TOT INCLÒS, el monogràfic

Amb la d'enguany, ja són tres les edicions del monogràfic anual "Tot inclòs. Danys i conseqüències del turisme a les nostres illes", una publicació de pensament crític radical sobre el turisme a les Illes Balears que semblava una quimera fa uns anys. Tanmateix, no només va ser possible l'any 2014, sinó que, amb aquesta tercera entrega, aquesta publicació sembla consolidar-se. L'esforç, constància i rigor dels seus impulsors -inicialment un grup de feina vinculat a la Coordinadora Llibertària de Mallorca, al que s’ ha afegit un altre del Front Comú en defensa del Territori- és molt d'agrair. Per aquestes contrades, no és bo de fer anar a contracorrent de la ideologia absolutament hegemònica del "Tot Turisme", del pensament (sic) que diu que si vivim, és únicament gràcies al turisme.

Al Tot Inclòs d'enguany es presenten algunes reflexions crítiques amb l'executòria del primer any dels governs (municipal, insulars i autonòmic) dels Acords pel Canvi, en uns casos per acció (a tall d'exemple: "Això no és una ecotaxa! Això és un nyap!"); i en uns altres per omissió (com ara, l'article de Terraferida titulat "El territori no pot esperar més" on s'afirma que "Un any després de conformar-se el nou govern, encara no s'han activat mesures avançades de protecció del territori"). Però, sobretot, s'aborden problemàtiques que són en el moll de l'os del debat polític i social d'ara mateix: el lloguer turístic i la seva associació amb la problematització del dret a un habitatge digne i al "dret a la ciutat"; l'espoli dels recursos hídrics, considerant que el problema actual no és només de sequera sinó d' expropiació de béns comuns; la contribució del transport aeri al canvi climàtic ("prop d'un quart de les emissions de gasos d'efecte hivernacle de les Balears són imputables al turisme" (Gaspar Alomar Trias. Pàgina 17 del Tot Inclòs 2016); l'abandonament i el fracàs escolar; l'explotació laboral de les cambreres de pisos; el procés de turistització i gentrificació de Palma; la pèrdua progressiva de la finalitat agrària i ramadera del camp illenc; o l'aposta de l'establishment polític i econòmic pel turisme de luxe (en contraposició a la "democratització del turisme"). Tot plegat és -com ho varen ser les dues anteriors entregues del Tot Inclòs- una imprescindible aportació des d'una visió anticapitalista alternativa al mainstream turístic, vigent governi qui governi a casa nostra.

Encara que no es comparteixin tots els plantejaments dels autors i autores del Tot Inclòs, em sembla que, almenys, cal reconèixer-los el seu valor d'enfrontar-se a la thatcheriana TINA ("There Is No Alternative") a allò que és substancial a la política turística illenca. És clar que, encara que no sigui fàcil, es pot transitar cap al decreixement turístic. Però serà, si no volem que sigui socialment traumàtic, un trànsit llarg. En aquest llarg camí estaria bé, si més no: no reclamar més turistes per als mesos de mitjana i baixa temporada, invertir íntegrament el que es recapti amb l'Impost Turístic a qüestions mediambientals, patrimonials i de decreixement, aprofitar al límit el marc legal europeu i estatal per restringir al màxim el lloguer turístic, i modificar, d'una vegada, la Llei Turística i les normes territorials amb criteris decrecionistes.

Malauradament, em tem que, tot i que hi ha una gran diferència entre els governs dels Acords pel Canvi i els Governs del PP, que en el Tot Inclòs de 2017 s'haurà de reflexionar sobre com la turistització capitalista (i cada vegada més classista per l'auge del turisme de luxe) ha seguit progressant. M'agradaria equivocar-me, però, per si de cas, aprofitaré l'estiu per a rellegir el llibre "Turismo. Más allá del ocio y del negocio" de Patricia Goldstone. Ara més que mai paga la pena refrescar idees sobre l'impacte del turisme sobre el desenvolupament (no només sobre el creixement de PIB), la democràcia, la sobirania i la cultura dels pobles, i sobre la repercussió dels conflictes geoestratègics en el turisme.

Publicat originalment a dBalears (04-VII-2016)