Amb la d'enguany, ja són tres les
edicions del monogràfic anual "Tot inclòs. Danys i conseqüències del
turisme a les nostres illes", una publicació de pensament crític
radical sobre el turisme a les Illes Balears que semblava una quimera fa uns
anys. Tanmateix, no només va ser possible l'any 2014, sinó que, amb aquesta
tercera entrega, aquesta publicació sembla consolidar-se. L'esforç, constància
i rigor dels seus impulsors -inicialment un grup de feina vinculat a la
Coordinadora Llibertària de Mallorca, al que s’ ha afegit un altre del Front
Comú en defensa del Territori- és molt d'agrair. Per aquestes contrades, no és
bo de fer anar a contracorrent de la ideologia absolutament hegemònica del
"Tot Turisme", del pensament (sic) que diu que si vivim, és únicament
gràcies al turisme.
Al Tot Inclòs d'enguany es
presenten algunes reflexions crítiques amb l'executòria del primer any dels
governs (municipal, insulars i autonòmic) dels Acords pel Canvi, en uns casos
per acció (a tall d'exemple: "Això no és una ecotaxa! Això és un
nyap!"); i en uns altres per omissió (com ara, l'article de Terraferida
titulat "El territori no pot esperar més" on s'afirma que "Un
any després de conformar-se el nou govern, encara no s'han activat mesures avançades
de protecció del territori"). Però, sobretot, s'aborden problemàtiques que
són en el moll de l'os del debat polític i social d'ara mateix: el lloguer
turístic i la seva associació amb la problematització del dret a un habitatge
digne i al "dret a la ciutat"; l'espoli dels recursos hídrics,
considerant que el problema actual no és només de sequera sinó d' expropiació
de béns comuns; la contribució del transport aeri al canvi climàtic ("prop
d'un quart de les emissions de gasos d'efecte hivernacle de les Balears són
imputables al turisme" (Gaspar Alomar Trias. Pàgina 17 del Tot Inclòs
2016); l'abandonament i el fracàs escolar; l'explotació laboral de les
cambreres de pisos; el procés de turistització i gentrificació de Palma; la
pèrdua progressiva de la finalitat agrària i ramadera del camp illenc; o
l'aposta de l'establishment polític i econòmic pel turisme de luxe (en
contraposició a la "democratització del turisme"). Tot plegat és -com
ho varen ser les dues anteriors entregues del Tot Inclòs- una imprescindible
aportació des d'una visió anticapitalista alternativa al mainstream turístic,
vigent governi qui governi a casa nostra.
Encara que no es comparteixin
tots els plantejaments dels autors i autores del Tot Inclòs, em sembla que,
almenys, cal reconèixer-los el seu valor d'enfrontar-se a la thatcheriana TINA
("There Is No Alternative") a allò que és substancial a la política
turística illenca. És clar que, encara que no sigui fàcil, es pot transitar cap
al decreixement turístic. Però serà, si no volem que sigui socialment
traumàtic, un trànsit llarg. En aquest llarg camí estaria bé, si més no: no
reclamar més turistes per als mesos de mitjana i baixa temporada, invertir
íntegrament el que es recapti amb l'Impost Turístic a qüestions mediambientals,
patrimonials i de decreixement, aprofitar al límit el marc legal europeu i
estatal per restringir al màxim el lloguer turístic, i modificar, d'una vegada,
la Llei Turística i les normes territorials amb criteris decrecionistes.
Malauradament, em tem que, tot i
que hi ha una gran diferència entre els governs dels Acords pel Canvi i els
Governs del PP, que en el Tot Inclòs de 2017 s'haurà de reflexionar sobre com
la turistització capitalista (i cada vegada més classista per l'auge del
turisme de luxe) ha seguit progressant. M'agradaria equivocar-me, però, per si
de cas, aprofitaré l'estiu per a rellegir el llibre "Turismo. Más allá del
ocio y del negocio" de Patricia Goldstone. Ara més que mai paga la pena
refrescar idees sobre l'impacte del turisme sobre el desenvolupament (no només
sobre el creixement de PIB), la democràcia, la sobirania i la cultura dels
pobles, i sobre la repercussió dels conflictes geoestratègics en el turisme.
Publicat originalment a dBalears (04-VII-2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada