2016: Oportunitats perdudes per a una cultura turística decent

A tocar el final d'un any que turísticament ha estat, sens dubte, històric, em sembla convenient fer un breu balanç de dues oportunitats perdudes relacionades amb el turisme. No se m'espantin, no m'entretindré a enumerar oportunitats perdudes per corregir la deriva d'insostenibilitat social i ecològica en la qual el model de tot turisme balear està immers. En qualsevol cas, històricament el fet més rellevant d'aquest ja gairebé acabat 2016 ha estat que, havent-se polvoritzat tots els rècords de pressió humana sobre les illes, la política turística pública segueix enfocada al creixement sota l'etiqueta oficial de "turisme sostenible". Probablement, amb aquest eslògan també s'ha batut el rècord d'una insubstancialitat que no crec sigui desinteressada. Val a dir que el mestre Josep Fontana, en la seua imprescindible obra "La construcció de la identitat" (2005), ja va escriure sobre "el mite del desenvolupament sostenible –una expressió que és en realitat un pleonasme, perquè si no és sostenible no és desenvolupament– s'usa en una diversitat de sentits per acomodar-lo a tota mena d'interessos...".

Sense seguir per les bardisses, parlem ja de les oportunitats perdudes que fan referència a l'oblit d'una commemoració històrica, i a l'absència de reconeixement d'allò què m'agrada anomenar "els altres pioners del turisme".

I.- Vuitanta aniversari del Conveni de la OIT sobre vacances pagades: Durant aquest any 2016 de saturació turística, entre altres activitats institucionals no estrictament promocionals, s'han instaurat els Premis del Turisme de les Illes Balears, i s'ha compromès la col·laboració del Govern Autonòmic en la celebració de l'Any Internacional del Turisme Sostenible -tornem-hi torna-hi amb l'oxímoron de sostenibilitat turística sense decreixement- que l'Organització Mundial del Turisme (OMT) organitza l'any vinent. No obstant això, ha passat absolutament desapercebut que aquest 2016 bé s'hagués pogut commemorar el 80è aniversari del Conveni de l' OIT en el qual s'establia, per primera vegada en la història, en l'ordenament legal internacional un període mínim anual (sis dies) de vacances pagades per a tots els treballadors i totes les treballadores. L'evolució, ampliació, i consolidació en el temps d'aquest dret a les vacances pagades, al costat d'altres drets socials, no van caure del cel. Ans al contrari, les grans lluites sindicals en l'Europa industrialitzada van ser claus per al naixement i consolidació del dret a les vacances pagades en el marc de l'anomenat Estat del Benestar. Cert és que l'estat actual d'aquest dret arreu del món segueix sent  dispar: en bastants llocs, el Conveni de l'OIT número 52 i les seves posteriors revisions segueixen tenint un paper clau; en uns altres és un dret constitucionalitzat; i en alguns es qüestiona, o és matèria de retallades.

El cert i segur és que no és imaginable el naixement, desenvolupament, consolidació i maduració (insostenible) de la turistització a l'engròs de les Illes Balears sense unes anomenades classes mitjanes i mitjanes baixes europees amb el dret a unes vacances pagades. És una llàstima que un aniversari tan rodó del conveni de l' OIT pioner en aquesta matèria no hagi estat commemorat en un dels llocs més turistitzats del planeta. Vull pensar que ha estat un oblit, i no un menyspreu a les lluites proletàries de finals del segle dinou i principis del passat a favor dels drets socials que, juntament amb altres factors polítics i econòmics, van possibilitar l'auge del negoci del turisme de masses, i una certa democratització del dret a l'oci vacacional en contraposició a decimonònica i l'actual tendència al luxe turístic excloent.

II.- Un any més d'oblit amb els "altres pioners i pioneres del turisme": L'any en el qual hem pogut gaudir d'una esplèndida edició revisada de la novel·la "Els carnissers", de Guillem Frontera, acabarà sense posar fil a l'agulla per saldar un deute històric amb les generacions d'homes i dones pioneres en el treball als hotels. És cert que tenim alguna literatura (narrativa i científica) sobre els començaments del fenomen turístic a casa nostra. També és veritat que es coneixen sobradament les principals trajectòries empresarials pioneres del negoci turístic d'aquestes contrades. Però coneixem poc la història personal i vital d'aquelles persones que en els anys 60-70 del segle passat -moltes vingudes de fora de les Illes Balears- començaren a treballar en els hotels. Aquells anys no foren només els anys de l'inici de la balearització, varen ser anys d'un gran canvi en el món laboral, dels costums, de resistències i lluites contra la dictadura franquista, del començament d'un canvi sociològic de gran magnitud.

Fa anys que, adesiara, suggeresc en privat que cal gravar en imatges i so les històries de vida d'aquests/es altres pioners i pioneres del turisme illenc. Tot just a punt d'acabar 2016 ho vull fer públicament, entre altres coses, perquè, per una banda, cada any que passa són més les persones d'aquelles generacions que ens deixen sense haver contat tot allò que varen viure en primera persona, i, per una altra banda, la història del turisme de les Illes Balears és, també, la seva història. Potser és una història incòmoda per a les elits en general i les turístiques en particular, però tanmateix cal reivindicar, en paraules del professor Michael P. Lunch, la importància de la veritat per a una cultura [turística] pública decent.

Publicat originalment a Diario de Mallora (20-XII-2016)