De la desocupació a la subocupació

Cada dia que passa difereixen més les dues principals perspectives per analitzar la situació laboral en l'actual fase de la crisi. La primera d'aquestes perspectives s'entossudeix a no contextualitzar les dades en funció de les transformacions al mercat de treball pels efectes de la mateixa crisi, i de les normes regulatòries d'aquest mercat que, en el context de les polítiques de l'austeritat neoliberal, han instaurat la precarietat com a norma, i han abolit la seguretat de no-exclusió social per a les persones que tenen un treball retribuït. La segona perspectiva és aquella que s'identifica amb la idea que "les reformes laborals mai no creen ocupació, però sí que la transformen" (María Emilia Casas. 2015) i, per tant, centra l'anàlisi d'aquestes transformacions en la qualitat de l'ocupació i, alhora, raona que és poc rigorós fer comparacions temporals amb marcs regulatoris tan radicalment diferents. Problematitzar el grau de qualitat de l'ocupació no és un caprici ni el fruit d'un biaix ideològic. La gran majoria de la literatura científica no purament neoliberal sosté que el progrés de la precarietat laboral està posant en qüestió la "redefinició del significat del treball [assalariat o no, però remunerat] com a categoria central de l'ordenament social" (Amparo Serrano. 2016).

Permetin-me, doncs, una breu anàlisi, des de la segona d'aquestes perspectives, de les dades més rellevants de 2016 per a Balears, en termes de les mitjanes anuals que ens aporta l'Enquesta de Població Activa (EPA), publicada aquest dijous, i de l'explotació que n'ha fet Ibestat. Anem a pans:

La població activa, és a dir, aquelles persones de 16 o més anys que manifesten tenir una ocupació assalariada, o estan en condicions i tenen voluntat de tenir-ne, s'ha situat en 616.200 persones, sense que, pràcticament, hi hagi hagut variació, ni en termes absoluts ni en taxa d'activitat (que s'ha mogut entre el 66 i el 65%), amb relació als deu anys anteriors. No obstant això, la taxa d'activitat de la població menor de 24 anys ha disminuït sensiblement (d'un 56,42% el 2007 a un 42,26% el 2016) i la de la població de nacionalitat estrangera ha perdut gairebé un 3,5%. Són uns resultats lògics si, d'una banda, prenem en consideració que hi ha una major permanència de la població jove en el sistema escolar i, d'altra banda, que una bona part de joves han hagut de migrar fora de les Illes Balears. D'altra banda, la població activa estrangera minva, entre altres coses, perquè gairebé 30.000 persones sud-americanes –una població, en principi, més propensa a assentar-se permanentment allà on immigra– ens han abandonat en aquests últims 10 anys. En resum, el cert estancament de la població activa pot estar indicant una certa pèrdua de dinamisme i atractiu del mercat laboral illenc. Cap sorpresa, car està bastant demostrat que els mercats laborals d'economies hiperespecialitzades –com és el nostre cas en serveis turístics– i d'ocupacions de baixa qualitat perden atractiu i dinamisme laboral i, per tant, no sempre cal celebrar una pujada de la taxa d'ocupació i una baixada de la de desocupació, si van acompanyades d'una taxa d'activat amb tendència a la baixa.

En qualsevol cas, la població ocupada el 2016 va ser de 530.600 persones, la xifra més alta en el darrer decenni, i la taxa d'ocupació s'estima en un 56,15%, dades que confirmen l'ascens iniciat l'any 2012. Però cal tenir en compte que l'EPA considera que una persona està ocupada si durant la setmana en la qual se li fa l'enquesta ha estat treballant durant, almenys, una hora. Prenent, doncs, en consideració, d'una banda, que la població assalariada temporal ha assolit la xifra de 119.300 persones. Aquesta xifra és molt semblant a la dels anys de la bombolla immobiliària, en què el contracte per obra era hegemònic si bé tenia mesos o anys de durada, contràriament al que passa en l'actualitat, en què 1 de cada 5 contractes signats en temporada baixa té una duració de menys de 7 dies. És a dir, hom pot dir, sense risc d'equivocar-se, que la situació actual és d'extrema temporalitat, i d'una rotació en la contractació disparada: el 2016 l'EPA estima que la mitjana de persones amb contractes de durada inferior a l'any s'ha enfilat fins a les 145.500. D'altra banda, no es pot menystenir que la parcialitat –molt majoritàriament, no desitjada– continua, amb gairebé 60.000 persones, en rècords històrics. Si, per acabar d'arrodonir-ho, afegim que un creixent percentatge de les 68.000 persones ocupades en la categoria de "treballadors independents o empresaris sense assalariats" són, veritablement, autònoms forçats a autoprecaritzar-se, no és aventurat sostenir que el, segons el Govern, "impuls de creació neta d'ocupació" sigui un espectacular impuls a la subocupació.

Per anar acabant, cal referir-se a la població aturada que, segons l'estimació de l'EPA va ser de 85.600 persones, la qual cosa significa que la taxa d'atur estimada és del 13,89%, una de les més baixes dels últims anys (només 2007 i 2008 van tenir taxes mitjanes d'atur inferiors). És, sens dubte, una bona notícia que cal contextualitzar, recordant que la metodologia EPA és molt restrictiva per classificar les persones com a aturades, i que, tot i així, l'atur de llarga durada continua sent molt elevat (32.800 persones en 2016), i que el percentatge de llars amb tots els seus membres actius en atur continua sent, amb un 7,11%, molt elevat. Dues dades que dificulten garantir, de debò, la cohesió social.

Tot plegat suggereix que, en matèria de mercat laboral, estam lluny de deixar enrere la crisi-estafa i, únicament, hem iniciat una nova fase d'aquesta, en la qual, de moment, no es reverteix el guió, ans al contrari, perdedors i guanyadors mantenen les mateixes posicions. L'únic canvi que s'observa és de discurs polític: la reducció de la desocupació, a força d'augmentar ‘ad infinitum’ la subocupació i manteniment del patró de creixement, era l'opció dels conservadors. Ara, els governats progressistes sembla que, si més no en les anàlisis i en el discurs, hagin agafada manllevada aquesta opció.

Publicat originalment a l'Ara Balears  ( 29-01-2016)