Objectiu: Treball decent

Sembla que hi ha una generalitzada satisfacció per l'evolució del mercat laboral illenc. El Govern de les Illes Balears valora positivament les millores quantitatives, i, fins i tot, parla de certes millores en la qualitat de les ocupacions creades; els sindicats, sense negar la reducció del nombre de persones en atur, emfatitzen les males condicions de treball i la precarització laboral; i les empreses a agrupades i representades per CAEB posen especial atenció al "record històric d‘afiliació a la Seguretat Social registrat en Balears", ignorant que, en rigor, la dada d'afiliacions a la Seguretat Social no es refereix a persones, sinó a tràmits administratius, que es multipliquen exponencialment amb la contractació temporal de molt curta durada i el treball remunerat a temps parcial no desitjat. No obstant això, administració autonòmica i sindicats plantegen, que, per poder parlar veritablement de millora de la situació laboral, és necessària una substancial pujada de salaris, mentre que la CAEB planteja a les "administracions que afavoreixin que les empreses puguem invertir i generar llocs de treball estable i de qualitat".

Més enllà d'aquestes anàlisis i propostes de part, seria bona cosa tenir una diagnosi comuna i acordar una estratègia amb l'horitzó de garantir el "Treball Decent" com a senyal d'identitat del mercat laboral de les Illes Balears. Lògicament em referesc a, d'una banda, analitzar la situació laboral referenciant-la amb el Programa de Treball Decent de l’OIT, i, d'altra banda, a fixar la garantia de Treball Decent com a eix vertebrador del proper Pla d'Ocupació de les Illes Balears (POIB). Val a dir que el concepte de treball decent conjumina l'existència d'ocupacions suficients amb una remuneració i estabilitat igualment suficients; la seguretat física i, conseqüentment, la minimització de riscos laborals; una protecció social adequada; i un diàleg social real.

En la mesura que milloren els indicadors macroeconòmics de l'economia illenca, la qüestió clau és: S'avança cap a una situació laboral que estructuralment puguem qualificar de "Treball Decent"? Al meu entendre, hi ha suficients elements per contestar negativament. Vegem alguns exemples:

I.- La immensa majoria dels estudis demoscòpics ens indiquen, de manera reiterada, que el problema que afecta més a la ciutadania segueix sent, amb molta diferència, l'atur. En l'últim Baròmetre del CIS, corresponent a octubre de 2016, a la pregunta de quin és el problema que, personalment, l'afecta més el 42,5% contesta que l'atur. Considerant la relació històrica entre els resultats de baròmetres estatals i autonòmics, és molt versemblant que la contestació de la ciutadania illenca sigui, una mica a la baixa, però molt similar. Per tant, hom pot concloure que l'existència d'ocupacions suficients àdhuc no és una realitat.

II.- A l'espera de conèixer d’aquí a unes setmanes les dades oficials de mercat laboral de l'Agència Tributària corresponents a l'exercici fiscal de 2015 i referits a les Illes Balears, el passat 3 novembre la companyia d'intermediació laboral InfoJobs avançava que el percentatge d'assalariats que cobren 300 euros ha pujat del 16% de 2008 al 22% actual. És a dir,  un de cada cinc treballadors per compte d'altri cobra 300 euros, segons dades de l'Agència Tributària. Seria, doncs, una insensatesa suposar que les dades oficials i definitives ens indicaran que s'ha revertit la devaluació salarial imposada, i que hem iniciat una etapa de remuneració suficient generalitzada.

III.- Si es consulta la informació disponible al Web de l'Observatori del Treball de la CAIB, podrà comprovar-se que els contractes registrats durant els 10 primers mesos de l'any d'una durada de fins a tres mesos s'han incrementat més d'un 48% entre 2012 (any de la posada en pràctica de la Reforma Laboral del PP) i 2016. No cal  estendre's amb altres indicadors de temporalitat extrema (contractes de dies i de poques hores) per concloure que s'està bastant lluny d'una estabilitat laboral propera al paradigma de "Treball Decent".

IV.- Segons la Direcció General de Treball, Economia Social i Salut Laboral del Govern de les Illes Balears, som, sí més no en el període gener-juliol 2016, la comunitat autònoma líder en l'índex d'incidència de sinistralitat laboral.

V.- L'informe que el tècnic d'ocupació Enrique Negueruela realitza amb les dades de l'EPA sobre la taxa de protecció per desocupació s'ha convertit en una informació de referència. Val a dir que, al referit al tercer trimestre d’enguany, la taxa de protecció de la Població Aturada (gairebé 68.000 persones, en plena temporada turística d’un any històric pel negoci turístic) era, amb el 18,9%, la més baixa del conjunt de comunitats autònomes, situant-se molt per sota de la mitjana del Regne d'Espanya (26,7%). Amb aquest flagrant incompliment de l'article 14 de la Constitució Espanyola ["Els poders públics mantindran un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans, que garanteixi l'assistència i prestacions socials suficients davant situacions de necessitat, especialment en cas de desocupació"] no es pot parlar de debò de situació balear de Treball Decent.

En definitiva, hi ha molt a millorar i el futur POIB és una oportunitat que no es pot malbaratar, car una societat que no tingui per objectiu el Treball Decent no es pot considerar a si mateixa una societat decent.

Publicat originalment a Diario de Mallorca ( 15-XI-2016)