Un altre 8 de març és a tocar i,
per a commemorar el Dia Internacional de la Dona 2016, a la Fundació Gadeso
–seguint amb el costum d’aquests darrers anys– hem publicat una anàlisi de les
darreres dades disponibles que ens han semblat més rellevants sobre la posició
de les dones en el mercat laboral de les Balears.
No és la meva intenció comentar
tota la informació que hem inclòs al darrer número de Temes Socioeconòmics
(disponible aquí),
però no puc estar d’esmentar allò que em sembla més significatiu i menys
conegut: la bretxa salarial és, segons dades de l’Agència Tributària, d’un
17,9% el 2014. Entre la població activa, el gap formatiu és favorable a les
dones: l ’any 2015 de cada deu persones ocupades en la categoria de
“treballador independent” o “empresari sense assalariats” (denominació que
inclou mols falsos autònoms), sis van ser dones. En el període 2011-2015 la
parcialitat laboral dels homes ha crescut un 19,4%, mentre que la de les dones
un 29,9%. És a dir, les dones pateixen una precarietat laboral més intensiva i
només guanyen posicions envers la meta de la igualat en els indicadors en els
quals s’han produït processos d’ “igualació a la baixa”.
Tanmateix, la intenció principal
d’aquestes línies és reflexionar sobre dues dades de la realitat illenca que
demostrarien que la desigualtat amb què les dones es posicionen al mercat del
treball remunerat, en paraules de Lina Gálvez i Juan Torres, “depèn en última
instància del, predomini de valors patriarcals que estableixen una visió del
treball discriminatòria que confina les dones a les tasques domèstiques i al
servei dels altres membres de la llar i que, alhora, frena l’establiment de
normes coactives que garanteixin la igualtat” (Desiguales. Mujeres y
hombres en la crisis financiera). I tant que depèn! Sembla que hem
avançat força en la superació d’aquests, diguem-ne, tics patriarcals. Però és
un miratge més formal que no real.
Les dues dades esmentades són les
següents: per una banda, l’any 2015, el 79,7% de la població inactiva per motiu
de dedicació a les tasques de la llar era femenina, la qual cosa deixa bastant
clara la persistència dels rols femenins tradicionals, amb dedicació a tasques
reproductives i treball (no remunerat) de cura. Per una altra banda,
m’interessa posar de relleu que en el període analitzat (2011-2015), el
percentatge de dones ocupades com a directives o gerents és només un 33% del
total. Aquesta dada ens dóna pistes de quin és el ‘sostre de vidre’ a les Illes
Balears. Però, què és això del ‘sostre de vidre’? Diguem que aquest concepte es
va començar a utilitzar en els anys 80 per definir la barrera invisible que
dificulta l’accés de les dones al poder, als nivells de decisió i als nivells
més alts de responsabilitat d’una empresa o organització a causa dels
prejudicis sobre les seves capacitats professionals. En l’àmbit laboral el
‘sostre de vidre’ és una metàfora de les barreres invisibles que impedeixen a
moltes dones amb elevada qualificació i capacitat personal i professional
accedir i promocionar-se a llocs de direcció i responsabilitat. Per tant, hom
podria dir que les dades oficials (EPA-INE) corroboren que la dinàmica del
mercat laboral illenc no garanteix la paritat desitjable –i recomanada per la
Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i
homes– en els llocs de direcció o gerència de les empreses. Aquesta situació és
encara menys justificable en una economia com la de les Illes, amb un pes molt
determinant del sector serveis amb una àmplia presència femenina i que hauria
de tenir més facilitats per rompre aquest ‘sostre de vidre’ que les que tenen
societats amb economies més industrialitzades. A més, segons un estudi de
l’empresa de consultoria INFORMA D&B, SA, només el 26,31% de les empreses
amb domicili social a les Illes compleix l’esmentada Llei d’igualtat pel que fa
a la paritat (un mínim de 40% de dones) en els consells d’administració.
En definitiva, no podem bravejar
de model econòmic socialment equitatiu i equilibrat si no milloram les nostres
posicions en el “Global Gender Gap”, que mesura la igualtat entre dones i homes
per a un fòrum tan poc sospitós de feminista radical antiempresariat com el
World Economic Forum (WEF). Cal, idò, encarar de debò la tasca d’elaboració i
aplicació dels plans d’igualtat a les empreses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada