|
Querubins del sostre de Debre Berhan Selassie |
Vegeu aquí la primera part
Gondar és molt més que el
“Camelot de Africà”. A més de la dotzena de ruïnes de castells d'aspecte
europeu perfectament conservades, i d'un ambient urbà provincià, i, alhora,
incipientment turístic, alberga la joia del recinte real i els banys de
Fasilidas, una gran piscina, i una vegetació que ens va recordar, llunyanament,
a la de Ta Prohm (Angkor-Cambodja).
|
Els banys de Fasilidas (Gondar) |
|
Un dels Castells de Gondar |
Però, sobretot, té una de les meravelles
del patrimoni etíop: El monestir de Debre Berhan Selassie (Trinitat a la
muntanya de la llum, en amariña). Tot just entrar en aquesta petita església hom
es queda bocabadat. No hi ha un mil·límetre de les parets interiors sense una
pintura de motius religiosos. Destaca, sens dubte, el sostre cobert de
simpàtics querubins. És mal de fer, i molt!, deixar de fotografiar qualsevol
racó de Selassie (així coneguda per la població local). Veritablement és mal de
fer abandonar aquest impressionant lloc d'impossible captació fotogràfica. Els
querubins són genuïnament etíops, i no caben en cap equipatge de tornada a
Europa. Al final del dia, ens allotjarem en un hotel que ens permeté tenir una
bona vista panoràmica de Gondar però… els querubins de Selassie no sobrevolen
la ciutat... dormiren dintre de Selassie.
La següent estació fou el
Parc Nacional de Simien. La primera sorpresa va ser el passatge que ens oferia
el camí: Quan hom viatja per Àfrica negra o, si ho prefereixen, Àfrica
subsahariana, espera trobar-se un paisatge d'acàcies, però el que ens trobem són
eucaliptus arreu que, per cert, generen una gran activitat humana (les
estructures de les construccions es fan amb els pals dels eucaliptus). De camí
vam poder gaudir de la vista d'una de les més altes i impressionants serralades
africanes, o visitar un mercat local i de total autenticitat amb venedores i
venedors -que han fet un llarguíssim camí- que ofereixen únicament uns grams
d'alguna espècie local. Alguns ofereixen alguna cosa més, i en un d'aquests
compram unes tasses en les que els i les etíops prenen el bunna (foren les
úniques d'aquestes tasses que hem vist en tot el viatge que no duen la
inscripció “Made in Xina”).
En la mesura que ens
apropàvem a l'entrada del Parc Nacional, reapareixien les acàcies (alguna en
flor), tot i que seguíem veient-se eucaliptus. El que no veiem és cap rastre de
plàstics -de fet, no vérem plàstic en cap lloc del nord d’Etiòpia que visitarem-
el que segurament és indicatiu d’una situació de pobresa de recursos, més que no
d’un gran respecte pel medi ambient. El parc és Patrimoni de la Humanitat de la
UNESCO, la qual cosa obliga a no fer un pas sense l'amable vigilant del parc.
En qualsevol cas, Simien és patrimoni de la naturalesa i de les espècies
endèmiques més importants d’Etiòpia, com ara, l'Ibex Waliya (una mena de cabra muntesa),
la Guineu del Simien, i… el babuí
Gelada!
|
Un babuí Gelada |
|
Un altre babuí Gelada |
L'hostalatge en l'únic lodge
disponible és més que recomanable, però el veritablement important fou la
immersió entre els grups dels hospitalaris babuïns “Theropithecus gelada”. Va
ser una tarda d'una experiència inoblidable ja que no tots els dies pots estar
a tocar amb aquests encantadors animalets.
L'endemà iniciarem el camí
cap a Axum. Novament observarem acàcies que “africanetjaven” el paisatge i, així
com desfèiem la pujada a la serralada, ens permetia comprovar l'escassetat
d'aigua, i la seva nul·la canalització (hi havia molta gent que anava i que venia
amb les garrafes grogues per al subministrament d'aigua potable) i, alhora,
comprovarem com les formacions rocoses de les Muntanyes de Simien tenen un gran
semblat amb algunes imatges del “Cañón
del Colorado” d'Arizona a EUA.
|
Vista de la serralada de Simien |
Arribarem a Axum a última hora de la tarda,
però, així i tot, amb temps per fer una passejada per la ciutat per a situar-nos,
fer algunes compres i, sobretot, constatar que ens allotgem en un hotel que,
pels seus serveis i tracte, recordarem com el “hotel dels horrors”.
Axum és una ciutat
relativament preparada per al turisme -a Etiòpia qualsevol cosa semblant a la
turistización és inconcebible- ja que no debades té alguns dels monuments
etíops de major interès:
|
Parc dels Obeliscs (Axum) |
Començant pel Parc dels Obeliscs, el Museu Nacional (petit
però de gran interès); la Catedral que, sent una construcció nova (dels temps
de Haile Selassie), no ens va semblar de gran interès -però el llibre de
pergamins amb imatges del patró de Etiòpia, Sant Jordi, que es mostra als i les
visitants, bé va valer la pena; l'Església de Santa María de Zion, on només
poden entrar els homes, i en la que et van retirant grans cortines perquè puguis
veure els frescs que omplen les parets interiors del petit temple; la Capella
on se suposa que es guarda l'Arca de l'Aliança que, tot i que no s’hi pugui entrar,
té un petit museu al seu costat en el què s'amunteguen els objectes religions
que, a casa nostra i amb criteris museístics occidentals, permetrien centenars
d'exposicions.
Fora del centre de la ciutat
és obligat visitar les ruïnes dels banys i les del palau de la Reina de Saba,
la tomba de Gebre Meskal, i el que, amb diferència, em va semblar més
interessant d'aquest conjunt de ruïnes: la inscripció trilingüe o Pedra de
Ezana. Si es té temps val la pena visitar també el mercat local.
|
Llibre de pergamins amb imatges de Sant Jordi (Catedral d’Axum) |
Tanmateix, a Axum, a més
dels ja comentats horrors de l'hotel, van succeir tres coses que no em vui estar d'explicar: Sortint del museu del
Parc dels Obeliscs, el guia-intèrpret que ens va acompanyar durant tot el
viatge (és complicat viatjar per Etiòpia sense intèrpret car gran part de
repoblació només parla amariña) em contà que havia après l’idioma castellà a
Cuba on havia estat enviat a estudiar pel règim de Mengistu. El seu pare havia
mort en un combat de la guerrilla comunista que lluità contra l'emperador Haile
Selassie, i se li notava una certa enyorança del antic règim de la República
Democràtica Popular d'Etiòpia. D'altra banda, a Axum vam fer el més dur, amb
diferència, dels molts regatejos del viatge. Va ser en un preciós mercat de
vímet i cistelleria del qual a punt vam estar d'anar-nos sense cap record. I,
finalment, a aquesta ciutat va ser on la màquina fotogràfica es va rebel·lar, i
va ser impossible fer una fotografia nocturna dels obeliscs.
|
Mercat de vímet i cistelleria (Axum) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada