No nos queda otro camino más que
luchar"
Berta Cáceres
El dia 8 de març és,
oficialment, el Dia Internacional de la Dona. Però jo-que sóc un antic- aquest
dia seguesc commemorant el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Com a tal
el vam començar a commemorar en els darrers anys de la dictadura franquista i
en els primers de la restauració de la monarquia borbònica. És cert que hi ha
una certa polèmica entorn del seu origen: El corrent majoritari atribueix el
naixement d’aquesta commemoració al fet que el 8 de març de 1908 les
treballadores d’una fàbrica tèxtil de Nova York, anomenada Cotton, van declarar
una vaga en protesta per les insuportables condicions de treball imposades. El
seu cap no va acceptar la vaga, i les dones van decidir ocupar la fàbrica. Com
a resposta, l’empresari les va tancar a dins la fàbrica, va calar-hi foc, i va
matar a les 129 treballadores que hi havia dins. Un altre corrent, sense negar
l'anterior, emfatitza que la decisió de convertir aquesta data en una
festivitat internacional va sorgir de Clara Zetkin (1857-1933), líder del
moviment alemany de dones socialistes, en el marc de la celebració de la II
Conferència Internacional de Dones Socialistes, que es va fer a Copenhaguen
l’any 1910. La proposta de Zetkin es va inspirar en el “Women’s Day”, que les
socialistes nord-americanes celebraven l’últim diumenge de febrer des de 1909
per reivindicar el dret a vot de les dones, el qual, no va ser aprovat per la
Constitució nord-americana fins a l’any 1920, i a Espanya fins a 1933. En
qualsevol cas, sembla clar que l’origen d’aquesta commemoració no és
interclassista ni burgès.
Fet aquest aclariment,
en el 8 de març de 2016 no em puc estar de parlar de la major precarietat laboral
i social de la meitat de la població mundial. No debades, l’Organització
Internacional de Treball (OIT), en el seu informe “Perspectives socials i de
l'ocupació al món – Tendències 2016”, afirma que existeixen importants
diferències de gènere pel que fa a la qualitat del treball, fins a l'extrem
que, en alguns països, les dones tenen d’un 25% a un 35% més de risc d'ocupació
vulnerable que els homes. I, a casa nostra? Per una banda, hi ha una important
bretxa salarial en termes de mitjana, sense oblidar que, de cada tres persones
que cobren el Salari Mínim, dues són dones; i per una altra banda, una major
presència de parcialitat entre les dones assalariades (ocupacions a temps
parcials, majoritàriament no desitjades), i una temporalitat més intensa (contractes
de molt curta durada) són indicatives d’una posició desigual i discriminatòria
de les dones en el mercat laboral illenc. Aquesta situació agreuja severament
l’empobriment de moltes famílies perquè, en els anys de crisi, moltes dones han
substituït als homes com a sustentadores principals de les llars.
Tampoc em puc estar de
denunciar la feminització dels treballs de cura en les llars illenques. A tall
d’exemple, la participació dels pares en els permisos per maternitat en cap cas
arriba al 2%, i la proporció de dones sol·licitants d’excedències per cura de
familiars és entorn d’un 90%. És clar que cal reivindicar l'ampliació dels
permisos de maternitat i fer-los intransferibles. Però convindria reivindicar,
també, una major implicació des del sector públic per a cobrir les necessitats
de cura.
Molt manco em vull
oblidar de les lluites. Només a tall d’exemple: 1.- La campanya arreu del món
en pro del treball decent per a les treballadores i els treballadors domèstics
amb la ratificació del Conveni 189 de l’OIT. Val a dir que el Regne d’Espanya
segueix sense fer-ho i, per tant, no s’amplien els drets del col·lectiu
majoritàriament femení que treballa, posem per cas, als xalets de la
urbanització Son Vida de Palma. 2.- La lluita contra la violència i els
assassinats masclistes. Cal insistir en l'impressionant mobilització social del
7 de novembre de 2015. 3.- La
infatigable lluita de “Las Kellys”. Han aconseguit visibilitzar més que mai les
precàries condicions de feina d’aquestes dones, i que una denúncia com el
llibre d’Ernest Cañada -"Las que limpian los hoteles”- hagi tingut una
difusió extraordinària. Enhorabona!
Tanmateix, aquest 8 de
març estarà marcat per l'assassinat, el dijous 3 de març, de la líder de la
comunitat indígena lenca, militant ecologista, defensora dels drets humans i
feminista, l’hondurenya Berta Cáceres. No l’oblidarem, ni oblidarem allò que
ella solia repetir molt sovint: "No nos queda otro camino más que
luchar".
Publicat originalment a dBalears
(07/03/2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada