I.- En el seu darrer discurs nadalenc el monarca espanyol ha
estat sincer en afirmar que "son tiempos para profundizar en una España de brazos
abiertos y manos tendidas, donde nadie agite viejos rencores o abra heridas
cerradas". Que ningú em vengui amb l'excusa de mal pagador que
els del Borbó són discursos que, sense dret a la "correcció" real, estan
escrits pel Govern d'Espanya de torn. De la mateixa forma que hagués pogut
eliminar una frase sobre, posem per cas, medi ambient, ben bé hagués pogut
fer-ho amb la referència a l'agitació de "vells rancors" o a
l'obertura de "ferides tancades". Aquest missatge és el missatge
habitual i oficial del PP sobre Memòria Democràtica per negar sistemàticament
el dret a la memòria, veritat, justícia, i reparació a les víctimes del
franquisme i als seus familiars. Des de la Nit de Nadal de 2016 és també el
discurs de la monarquia espanyola
.
II.- La casualitat ha volgut que, abans d'aquest Nadal, visités
una altra vegada El Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona. En aquesta
ocasió el motiu principal de la visita eren dues exposicions temporals
relacionades amb la Memòria Democràtica. La titulada "Això em va passar.
De tortures i d'impunitat (1960-1978)" és una mostra de testimoniatges de
barcelonins i barcelonines detinguts i torturats pel règim feixista de Franco.
Es pot observar una colpidora geografia urbana dels edificis on, a la Barcelona
dels anys 60 i 70 del segle passat, es torturava als membres de l'oposició
política, sindical, cultural, i veïnal.
En paraules del catàleg de
l'exposició "Els principals protagonistes d'aquest relat coral són
aquelles dones i aquells homes que foren objecte d'una vulneració dels seus
drets humans per negar-se a acceptar la condició de súbdits, perquè aspiraren i
lluitaren per assolir els drets de ciutadania i forjar les llibertats
democràtiques". No obstat això, l'exposició contextualitza el període
estudiat, i uns dels panels, que si s'escau citar en aquest article, és el titulat
"Creixement sense democràcia". Per què?
Doncs perquè, a més d'altres
coses, ens recorda que els tecnòcrates del règim sostenien que per mantenir el
franquisme només feien falta dues coses: el creixement econòmic i la successió
de Franco. El creixement va ser veritablement un brutal creixement de les
desigualtats i un colossal desastre macroeconòmic, i l'any 1969 es designa al
pare de Felipe VI com a successor de Franco. Ambdues coses –Planes de Desarrollo i nomenament per
Franco de Juan Carlos com a successor seu a títol de rei- es produeixen en el
marc d'una espiral de repressió, tortura, i assassinats. És bastant lògic,
doncs, que el discurs i la pràctica de la monarquia espanyola envers les
víctimes del franquisme sigui, si més no, de menyspreu.
III.- L'altra exposició que motivà la visita a El Born CCM era la
que es va fer famosa per la instal·lació i posterior retirada d'una estàtua
eqüestre de Franco (juntament amb la de La República i la de La Victòria) just
a l'esplanada de entrada al recinte expositiu. És una llàstima que la polèmica
sobre la instal·lació de les estàtues en un espai públic tan emblemàtic hagi
tapat el contingut de l'exposició "Franco, Victòria, República. Immunitat
i espai urbà" que és una rigorosa i radical critica a la indolència durant
molt temps de les administracions catalanes amb els grans monuments de la
dictadura a Barcelona. És una exposició i un relat impossible a Palma mentre
tinguem en peu el monument feixista de Sa Feixina.
I tanmateix, malgrat les paraules
nadalenques de Felipe VI i de certa indolència de les institucions
mallorquines, com varen recordar les companyes de l'associació Memòria de
Mallorca en agrair el ''Premi Bartomeu Oliver" que, en l'edició de 2016
dels premis 31 de Desembre, l'Obra Cultural Balear (OCB) l'hi ha merescudament
concedit, Sa Faixina sí que tombarà! Tant de bo sigui una de les bones notícies
d'aquest tot just iniciat 2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada