El
més rellevant d'aquest estiu que ja s'acaba, ha estat, a parer meu, el que es
podria denominar "crisi i estabilitat i expansió de les Esglésies".
Em referesc, és clar, a les Esglésies -o congregacions- majoritàries en aquestes
contrades.
Com
és sabut, una d'aquestes confessions majoritàries és l'Església Catòlica que,
aquest final d'estiu, ha viscut un episodi absolutament fascinant: El seu màxim
dirigent mundial, el Papa, ha
procedit a la degradació del bisbe de Mallorca per la seva "relació
inadequada" amb la seva exsecretària. Aquesta història, en la que es combinen
la "poca ètica de l'exemple" amb el que es predica; les relacions de
la jerarquia catòlica mallorquina amb l'alta societat illenca (mentre es fan
prediques sobre la "església dels pobres", es va de festa amb els
molt rics); detectius privats, infidelitats i anul·lacions matrimonials, política,
etc. és, sens dubte, una història que hauria de ser novel·lada. Si, no fa molt,
gaudirem amb "Sicília sense morts" de Guillem Frontera, perquè ens
hem de privar de gaudir d'un relat sobre els amors inconfessables a La Seu?
Tinguem
o no tinguem en el futur el novel·lo inspirat
en aquests fets, el cert i segur és que, per al comú dels i les mortals
–creients i no creients-, són fets que no fan més que aguditzar la crisi d'autoritat
ètica d'aquesta Església i palesa una certa divisió a la seva direzione.
L'altra
congregació majoritària en l'àmbit de les nostres Illes, malgrat no tenir un
reconeixement formal com a tal església, és la que el savi Bauman ha denominat "la del Creixement
Econòmic", que, per cert, gaudeix d'una salut envejable i no s'albira que
pugui tenir cap crisi ni divisió ni a casa nostra ni arreu. "La Iglesia del Crecimiento Económico es una de las pocas congregaciones -quizá la única-
que no parece perder fieles y que tiene probabilidades reales de alcanzar un verdadero estatus ecuménico"
afirma Zygmunt Bauman a
la pàgina 96 del llibre "Estado
de crisis", en el qual dialoga amb Carlo Bordoni.
L'Església
del Creixement Econòmic (turístic en el cas de les Illes Balears) ha palesat
aquest estiu la seva capacitat militant per a predicar el seu dogma: el
pensament turístic únic és el del creixement sense fi. Val a dir que l'excés de
pressió humana, motivada, entre altres factors, per: a) una afluència turística
inusitada, que no pot anar de vacances a altres mercats mediterranis
competidors, b) una estada mitjana a la baixa, que fa que per
omplir instal·lacions turístiques es necessitin més i més turistes, c)
l'ampliació de l'estoc de places turístiques, i d) unes polítiques delirants
sobre creuers i de slots en
els aeroports, és un assumpte que hauria d'abordar-se assenyadament,
democràticament, i amb perspectiva de sostenibilitat ecològica. Però, no
obstant això, el que sembla imperar és el manament únic de l'Església del
Creixement Turístic: "¡Más madera!",
Més creixement! I, és clar, no hi ha església com cal, sense el seu particular
dimoni que, per a aquesta confessió del creixement, és el decreixement. Cal,
idò, en lloc de fer un debat laic, científic i civilitzat sobre l'evident
necessitat de decréixer turísticament, demonitzar el debat.
Vet
aquí alguns exemples d'aquesta missió d'apostolat del més i més turisme: 1. El
president de Foment del Turisme de Mallorca, Eduardo Gamero, escriu: "El debate sobre
el futuro modelo turístico que conviene a
Mallorca hay que abordarlo con serenidad, sin apasionamientos
ideológicos y con conocimiento de causa [sic], siendo muy conscientes de que donde hemos de incidir con todas nuestras fuerzas y capacidades [sic] es en la mejora continua
de la
oferta..." (Diario de Mallorca, 01-IX-2016), i "Ahora es tiempo de trabajar y de intentar por todos los medios una respuesta adecuada a las expectativas de nuestros visitantes y tratar de fidelizar a estos cientos de miles de clientes que este año han decidido [sic]
pasar sus vacaciones entre
nosotros" (Ultima Hora, 02-IX-2016). 2. A l'informe
2016 d' APTUR Balears s'afirma: "En cualquier caso, desde APTUR BALEARES creemos que la ciudad debe estar
preparada para absorber a todas las personas que quieran acceder a
ella...".
I
per acabar-ho d'arrodonir-ho, el batle de Palma, afirma
que "cree que Palma no está saturada y apuesta por gestionar el "éxito turístico".
És obvi que el batle palmesà no té raó. A Palma hi ha una triple saturació:
Saturació turística, saturació de pensament únic turístic, i saturació de
polítics i polítiques que, diuen Amén! a
l’Església del Creixement Econòmic [turístic].
Publicat originalment a El Periscopi
(14-IX-2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada