De ben segur que,
amb aquest títol, hauran sospitat que les línies que segueixen inclouran alguna
referència a Zygmunt Bauman. Tenen raó. Resulta que el sociòleg, inventor de
conceptes, com ara, els de societat liquida, modernitat i postmodernitat, i amb
una visió prou singular i lúcida sobre la globalització neoliberal, acaba de
publicar un llarg diàleg amb el periodista i estudiós de la sociologia de la
cultura, Carlo Bordoni, recollida en un volum titulat Estat de crisi, on firma:
“Una conseqüència immediata de la precarietat i la fugacitat inherent a les
posicions socials que l’anomenat “mercat laboral” ofereix en l’actualitat és l’
àmpliament assenyalat canvi profund que s’ha produït en l’actitud davant el
concepte de “treball”, i en concret, davant la idea d’una ocupació estable, que
sigui suficientment fiable com per poder determinar la posició social a mitjà
termini i les perspectives de vida de qui ho exerceix”. Em sembla una
extraordinària forma de definir la transformació que, en els anys de crisi i
com a conseqüència de reformes laborals summament precaritzants, de la
devaluació salarial, i de les retallades a la protecció per desocupació, ha
sofert el treball remunerat.
Durant l’any
passat, el mercat laboral de Balears no ha possibilitat a molta gent determinar
la seva posició social immediata, ni molt menys de futur, en el millor dels
casos els ha mantingut en la incertesa -amb els ascensors socials en estambay-, i ha generat
dinàmiques d’empobriment laboral. És a dir, els treballadors i les
treballadores pobres ja no són una categoria social estranya a les geografies
humanes illenques. Fins i tot en els mesos estivals de major activitat
econòmica i laboral, són molt freqüents les històries de vida que combinen ocupació
precària i extraordinàriament mal pagada, amb assistència dels serveis socials
i/o dels espais de caritat. No freqüent, ni de bon tros, cap parròquia, però
tinc bones amistats que practiquen la seva fe cristiana i el seu coherent
compromís de voluntariat, que poden donar testimoniatge del que acab d’afirmar.
Això fa uns anys no succeïa. Tenir un contracte, encara que temporal i precari,
abans era garantia de suficiència material bàsica.
Les dades oficials
corroboren que el mercat laboral illenc, amb les seves pròpies
característiques, està plenament immers en la dinàmica que l’Organització
Internacional del Treball (OIT) a l’informe “Perspectives socials i de
l’ocupació en el món: tendències 2016” defineix com de “deteriorament de les
condicions de treball”, que fan que “l’ocupació existent sigui cada cop més
vulnerable” com a conseqüència d’una distribució desigual dels beneficis
derivats del creixement”. Això és el que s’analitza en el número 66 de Temes socioeconòmics Gadeso (disponible aquí) en el que, a partir
de les dades mitjanes de l’Enquesta de Població Activa (EPA), presentam un
resum d’allò més rellevant que ha passat en l’àmbit sociolaboral durant l’any
2015 i, amb la intenció de tenir una certa perspectiva temporal i copsar millor
les tendències de fons, en el període 2011-2015.
Molt resumidament les dades
quantitatives són les següents: a) La població aturada en 2015 és de 106.700
persones (un -11,6% en relació a l'any anterior, i gairebé un -18% en relació a
2011). b) Pel que fa a les taxes d'atur, el fet més significatiu és que la de
2015, per primera vegada en el quinquenni, està per sota del vint per cent
(17,31%). c) Una elevada taxa d'atur juvenil (persones menors de 25 anys) que
se situà l'any passat en un 42,17%. d) La població en atur de llarga durada,
tot i tenir una tendència a la baixa, és encara superior a la de 2011 (46.100
persones en 2015). En qualsevol cas, la taxa d'atur de llarga durada només
reflecteix una modestíssima baixada durant el quinquenni. e) Un considerable
percentatge de llars amb tots els seus membres actius (en condicions i voluntat
de treballar) en atur (6,73% en 2015). f) Les dades anteriors s'han de
contextualitzar en un relatiu augment de la taxa d'ocupació general (3,23% en
cinc anys), i una apreciable baixada de la taxa d'ocupació de la població jove
(-3,95%), tot tenint present que l'EPA classifica com a ocupades a aquelles
persones, de 16 o més anys, encara que només hagin treballat una hora en la
setmana de referència per a realitzar l'enquesta.
Tanmateix, el més rellevant és
observar com els indicadors de precarietat laboral van imparablement a l'alça:
per una banda, l'augment dels "treballadors independents" o
"empresaris sense assalariats", altrament anomenats "falsos
autònoms" i "autònoms forçosos" que, en el període 2011-2015, ha
tingut un estirabot del 25%, mentre que el col·lectiu de persones assalariades
només ha crescut un 7%. Ja són molts els científics socials que sostenen que
estem en presència d'una fraudulenta substitució massiva de persones que
treballaven com a afiliades al Règim General de Seguretat Social, i ara
segueixen treballant exactament en el mateix lloc de feina de la mateixa
empresa però amb els inherents perjudicis del règim especial del treballador
autònom. Un segon factor de precarietat i pobresa laboral és la temporalitat.
La població assalariada amb contractes temporals, malgrat els discursos
governamentals defensors de la reforma laboral de 2012, no ha sofert grans
variacions a la baixa. Ans al contrari, en els darrers quatre anys s'observa
una tendència a l'alça, i en l'any 2015 es registra el rècord del quinquenni
pel que fa a població assalariada temporal (amb un total de 107.400 persones).
Però, potser, encara més important és reparar que el nombre de persones
assalariades amb contracte de menys d'un any d'antiguitat a l'empresa no deixa
de créixer. Amb tot, el factor estrella de la precarietat laboral és l'ocupació
a temps parcial que, a casa nostra, és majoritàriament "no desitjat",
és a dir, s'accepta perquè no hi ha una altra cosa. En el darrer quinquenni
aquest tipus de població assalariada, que en alguns indrets s'anomena, amb més
propietat, població en atur parcial, ha crescut un 27,1% (un 4,7% la temporal,
i un 43,6% la indefinida).
Acab amb la principal conclusió
que esposam en el Temes Socioeconòmics comentat: si volem que l'ocupació existent no sigui cada cop més vulnerable
o líquida en expressió de Bauman i que hi hagi un repartiment més equitatiu
dels beneficis, cal millorar la qualitat de la dita ocupació. En cas contrari,
pot ser que augmentin les xifres de persones ocupades i abaixi el volum de la
població aturada i, alhora, creixin les carències materials de la població. S'ha
de tenir present que la qualitat del treball remunerat (certa estabilitat
laboral, salaris dignes, i prestacions per desocupació suficients) és clau per
a què la taxa de risc de pobresa i/o exclusió social no es dispari. Hem de
decidir, aviat, què volem: un mercat laboral que sigui inclusiu o generador de
pobresa laboral. Aquesta, i no la pobra creació d'ocupació per a pobres, és la
qüestió.
Publicat originalment a Diario de Mallorca (12-02-2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada