Simone de Beauvoir va deixar
escrit que "mitjançant el treball ha
estat com la dona ha pogut franquejar la distància que la separava de l'home.
El treball és l'única cosa que pot garantir-li una llibertat completa".
No estic del tot d'acord. Però tinc present que aquest pensament obeeix a la
idea central de la progressia de finals del segle XIX i de bona part del XX,
que posava el treball (s'entén que el de mercat, i no el reproductiu) en el centre
de qualsevol organització social tendent a la igualtat i a la plena justícia
social. La veritat és que les dones es van incorporar al món del treball
retribuït en condicions de desigualtat. I si aquest treball és el que pot
garantir una "llibertat completa", hauríem de concloure, a la llum de
les evidències, que la llibertat és una quimera. Tinc per segur que és la Renda Bàsica, és a dir,
l'assignació monetària incondicional per part de l'Estat a tota la població amb
l'objectiu de garantir a tothom el dret a l'existència material, la institució
social que garanteix la llibertat individual de la ciutadania. Però
mentrestant, cal fer els llocs i horaris laborals espais i temps alliberats de
la més intolerable desigualtat de gènere: La violència masclista.
En aquest sentit, tenint en
compte que divendres que ve, com cada 25 de novembre,commemoramel Dia
Internacional per a l'Eliminació de la Violència Contra les Dones, convé
recordar que: 1. És imprescindible realitzar campanyes institucionals contra aquesta
violència en els llocs de treball, i potenciar que els plans d'igualtat siguin
eines al servei de l'eradicació de la violència masclista. 2. Cal donar a conèixeren aquests llocs de treball
els drets laborals, de prestacions de la Seguretat Social, d'ajudes socials, i
d'accés a l'habitatge protegit, per a les dones que han sofert violència de
gènere.
Aquests drets estan contemplats
en Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral
contra la Violència de Gènere (la coneguda com a "Llei Integral"). I,
en els aspectes laborals són bàsicament la possibilitat d’accedir, si fos
necessari, a les següents situacions: la reducció o reordenació del temps de
treball; la mobilitat geogràfica; el canvi de centre de treball; la suspensió
de la relació laboral, amb reserva de lloc de treball; i l'extinció del
contracte de treball. Val a dir que, tant en els casos de suspensió, com
d'extinció del contracte de treball, la treballadora tindrà dret a la situació
legal de desocupació, considerant-se el temps de suspensió, com a període de
cotització efectiva, a l'efecte de prestacions de Seguretat Social i
desocupació. Igualment, les absències o faltes de puntualitat al treball
derivades de la situació de violència de gènere patida, i determinades pels
serveis de salut, o els serveis socials d'atenció, s’hauran de considerar com a
justificades.
Quant als drets econòmics, si la
víctima manqués de rendes superiors al 75% del Salari Mínim Interprofessional,
té el dret de percebre una ajuda que, segons la Llei Integral, ha de ser
concedida pels serveis socials. Pel que fa a l'accés a l'habitatge i
residències públiques per a majors, l'article 28 de la citada Llei Integral,
considera "col·lectius prioritaris" per a l’accés a aquests serveis a
les dones víctimes de violència de gènere.
Però... una cosa és la llei, i
una altra és la realitat: Si es fa cas a les últimes dades disponibles al Portal
EstadísticoViolencia que, en general, i també a les Illes Balears aquestes
mesures en l'àmbit laboral a favor de les víctimes de la violència masclista,
hom pot concloure són poc rellevants
-gairebé anecdòtiques- si es té en compte que, segons el Consell General del
Poder Judicial, el nombre de denúncies de dones illenques arriba a 4.576 durant
l'any 2015.
Sigui com sigui, per acabar amb
aquesta xacra de la violència masclista cal capgirar el model social hetero
patriarcal i, mentrestant, fer camí. Com? Fent molt més que minuts de silenci
per lamentar cadascun dels assassinats. En el cas de l'ocupació, és necessari,
d’entrada,reflexionar sobre el grau d'aplicació i efectivitat real de les
mesures contemplades en la Llei Integral. Per a una autèntica política
autonòmica integral contra les violències masclista, és imprescindible prendre,
avaluar, i, si s'escau, replantejar decisions. I, per a això es precisen diagnosis
ajustades sobre allò que pot està fallant i, per descomptat, pressupostos
adients.
Esperem i desitgem, idò, que amb
la Llei
de Balears 11/2016, de 28 de juliol,
d'igualtat de dones i homes i el Pla
de Mesures contra les violències masclistes 2017-2020, s'aconsegueixin
avanços substancials en tots els àmbits de la societat de les Illes Balears en
l'eradicació d'aquestes violències. Tant de bo serveixin, també, per fer de
debò els centres de treball remunerat i les jornades laborals espais i temps
cada vegada més alliberats de violències masclistes. Estarem a l'aguait!
Publicat originalment a El Periscopi ( 23-XI-2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada