8 de març: Conèixer bé la desigualtat, per aconseguir la igualtat de debò

Joseph Stiglitz, Premi Nobel d’Economia en 2001, va presidir la Comissió per al Mesurament del Desenvolupament Econòmic i el Progrés Social que, a instàncies del President de la República Francesa Nicolas Sarkozy, havia de proposar indicadors alternatius i/o complementaris al PIB. En l’informe final de conclusions –que lamentablement han caigut en el més absolut dels oblits- Stiglitz va deixar escrit: “El que mesurem afecta les decisions que prenem”. És una frase que he citat molt en aquests últims anys per reivindicar més i millors estadístiques d’arreu i, particularment, de les Illes Balears. Perquè en sentit contrari, podríem dir que res, o poc, es fa sobre allò que no es mesura.

Doncs bé, avui 8 de març, en què commemorem el Dia Internacional de la Dona, em sembla un dia adequat per fer una modesta proposició: Que urgentment es revisi el Pla d’Estadística de les Illes Balears 2014-2017, introduint rigorosos criteris de gènere, complint estrictament la legislació sobre perspectiva de gènere a les estadístiques públiques, i, òbviament, dotant de mitjans a l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) perquè es pugui mesurar el que passa, per a, eventualment, prendre mesures per canviar aquesta realitat.

Sóc dels que pensen que només coneixem la punta de l’iceberg de la desigualtat entre dones i homes a les Illes Balears. Per exemple, no disposam d’informació al detall sobre l’envelliment de la població per sexes, no sabem quantes dones i homes conformen les llistes d’espera hospitalàries, ens falta molta informació sobre les bretxes per gènere en àmbits tan rellevants com: l’educació, la salut, el risc de pobresa i/o d’exclusió social, l’ exclusió financera, la pobresa energètica o qui és la persona “sustentadora principal” de les llars.

Sabem algunes coses sobre bretxa salarial, ús de les TIC, precarietat laboral, persones beneficiàries de la Llei d’ atenció a persones en situació de dependència (per exemple, sabem que a les Illes Balears la majoria de les prestacions econòmiques reconegudes corresponen a familiars i, per tant, podem intuir que l’aplicació pràctica d’ aquesta llei té un biaix important que, almenys, no ajuda a posar fi a la quasi exclusiva presència de dones als treballs de cures). Acab amb un de tants altres exemples que podria posar: Quina és la bretxa de gènere a les pensions públiques? Per què quan cada mes s’informa del valor mitjà de les pensions en vigor, no s’ofereix la dada segregada per sexe? Es pot intuir que aquesta bretxa és molt gran, per exemple, les darreres dades disponibles de l’Agència Tributària (corresponents a l’exercici fiscal 2014) ens indiquen que la pensió mitjana declarada a hisenda per les 195.341 persones pensionistes illenques va ser de 12.357 euros anuals (14.294 els homes, i 10.468 les dones), és a dir, una bretxa d’un 26,8%. Però aquestes dades no són únicament de les pensions públiques, ja que inclouen, lògicament, les privades provinents de fons de pensions o altres modalitats complementaries.

En definitiva, avançar cap a una societat amb igualtat entre homes i dones exigeix conèixer més i millor la realitat existent. Qüestió de prioritats? Doncs sí. Però la igualtat és o no és una prioritat? Aquesta és la qüestió.

Publicat originalment a www.elperiscopi.com