Si es prenen els
resultats del Pla de lluita contra la precarietat en el treball de 2016
com si fossin una mostra del mercat laboral de les Illes Balears, es pot
concloure que el frau en la contractació és una característica estructural
d'aquest mercat. Quina altra conclusió es pot extreure si un de cada tres
contractes temporals revisats estava en frau de llei?
Les dades aportades per
part de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria són, lamentablement,
insuficients per fer una anàlisi en profunditat d'aquest frau en la
contractació. A tall d'exemple, falten dades sectorials, de la grandària, i del
grau de reincidència de les empreses inspeccionades, de la nacionalitat de les
persones amb aquests contractes en frau de llei, i, sobretot, falten les dades
per sexe. Cal suposar que entre aquests "5.500 treballadors" que
"han vist millorar les seves condicions laborals..." hi ha alguna
treballadora.
Però, malgrat aquestes mancances
d’informació, les dades aportades són prou significatives: a) En el curt
període de durada del Pla -juliol i agost- s'han realitzat un total de 1.287
actuacions d'Inspecció de Treball, amb 1.304 visites a centres de treball. b)
S'han tramitat 93 altes d'afiliació a la Seguretat Social de persones que
estaven treballant en economia submergida (o en situació d'explotació
laboral?). c) S'han iniciat 89 expedients sancionadors, que sumen una proposta
de sanció de 342.230 euros. d) S'han recuperat un total de 37.217 euros en
cotitzacions a la Seguretat Social. I e) Dels 9.256 contractes temporals
inspeccionats, 3.381 s'han transformat en indefinits.
Amb tot, la dada que
més em crida l'atenció és la que fa referència als contractes a temps parcial
inspeccionats: D'un total de 2.674, “només” en 453 casos (el 17%) s'han
detectat irregularitats que han esdevingut en ampliacions de jornada. Hi ha, doncs,
relativament poques irregularitats legals en la utilització del contracte a
temps parcial perquè aquest ha estat extraordinàriament flexibilitzat
legalment. Convé recordar que el mediàticament molt conegut cas de la turbo
precarietat dels contractes a temps parcial del handling de
l'Aeroport de Son Sant Joan, encara que no tingui cap retret legal, és un cas
claríssim d'incompliment dels criteris més elementals que l'Organització
Internacional del Treball (OIT) estableix
al seu programa de Treball Decent.
En qualsevol cas,
aquest segon pla estival extraordinari de la Inspecció de Treball em suscita
tres reflexions finals:
1. Amb una Inspecció de
Treball i Seguretat Social amb recursos humans i materials similars a la
majoria de països de la UE, o amb les ràtios que marca l'OIT (un inspector/a per a cada 10.000
treballadors/es), no serien necessaris
plans extraordinaris.
2. Si el sindicalisme
tingués major presència i més capacitat legal d'acció en els centres de
treball, i això moderés el poder unilateral de l'empresari com a regla central
de les normes laborals, aquesta terra seria un indret amb menys frau laboral.
3. A parer meu, aquests
plans extraordinaris d'Inspecció de Treball, malgrat les seves insuficiències,
han esdevingut una mena d’element de resistència del Govern de les Illes
Balears a l'estratègia del PP&Cs d'augmentar
la precarietat i la pobresa laboral per a reduir l'atur.
Publicat originalment
a El Periscopi de la Fundació Gadeso
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada