A tocar el final d'un any que
turísticament ha estat, sens dubte, històric, em sembla convenient fer un breu
balanç de dues oportunitats perdudes relacionades amb el turisme. No se
m'espantin, no m'entretindré a enumerar oportunitats perdudes per corregir la
deriva d'insostenibilitat social i ecològica en la qual el model de tot turisme
balear està immers. En qualsevol cas, històricament el fet més rellevant
d'aquest ja gairebé acabat 2016 ha estat que, havent-se polvoritzat tots els
rècords de pressió humana sobre les illes, la política turística pública
segueix enfocada al creixement sota l'etiqueta oficial de "turisme
sostenible". Probablement, amb aquest eslògan també s'ha batut el rècord
d'una insubstancialitat que no crec sigui desinteressada. Val a dir que el
mestre Josep Fontana, en la seua imprescindible obra "La construcció de la
identitat" (2005), ja va escriure sobre "el mite del desenvolupament
sostenible –una expressió que és en realitat un pleonasme, perquè si no és
sostenible no és desenvolupament– s'usa en una diversitat de sentits per
acomodar-lo a tota mena d'interessos...".
Sense seguir per les bardisses,
parlem ja de les oportunitats perdudes que fan referència a l'oblit d'una
commemoració històrica, i a l'absència de reconeixement d'allò què m'agrada
anomenar "els altres pioners del turisme".
I.- Vuitanta aniversari del Conveni de la OIT sobre vacances pagades: Durant
aquest any 2016 de saturació turística, entre altres activitats institucionals
no estrictament promocionals, s'han instaurat els Premis del Turisme de les
Illes Balears, i s'ha compromès la col·laboració del Govern Autonòmic en la
celebració de l'Any Internacional del Turisme Sostenible -tornem-hi torna-hi
amb l'oxímoron de sostenibilitat turística sense decreixement- que
l'Organització Mundial del Turisme (OMT) organitza l'any vinent. No obstant
això, ha passat absolutament desapercebut que aquest 2016 bé s'hagués pogut
commemorar el 80è aniversari del Conveni de l' OIT en el qual s'establia, per
primera vegada en la història, en l'ordenament legal internacional un període
mínim anual (sis dies) de vacances pagades per a tots els treballadors i totes
les treballadores. L'evolució, ampliació, i consolidació en el temps d'aquest
dret a les vacances pagades, al costat d'altres drets socials, no van caure del
cel. Ans al contrari, les grans lluites sindicals en l'Europa industrialitzada
van ser claus per al naixement i consolidació del dret a les vacances pagades
en el marc de l'anomenat Estat del Benestar. Cert és que l'estat actual
d'aquest dret arreu del món segueix sent
dispar: en bastants llocs, el Conveni de l'OIT número 52 i les seves
posteriors revisions segueixen tenint un paper clau; en uns altres és un dret
constitucionalitzat; i en alguns es qüestiona, o és matèria de retallades.
El cert i segur és que no és
imaginable el naixement, desenvolupament, consolidació i maduració
(insostenible) de la turistització a l'engròs de les Illes Balears sense unes
anomenades classes mitjanes i mitjanes baixes europees amb el dret a unes
vacances pagades. És una llàstima que un aniversari tan rodó del conveni de l'
OIT pioner en aquesta matèria no hagi estat commemorat en un dels llocs més
turistitzats del planeta. Vull pensar que ha estat un oblit, i no un menyspreu
a les lluites proletàries de finals del segle dinou i principis del passat a
favor dels drets socials que, juntament amb altres factors polítics i
econòmics, van possibilitar l'auge del negoci del turisme de masses, i una
certa democratització del dret a l'oci vacacional en contraposició a
decimonònica i l'actual tendència al luxe turístic excloent.
II.- Un any més d'oblit amb els "altres pioners i pioneres del
turisme": L'any en el qual hem pogut gaudir d'una esplèndida
edició revisada de la novel·la "Els carnissers", de Guillem Frontera,
acabarà sense posar fil a l'agulla per saldar un deute històric amb les
generacions d'homes i dones pioneres en el treball als hotels. És cert que
tenim alguna literatura (narrativa i científica) sobre els començaments del
fenomen turístic a casa nostra. També és veritat que es coneixen sobradament
les principals trajectòries empresarials pioneres del negoci turístic
d'aquestes contrades. Però coneixem poc la història personal i vital d'aquelles
persones que en els anys 60-70 del segle passat -moltes vingudes de fora de les
Illes Balears- començaren a treballar en els hotels. Aquells anys no foren
només els anys de l'inici de la balearització, varen ser anys d'un gran canvi
en el món laboral, dels costums, de resistències i lluites contra la dictadura
franquista, del començament d'un canvi sociològic de gran magnitud.
Fa anys que, adesiara, suggeresc en
privat que cal gravar en imatges i so les històries de vida d'aquests/es altres
pioners i pioneres del turisme illenc. Tot just a punt d'acabar 2016 ho vull
fer públicament, entre altres coses, perquè, per una banda, cada any que passa
són més les persones d'aquelles generacions que ens deixen sense haver contat
tot allò que varen viure en primera persona, i, per una altra banda, la
història del turisme de les Illes Balears és, també, la seva història. Potser
és una història incòmoda per a les elits en general i les turístiques en
particular, però tanmateix cal reivindicar, en paraules del professor Michael
P. Lunch, la importància de la veritat per a una cultura [turística] pública
decent.
Publicat originalment a Diario de Mallora (20-XII-2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada