Cada dia que passa difereixen més
les dues principals perspectives per analitzar la situació laboral en l'actual
fase de la crisi. La primera d'aquestes perspectives s'entossudeix a no
contextualitzar les dades en funció de les transformacions al mercat de treball
pels efectes de la mateixa crisi, i de les normes regulatòries d'aquest mercat
que, en el context de les polítiques de l'austeritat neoliberal, han instaurat
la precarietat com a norma, i han abolit la seguretat de no-exclusió social per
a les persones que tenen un treball retribuït. La segona perspectiva és aquella
que s'identifica amb la idea que "les reformes laborals mai no creen
ocupació, però sí que la transformen" (María Emilia Casas. 2015) i, per tant,
centra l'anàlisi d'aquestes transformacions en la qualitat de l'ocupació i,
alhora, raona que és poc rigorós fer comparacions temporals amb marcs
regulatoris tan radicalment diferents. Problematitzar el grau de qualitat de
l'ocupació no és un caprici ni el fruit d'un biaix ideològic. La gran majoria
de la literatura científica no purament neoliberal sosté que el progrés de la
precarietat laboral està posant en qüestió la "redefinició del significat
del treball [assalariat o no, però remunerat] com a categoria central de
l'ordenament social" (Amparo Serrano. 2016).
Permetin-me, doncs, una breu
anàlisi, des de la segona d'aquestes perspectives, de les dades més rellevants
de 2016 per a Balears, en termes de les mitjanes anuals que ens aporta
l'Enquesta de Població Activa (EPA), publicada aquest dijous, i de l'explotació
que n'ha fet Ibestat. Anem a pans:
La població activa, és a dir,
aquelles persones de 16 o més anys que manifesten tenir una ocupació
assalariada, o estan en condicions i tenen voluntat de tenir-ne, s'ha situat en
616.200 persones, sense que, pràcticament, hi hagi hagut variació, ni en termes
absoluts ni en taxa d'activitat (que s'ha mogut entre el 66 i el 65%), amb
relació als deu anys anteriors. No obstant això, la taxa d'activitat de la població
menor de 24 anys ha disminuït sensiblement (d'un 56,42% el 2007 a un 42,26% el
2016) i la de la població de nacionalitat estrangera ha perdut gairebé un 3,5%.
Són uns resultats lògics si, d'una banda, prenem en consideració que hi ha una
major permanència de la població jove en el sistema escolar i, d'altra banda,
que una bona part de joves han hagut de migrar fora de les Illes Balears.
D'altra banda, la població activa estrangera minva, entre altres coses, perquè
gairebé 30.000 persones sud-americanes –una població, en principi, més propensa
a assentar-se permanentment allà on immigra– ens han abandonat en aquests
últims 10 anys. En resum, el cert estancament de la població activa pot estar
indicant una certa pèrdua de dinamisme i atractiu del mercat laboral illenc.
Cap sorpresa, car està bastant demostrat que els mercats laborals d'economies
hiperespecialitzades –com és el nostre cas en serveis turístics– i d'ocupacions
de baixa qualitat perden atractiu i dinamisme laboral i, per tant, no sempre cal
celebrar una pujada de la taxa d'ocupació i una baixada de la de desocupació,
si van acompanyades d'una taxa d'activat amb tendència a la baixa.
En qualsevol cas, la població
ocupada el 2016 va ser de 530.600 persones, la xifra més alta en el darrer
decenni, i la taxa d'ocupació s'estima en un 56,15%, dades que confirmen
l'ascens iniciat l'any 2012. Però cal tenir en compte que l'EPA considera que
una persona està ocupada si durant la setmana en la qual se li fa l'enquesta ha
estat treballant durant, almenys, una hora. Prenent, doncs, en consideració,
d'una banda, que la població assalariada temporal ha assolit la xifra de
119.300 persones. Aquesta xifra és molt semblant a la dels anys de la bombolla
immobiliària, en què el contracte per obra era hegemònic si bé tenia mesos o
anys de durada, contràriament al que passa en l'actualitat, en què 1 de cada 5
contractes signats en temporada baixa té una duració de menys de 7 dies. És a
dir, hom pot dir, sense risc d'equivocar-se, que la situació actual és d'extrema
temporalitat, i d'una rotació en la contractació disparada: el 2016 l'EPA
estima que la mitjana de persones amb contractes de durada inferior a l'any
s'ha enfilat fins a les 145.500. D'altra banda, no es pot menystenir que la
parcialitat –molt majoritàriament, no desitjada– continua, amb gairebé 60.000
persones, en rècords històrics. Si, per acabar d'arrodonir-ho, afegim que un
creixent percentatge de les 68.000 persones ocupades en la categoria de
"treballadors independents o empresaris sense assalariats" són,
veritablement, autònoms forçats a autoprecaritzar-se, no és aventurat sostenir
que el, segons el Govern, "impuls de creació neta d'ocupació" sigui
un espectacular impuls a la subocupació.
Per anar acabant, cal referir-se
a la població aturada que, segons l'estimació de l'EPA va ser de 85.600
persones, la qual cosa significa que la taxa d'atur estimada és del 13,89%, una
de les més baixes dels últims anys (només 2007 i 2008 van tenir taxes mitjanes
d'atur inferiors). És, sens dubte, una bona notícia que cal contextualitzar,
recordant que la metodologia EPA és molt restrictiva per classificar les
persones com a aturades, i que, tot i així, l'atur de llarga durada continua
sent molt elevat (32.800 persones en 2016), i que el percentatge de llars amb
tots els seus membres actius en atur continua sent, amb un 7,11%, molt elevat.
Dues dades que dificulten garantir, de debò, la cohesió social.
Tot plegat suggereix que, en
matèria de mercat laboral, estam lluny de deixar enrere la crisi-estafa i,
únicament, hem iniciat una nova fase d'aquesta, en la qual, de moment, no es
reverteix el guió, ans al contrari, perdedors i guanyadors mantenen les
mateixes posicions. L'únic canvi que s'observa és de discurs polític: la
reducció de la desocupació, a força d'augmentar ‘ad infinitum’ la subocupació i
manteniment del patró de creixement, era l'opció dels conservadors. Ara, els
governats progressistes sembla que, si més no en les anàlisis i en el discurs,
hagin agafada manllevada aquesta opció.
Publicat originalment a l'Ara Balears ( 29-01-2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada