 |
Semblava que fins a
l'arribada a l'última estació del periple no hi hauria cap sorpresa més. Gran
equivocació. No hi ha dia a Etiòpia sense una molt agradable sorpresa pel
viatger! De camí cap a Lalibela, ens aturarem a la ciutat de Yeha que és la
ciutat coneguda més antiga d’Etiòpia (entre el segles VI i VIII abans de
Crist).
 |
Trobarem al poble reunit en assemblea per a renovar els càrrecs de
l'església ortodoxa, i, amb el màxim respecte a les seves deliberacions, ens
aproparem al que ens semblava era “el plat fort” de la parada: El Yeha. Veritablement és una impressionant construcció feta amb blocs de pedra sense
cementar. Lamentablement (o afortunadament, ja que és símptoma de conservació)
el temple està gairebé tapat de bastides a causa d'un procés de rehabilitació
per un grup d'arqueologia alemany.
 |
No obstant això, és perfectament apreciable
la majestuositat d'aquest temple d'una ciutat que, en el seu moment, va ser un
dels epicentres religiosos d’ Etiòpia.
Potser com a conseqüència
d'aquest passat d'esplendor religiós, poguérem gaudir del tresor del minúscul
museu de l’església. T'acollona estar assegut en un ronyós banquet a una
habitació d'uns pocs metres quadrats i tenir a tocar una prestatgeria plena de
d’esteles, trossos de baixos relleus, i sobretot, llibres de papirs amb
literatura religiosa, i amb unes il·lustracions medievals que et fan caure de
cul. El súmmum és quan el senyor -amb pinta de religiós- encarregat del museu
ens va donar alguns exemplars d'aquests llibres perquè tranquil·lament lis donessim
un cop d’ull. Tenir aquests llibres entre les mans va ser una gran sorpresa del
tot inesperada.
 |
No sense abans fer una passejada per les excavacions que hi ha a
l’entorn del temple i de l'església, partirem cap al Monestir de Debre Damo.
Per arribar al monestir s'ha de pujar amb una corda un petit penya-segat i només
és visitable pels homes.
 |
Intento pujar, sense èxit, el penya-segat. En
qualsevol cas, ha valgut la pena contemplar l'àrid i rocós paisatge.
Seguint en ruta passarem prop
de la ciutat de Adwa, que és el símbol de la victòria africana sobre el
colonialisme per la batalla que en ella va tenir lloc el 1896. Allà els etíops
van derrotar als europeus, i val a dir que, bastant després l’ anticolonialisme
etíop es va mantenir de tal forma que els exèrcits italians de Mussolini no van
poder imposar-se als etíops. Com anàvem justs de temps, no vam poder
desviar-nos fins a Adwa, i fem la parada tècnica per dinar a un interessant
restaurant-centre de cultura popular de la ciutat de Adigrat. Una vegada recuperades
les forces van seguir camí cap a la regió de Gheralta. Allí tenim l'allotjament
per a passar la nit: El “Gheralta Lodge” que, tot i que teníem bones
referències, va resultar superar totes les nostres expectatives quant a
instal·lacions, serveis, entorn i gastronomia i, a sobre, amb la possibilitat
de contemplar una magnifica posta de sol i un cel etíop estrellat com no aviem
vist en totes les nits del ja llarg viatge. Ens entossudirem a aprofitar totes
les possibilitats d’aquest oasi de certa elegància i confort ja que, l’endemà
ens espera una llarga jornada de carretera.
 |
El trajecte des de el
“Gheralta Lodge” fins a Lalibela va transcorre per molts diversos paisatges.
Unes vegades predominaven les acàcies, en unes altres els eucaliptus o les
figueres de moro, en algunes el verd dels humils cultius d'una agricultura d’autoconsum,
en bastants la sequera… i sempre amb dones i homes, nenes i nens que van i
vénen. Unes vegades ho fan en grup, per exemple, quan van al col·legi, o quan
estan presents en un funeral, unes altres caminen i caminen en solitari, o en
companyia del bestiar, o d'algun animal de companyia. Tanmateix el que ens va
resultar molt difícil va a ser copsar una sola vista del paisatge etíop sense
presència humana…
 |
De camí cap a Lalibela
|
L'arribada a Lalibela,
malgrat el cansament, presagià que ens espera alguna cosa especial. Ni la suau
pluja amb la que vam ser rebuts, ni la decepció inicial de l'hotel on ens
havíem d'allotjar uns dies, van poder amb la sensació de tenir a tocar un dels
tresors del patrimoni de la humanitat. Així va ser!
 |
Església Bete Georgis
(Lalibela)
|
El primer dia a Lalibela el dediquam
a visitar amb cura per fora i per dins les 11 esglésies excavades. La vista
dels interiors té el seu cerimonial: Cal entrar descalç (guanyem temps per fer les
visites amb la contractació d'un “vigilant” del nostre calçat), cal conversar
amb algun monjo dels que custodien les esglésies, fer-los una foto posant amb
alguna dels esteles, esperar que et retirin els cortinatges per poder
contemplar les pintures, o que, tot a canvi d'una propina, et mostrin els
llibres i objectes de culte que guarden a uns mobles ocults entre cortines…
 |
Interior de l’Església Bete Maryam (Lalibela)
|
Tot
plegat fa que emergeixi el meu eurocentrisme i no em pugui estar de desitjar
uns mínims d'il·luminació de qualitat i de criteris museístics per poder gaudir
plenament d'aquestes monumentals esglésies. Però el fet que siguin temples de
culte els dóna una vida i una autenticitat que compensa qualsevol altra mancança
expositiva.La visita dels exteriors,
malgrat els elements de protecció que la UNESCO ha instal·lat, no ofereix cap dificultat
per a la seva contemplació i per ser fotografiades. L'única dificultat és si
has de triar una de les esglésies. La meva tria personal és la següent: La més
espectacular i més fotogènica és, sens dubte, Bete Georgis; però si haig de triar
la més bonica em quedo, provablement, amb Bete Ammanuel.
 |
Església Bete
Ammanuel (Lalibela)
|
Acabarem el dia amb una
intensa tempesta que ens obliga a refugiar-nos una bona estona a una de les
esglésies, i ens altera una mica els plans. Però al final, la pluja ha estat
providencial. Una vegada abandonada l'església-refugi amb un tricicle-taxi,
descobrim que, a la pintoresca plaça central de la ciutat (un encreuament
d'alguns camins sense asfaltar), hi ha una cafeteria en la que se serveix el,
per a nosaltres, millor te etíop i, alhora, venen paquets de bunna perfectament
preparats per viatjar. Ha desaparegut la pluja que, sense resoldre la sequera,
haurà estat molt agraïda per la terra molt seca, i aprofitem per dirigir-nos a
l'hotel. És l'hora del descans del guerrer!
El segon dia d'estada a
Lalibela vam pujar a l'alt de la muntanya més alta de les proximitats de la ciutat
per visitar l'església Ashete Mariam. És una excursió que et permet gaudir
d'una intensa religiositat i d'unes impressionants vistes panoràmiques de
Lalibela. En baixar del cim, ens dirigirem al monestir de Na’akuto La’ab que està
construït a l'interior d'una gruta, i que, a més de la típica ornamentació
religiosa etíop, vam poder comprovar que té una bona sonoritat per a les
oracions cantades.
 |
| Interior del Monestir de Na’akuto La’ab (Lalibela) |
Amb tanta religiositat,
tenim necessitat d’alguna cosa més mundana, com ara, dinar un típic i picant menjar
local, i, tot seguit, assistir a una cerimònia tradicional del cafè. Ens
serveixen un excel·lent bunna, acompanyat de crispetes, d'una espècie de teules
dolces, i, si t'atreveixes, d'un aiguardent de destil·lació casolana. Tanmateix,
preferim els bunnas servits en llocs més modests, però molt més autèntics.
Completarem la tarda amb una
segona visita -i més fotos- a l'església Bete Georgis, i, en tornar a
amenaçar la pluja, decidim fer la costa amunt fins al centre de la ciutat en un
altre tricicle-taxi. Destinació? Doncs… la cafeteria que serveix el millor te
d’ Etiòpia! Passem una bona estona contemplant la vida local de Lalibela, i
tenim la impressió que som els únics guiris.
 |
Un comerç del centre de Lalibela
|
L’endemà volarem cap a Addis
Abeba, passarem el dia per la capital i, soparem a un restaurant amb música i
dansa local. Cosa de turistes? Sens dubte, però amb un menjar i espectacle
excel·lents. Sortim del restaurant i resulta que l'aeroport està a tocar.
Iniciarem els tràmits aeroportuaris amb el regust de la darrera inyera, i de la
cervesa Saint George. Malgrat l'aldarull de l'aeroport no deixa de ressonar la
música tradicional etíop, i començo a tenir ganes d'arribar a casa per, entre
altres coses, iniciar la digestió de tantes experiències, si pot ser, escoltant
d'algun disc de Mulatu
Astatke o de Aster Awake. Seguiran
les sorpreses... el geni de Awake i de Astatke no deixen mai de sorprendre'm...
 |
Aquí van beure el millor cafè (bunna) del viatge. Va ser una gran sorpresa!
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada