge del total de persones majors de 16 anys que no tenen ocupació i estan buscant un treball remunerat). Li segueixen com a cridaneres les dades referides a la població ocupada, és a dir, al nombre i percentatge de persones en condicions i necessitat de treballar, que durant la setmana que les enquesten han treballat (a canvi de retribució) almenys una hora.

D’aquests dos grups de dades, referides sempre a les Illes Balears, en parlam en el número 60 de Temes Socioeconòmics Gadeso (disponible a www.gadeso.org) en el qual analitzam l’EPA del tercer trimestre de 2015. Al meu entendre, cal posant en relleu que una població aturada de 89.500 persones i una taxa d’atur del 13,88%, en el trimestre de màxima activitat econòmica i laboral, és un seriós problema que s’ agreuja si prenem en consideració l’elevada taxa d’atur de les persones menors de 25 anys (31,86%), l’ insuportable 30,6% de població aturada des de fa més de dos anys, o el 48,2% de persones aturades que cerquen la seva primera ocupació retribuïda durant els mesos de juliol, agost i setembre. Tot plegat ens indica que hem passat en el transcurs dels anys de la crisi d’una situació de plena ocupació estiuenca a un problema d’atur estructural.

En Temes Socioeconòmics també s’analitza el lleuger augment (un 4,3% en variació interanual) de la població ocupada. Però aquesta dada, que incorpora com a persones ocupades les que han treballat a partir d’una hora durant el trimestre, és imprescindible contextualitzar-la en un marc laboral d’alta temporalitat (un 30,3% de la població assalariada amb contracte temporal és un dels percentatges més elevats de temporalitat durant un tercer trimestre des de l’any 2007), de creixent parcialitat (amb una xifra total de 75.000 persones s’ha assolit, si més no des de 2007, la xifra màxima de població ocupada a temps parcial), i de rècords de “treballadors per compte propi” (112.100 persones), la qual cosa pot indicar que augmenta com mai el col·lectiu d’autònoms precaris, falsos i/o econòmicament dependents (o econòmicament no autònoms). És a dir, l’atur baixa i augmenta lleugerament l’ocupació en un context de major precarietat laboral. Hom podrà dir que, en termes de “bons treballs”, el mercat laboral illenc d’aquest estiu no ha millorat.

I tanmateix, el que em sembla més important és posar els focus sobre la taxa d’ocupació que, segons la definició de l’oficina estadista de la UE, Eurostat, es calcula dividint el nombre de persones d’edats compreses entre 16 i 64 anys ocupades (assalariades o autònomes) entre la població total d’aquestes edats. Sens dubte és un indicador clau per a mesurar la capacitat de generació d’ocupació del model econòmic de cada indret. La qüestió és, idò, hem tingut una bona taxa d’ocupació en el mercat laboral estiuenc illenc? A parer meu, en una regió europea com Balears, que ha posat gairebé tots els ous del seu creixement en el paner del turisme, en ple estiu, i amb una temporada turística extraordinària quant a arribada de turistes, una taxa d’ocupació del 59,16% no és, ni de prop fer-hi, un èxit. És més, si analitzem aquesta taxa d’ocupació en relació a l’anomenada “Estratègia Europa 2020” que, en l’àmbit espanyol (no hi ha objectius quantificats per a les regions europees), fixa com a objectiu d’ocupació assolir l’any 2020 una taxa d’ocupació de la població d’edat de 20 a 44 anys del 74%, hauríem de dir que l’actual model econòmic de les Illes Balears ens albira un fracàs en matèria d’ocupació. En resum, si no canvien les coses, a la pèrdua de la qualitat de l’ocupació realment existent, la qual cosa fa que el fenomen emergent sigui, amb diferència, el treballador i treballadora pobre, hi haurem d’afegir una considerable pèrdua d’embranzida quantitativa. Mala peça al teler!

És urgent posar en marxa l’actualització, si és que s’escau, del Pacte per la competitivitat, l’ocupació i la cohesió social a les Illes Balears que es va assolir durant la legislatura del segon Pacte de Progrés, i posar-lo en practica. Permeteu-me que acabi amb una pregunta gens retòrica: Ens podem permetre menystenir la bona feina feta pels interlocutors socials i econòmics i les institucions d’autogovern? Pens que no són temps de tudar ni un mil·ligram de la intel·ligència col·lectiva per a construir un país orgullosament digne de la seva cohesió social.

Publicat originalment a Diario de Mallorca ( 05.11.2015)