Sembla que hi ha una generalitzada satisfacció per l'evolució del mercat laboral illenc. El Govern de les Illes Balears valora positivament les millores quantitatives, i, fins i tot, parla de certes millores en la qualitat de les ocupacions creades; els sindicats, sense negar la reducció del nombre de persones en atur, emfatitzen les males condicions de treball i la precarització laboral; i les empreses a agrupades i representades per CAEB posen especial atenció al "record històric d‘afiliació a la Seguretat Social registrat en Balears", ignorant que, en rigor, la dada d'afiliacions a la Seguretat Social no es refereix a persones, sinó a tràmits administratius, que es multipliquen exponencialment amb la contractació temporal de molt curta durada i el treball remunerat a temps parcial no desitjat. No obstant això, administració autonòmica i sindicats plantegen, que, per poder parlar veritablement de millora de la situació laboral, és necessària una substancial pujada de salaris, mentre que la CAEB planteja a les "administracions que afavoreixin que les empreses puguem invertir i generar llocs de treball estable i de qualitat".
Més enllà d'aquestes anàlisis i propostes de part, seria bona
cosa tenir una diagnosi comuna i acordar una estratègia amb l'horitzó de
garantir el "Treball Decent" com a senyal d'identitat del mercat
laboral de les Illes Balears. Lògicament em referesc a, d'una banda, analitzar
la situació laboral referenciant-la amb el Programa de Treball Decent de l’OIT,
i, d'altra banda, a fixar la garantia de Treball Decent com a eix vertebrador
del proper Pla d'Ocupació de les Illes Balears (POIB). Val a dir que el
concepte de treball decent conjumina l'existència d'ocupacions suficients amb
una remuneració i estabilitat igualment suficients; la seguretat física i,
conseqüentment, la minimització de riscos laborals; una protecció social
adequada; i un diàleg social real.
En la mesura que milloren els indicadors macroeconòmics de l'economia
illenca, la qüestió clau és: S'avança cap a una situació laboral que
estructuralment puguem qualificar de "Treball Decent"? Al meu
entendre, hi ha suficients elements per contestar negativament. Vegem alguns
exemples:
I.- La immensa majoria dels estudis
demoscòpics ens indiquen, de manera reiterada, que el problema que afecta més a
la ciutadania segueix sent, amb molta diferència, l'atur. En l'últim Baròmetre
del CIS, corresponent a octubre de 2016, a la pregunta de quin és el problema que,
personalment, l'afecta més el 42,5% contesta que l'atur. Considerant la relació
històrica entre els resultats de baròmetres estatals i autonòmics, és molt
versemblant que la contestació de la ciutadania illenca sigui, una mica a la baixa,
però molt similar. Per tant, hom pot concloure que l'existència d'ocupacions
suficients àdhuc no és una realitat.
II.- A l'espera de conèixer d’aquí a unes
setmanes les dades oficials de mercat laboral de l'Agència Tributària
corresponents a l'exercici fiscal de 2015 i referits a les Illes Balears, el
passat 3 novembre la companyia d'intermediació laboral InfoJobs avançava que el
percentatge d'assalariats que cobren 300 euros ha pujat del 16% de 2008 al 22%
actual. És a dir, un de cada cinc
treballadors per compte d'altri cobra 300 euros, segons dades de l'Agència
Tributària. Seria, doncs, una insensatesa suposar que les dades oficials i
definitives ens indicaran que s'ha revertit la devaluació salarial imposada, i
que hem iniciat una etapa de remuneració suficient generalitzada.
III.- Si es consulta la informació
disponible al Web de l'Observatori del Treball de la CAIB, podrà comprovar-se que
els contractes registrats durant els 10 primers mesos de l'any d'una durada de
fins a tres mesos s'han incrementat més d'un 48% entre 2012 (any de la posada
en pràctica de la Reforma Laboral del PP) i 2016. No cal estendre's amb altres indicadors de
temporalitat extrema (contractes de dies i de poques hores) per concloure que
s'està bastant lluny d'una estabilitat laboral propera al paradigma de "Treball
Decent".
IV.- Segons la Direcció General de
Treball, Economia Social i Salut Laboral del Govern de les Illes Balears, som,
sí més no en el període gener-juliol 2016, la comunitat autònoma líder en
l'índex d'incidència de sinistralitat laboral.
V.- L'informe que el tècnic d'ocupació
Enrique Negueruela realitza amb les dades de l'EPA sobre la taxa de protecció
per desocupació s'ha convertit en una informació de referència. Val a dir que,
al referit al tercer trimestre d’enguany, la taxa de protecció de la Població
Aturada (gairebé 68.000 persones, en plena temporada turística d’un any
històric pel negoci turístic) era, amb el 18,9%, la més baixa del conjunt de
comunitats autònomes, situant-se molt per sota de la mitjana del Regne
d'Espanya (26,7%). Amb aquest flagrant incompliment de l'article 14 de la
Constitució Espanyola ["Els poders públics mantindran un règim públic de
Seguretat Social per a tots els ciutadans, que garanteixi l'assistència i prestacions
socials suficients davant situacions de necessitat, especialment en cas de
desocupació"] no es pot parlar de debò de situació balear de Treball
Decent.
En definitiva, hi ha molt a millorar i el futur POIB és una
oportunitat que no es pot malbaratar, car una societat que no tingui per
objectiu el Treball Decent no es pot considerar a si mateixa una societat
decent.
Publicat originalment a Diario de Mallorca ( 15-XI-2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada