25 d'abril de 1974, a les 00.20 hores, en el programa Limite de Rádio Renascença sonà "Grândola, Vila Morena". La cançó composta per José Afonso era el segon senyal que confirmava que s'havia iniciat l'alçament dels oficials intermedis de la jerarquia militar portuguesa, agrupats entorn del Moviment de les Forces Armades (MFA). Els fusells amb un clavell vermell en el canó feren la volta al món. La Revolução dos Cravos (revolució dels clavells) triomfà aviat. El 26 d'abril António Sebastião Ribeiro de Spínola, com a representant màxim del MFA, i una vegada acceptada la rendició del govern de la dictadura de Salazar, anuncià que el poder seria remès als civils després de la celebració d'eleccions lliures i, alhora, anuncià la política de «democratitzar, descolonitzar i desenvolupar», la coneguda com política de “les tres D”.
Per a la lluita antifranquista les notícies que arribaren de Portugal van ser alguna cosa més que una emotiva fotografia de fusells amb un clavell vermell al canó i gent als carrers de Lisboa celebrant l'esdeveniment de la democràcia i el fi de la dictadura. S'albirava un escenari de ruptura democràtica que, uns anys després, acabà amb un de reforma que tingué com a objectiu principal la restauració de la monarquia borbònica. I així anem!
Quaranta-dos anys després cal no escanyolir i seguir cantant:
“Grândola, vila morena
Terra da fraternidade
O povo é quem mais ordena
Dentro de ti, ó cidade ...”
És clar que "Grândola, vila morena / terra de fraternitat. / El poble és qui més mana / dins de tu, oh ciutat" segueix sent un magnífic senyal per a posar-se dempeus a favor d'una nova política de les tres D: 1.- Democratitzar amb un referèndum república-monarquia, amb l’exercici del dret efectiu d'autodeterminació dels pobles que avui formen el Regne d'Espanya i, mentrestant, augmentar l'autogovern de les Illes Balears, garantint l'impuls igualitari de la política democràcia, igualtat de debò davant la justícia, i l’ igualtat entre homes i dones avançant en la superació del patriarcat... 2.-Descolonitzar-nos de les polítiques d'austeritat autoritària i desenvolupament agressiu envers el planeta, de l'espoli fiscal al qual ens sotmet l'Estat espanyol, de la pèrdua de sobirania que significarà el TTIP... 3.- Desenvolupar un canvi de model econòmic que garanteixi una major igualtat, treball de qualitat i inclusiu, cohesió social i justícia social i ambiental.
Quaranta-dos anys després, celebr o 25 de Abril d'enguany amb la satisfacció que la gent d'esquerres portuguesa ho commemora amb un govern resistent (Grândola, vila morena ha estat aquests darrers anys tantes vegades l'himne de la resistència a la troica!) a l’ austericidi. Malauradament els socialistes espanyols no han volgut seguir l'exemple de Portugal. Tanmateix, més d’hora que tard, es demostrarà que “O povo é quem mais ordena”.
Publicat originalment a dBalears (25-iV-2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada