L'Església del Creixement Econòmic [turístic]

El més rellevant d'aquest estiu que ja s'acaba, ha estat, a parer meu, el que es podria denominar "crisi i estabilitat i expansió de les Esglésies". Em referesc, és clar, a les Esglésies -o congregacions- majoritàries en aquestes contrades.

Com és sabut, una d'aquestes confessions majoritàries és l'Església Catòlica que, aquest final d'estiu, ha viscut un episodi absolutament fascinant: El seu màxim dirigent mundial, el Papa, ha procedit a la degradació del bisbe de Mallorca per la seva "relació inadequada" amb la seva exsecretària. Aquesta història, en la que es combinen la "poca ètica de l'exemple" amb el que es predica; les relacions de la jerarquia catòlica mallorquina amb l'alta societat illenca (mentre es fan prediques sobre la "església dels pobres", es va de festa amb els molt rics); detectius privats, infidelitats i anul·lacions matrimonials, política, etc. és, sens dubte, una història que hauria de ser novel·lada. Si, no fa molt, gaudirem amb "Sicília sense morts" de Guillem Frontera, perquè ens hem de privar de gaudir d'un relat sobre els amors inconfessables a La Seu?

Tinguem o no tinguem en el futur el novel·lo inspirat en aquests fets, el cert i segur és que, per al comú dels i les mortals –creients i no creients-, són fets que no fan més que aguditzar la crisi d'autoritat ètica d'aquesta Església i palesa una certa divisió a  la seva direzione.

L'altra congregació majoritària en l'àmbit de les nostres Illes, malgrat no tenir un reconeixement formal com a tal església, és la que el savi Bauman ha denominat "la del Creixement Econòmic", que, per cert, gaudeix d'una salut envejable i no s'albira que pugui tenir cap crisi ni divisió ni a casa nostra ni arreu. "La Iglesia del Crecimiento Económico es una de las pocas congregaciones -quizá la única- que no parece perder fieles y que tiene probabilidades reales de alcanzar un verdadero estatus ecuménico" afirma Zygmunt Bauman a la pàgina 96 del llibre "Estado de crisis", en el qual dialoga amb Carlo Bordoni.

L'Església del Creixement Econòmic (turístic en el cas de les Illes Balears) ha palesat aquest estiu la seva capacitat militant per a predicar el seu dogma: el pensament turístic únic és el del creixement sense fi. Val a dir que l'excés de pressió humana, motivada, entre altres factors, per: a) una afluència turística inusitada, que no pot anar de vacances a altres mercats mediterranis competidors, b) una estada mitjana a la baixa, que fa que per omplir instal·lacions turístiques es necessitin més i més turistes, c) l'ampliació de l'estoc de places turístiques, i d) unes polítiques delirants sobre creuers i de slots en els aeroports, és un assumpte que hauria d'abordar-se assenyadament, democràticament, i amb perspectiva de sostenibilitat ecològica. Però, no obstant això, el que sembla imperar és el manament únic de l'Església del Creixement Turístic: "¡Más madera!", Més creixement! I, és clar, no hi ha església com cal, sense el seu particular dimoni que, per a aquesta confessió del creixement, és el decreixement. Cal, idò, en lloc de fer un debat laic, científic i civilitzat sobre l'evident necessitat de decréixer turísticament, demonitzar el debat.

Vet aquí alguns exemples d'aquesta missió d'apostolat del més i més turisme: 1. El president de Foment del Turisme de Mallorca, Eduardo Gamero, escriu: "El debate sobre el futuro modelo turístico que conviene a Mallorca hay que abordarlo con serenidad, sin apasionamientos ideológicos y con conocimiento de causa [sic], siendo muy conscientes de que donde hemos de incidir con todas nuestras fuerzas y capacidades [sic] es en la mejora continua de la oferta..." (Diario de Mallorca, 01-IX-2016), i "Ahora es tiempo de trabajar y de intentar por todos los medios una respuesta adecuada a las expectativas de nuestros visitantes y tratar de fidelizar a estos cientos de miles de clientes que este año han decidido [sic] pasar sus vacaciones entre nosotros" (Ultima Hora, 02-IX-2016). 2. A l'informe 2016 d' APTUR Balears s'afirma: "En cualquier caso, desde APTUR BALEARES creemos que la ciudad debe estar preparada para absorber a todas las personas que quieran acceder a ella...".

I per acabar-ho d'arrodonir-ho, el batle de Palma, afirma que "cree que Palma no está saturada y apuesta por gestionar el "éxito turístico". És obvi que el batle palmesà no té raó. A Palma hi ha una triple saturació: Saturació turística, saturació de pensament únic turístic, i saturació de polítics i polítiques que, diuen Amén! a l’Església del Creixement Econòmic [turístic].

Publicat originalment a  El Periscopi (14-IX-2016)