Dones: Ocupacions més precàries i més mal pagades

Un altre any, la Fundació Gadeso, coincidint amb el dia internacional de la dona, ha publicat un nou número de Temes socioeconòmics (disponible aquí) en el que analitzam els trets més rellevants de la situació de les dones en el mercat laboral de Balears, a partir de les dades mitjanes disponibles de dues estadístiques claus: l'estadística del mercat de treball i pensions en les fonts tributàries, i l'Enquesta de Població Activa (EPA).

La situació és, en poques paraules, la següent: la bretxa salarial és, segons dades de l'Agència Tributària, d'un 17,9% en 2014. L'any 2015, el 79,7% de la població inactiva per motiu de dedicació a les tasques de la llar era femenina. En el període 2011-2015, la taxa d'activitat masculina baixà en un 0,64%, mentre que la femenina augmentà en un 1,30%. Entre la població activa, el gap formatiu és favorable a les dones. La taxa d'ocupació masculina augmenta menys que la femenina (3,05% i 3,46%, respectivament). En el període analitzat, el percentatge de dones ocupades com a directives o gerents és només un 33% del total. En 2015, en relació a 2011, la població assalariada femenina augmenta un 7,8%, mentre que la masculina ho fa en un 6,4%. En el període 2011-2015, la població aturada femenina ha estat sempre inferior a la masculina, i ha descendit en un 14%, mentre que la masculina ho ha fet en un 21%. El percentatge d'atur femení de llarga durada (més d'un any) és l'any 2015 d'un 28,6%, mentre que el masculí és d'un 27,3%. L'any 2015, de cada deu persones ocupades en la categoria de "treballador/a independent/e" o "empresari/a sense assalariats", sis varen ser dones. En el període 2011-2015 la temporalitat creix en el cas dels homes un +2,9%, i baixa un -3,7% pel que fa a les dones. No obstant això, la temporalitat extrema (contractes inferiors a un any) de les dones augmentà en un 5,7% en el quinquenni i, en aquest mateix període, la parcialitat laboral dels homes ha crescut un 19,4%, mentre que la de les dones ho ha fet en un 29,9%.

Més enllà de les dades concretes, em sembla imprescindible anotar tres tendències que es detecten arreu d'Espanya i, en particular, a Balears. La primera és que, en els darrers anys, s'ha produït una millora quantitativa de l'ocupació de les dones en relació a la dels homes, però s'agreujat la precarietat de l'ocupació, en general, i de la de les dones, en particular. En alguns casos (entre d'altres, bretxa salarial, atur de llarga durada, o precarietats laborals) es detecten, contràriament del que reclama l'Organització Internacional del Treball (OIT) en el seu informe "Perspectivas sociales y del empleo en el mundo. Tendencias 2016", processos de "igualació a la baixa". És a dir, en alguns aspectes del mercat laboral, les dones i els homes són manco desiguals perquè els estàndards de qualitat de l'ocupació estan sota mínims. La segona és que la major presència de parcialitat entre les dones assalariades (ocupacions a temps parcials, majoritàriament no desitjades), i una temporalitat més intensa (contractes de molt curta durada) són indicatives d'una posició desigual i discriminatòria de les dones en un mercat laboral caracteritzat per una situació de precarietat estructural. Val a dir que, i aquesta és la tercera tendència de les que volia fer esment, aquesta situació agreuja severament l'empobriment de moltes famílies perquè, en els anys de crisi, moltes dones han substituït als homes com a sustentadores principals de les llars.

Tot, plegat aconsella transitar de les polítiques d'austericidi a unes que, en el marc de la recuperació de la garantia d'inclusió social del treball remunerat, recuperin la centralitat de les dones en les polítiques d'ocupació. Aquest necessari canvi de política no és ni un caprici, ni un entestament ideològic. És una exigència democràtica perquè, tal com ens indiquen molts autors i autores, la participació en el món del treball assalariat és, encara ara, el salconduit que permet obtenir drets socials i econòmics (la possibilitat de cobrar una pensió, o una prestació per desocupació, d'accedir a un crèdit, etc.). Per tant, cal situar qualsevol desigualtat de les dones en el mercat laboral com una discriminació present en l'obtenció de recursos econòmics i estatus social i, alhora, com una discriminació en diferit en l'accés als drets socials i de ciutadania. En aquest sentit em permetran que, en aquest 8 de març, suggereixi un desenvolupament amb perspectiva de gènere del recentment re inaugurat diàleg social autonòmic.

Publicat originalment a Diario de Mallorca (08/03/2016)