Pàgines

dimecres, 15 de febrer del 2017

Coca-Cola en lluita. Cultura en lluita

Fa més de tres anys que la planta de Coca-Cola de Fuenlabrada (Madrid) inicià una d'aquestes lluites del moviment obrer que esdevenen icòniques. Doncs sí, a hores d'ara, ja avançat el segle XXI, i malgrat auguris intencionats sobre la finalització de la història, el moviment obrer existeix, i la seva lluita està present en la vida política, social, i, pel que després diré, cultural.

Val a dir que la fàbrica madrilenya de Coca-Cola Iberian Partners era de les més productives d'Europa, i -això és important per a aquest cas- tenia un dels convenis col·lectius millors de la companyia, bastant superior a la mitjana dels convenis espanyols en matèria salarial i de condicions de treball i contractació. L'absència de precarietat laboral i la forta presència sindical no eren obstacle per a què la fàbrica tingués una productivitat envejable, i uns substanciosos beneficis empresarials. Però... en 2012 va arribar la Reforma Laboral de Mariano Rajoy, i al  poc temps –quan la citada Reforma Laboral s'havia consolidat amb successius desenvolupaments i algunes sentències- Coca-Cola Iberian Partners plantejà un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) després de la fusió de les seves sis embotelladores a Espanya. En aquest procés cau la planta de Palma, al costat de les d'Alacant i Astúries. La de Fuenlabrada resisteix... De fet, encara ara està resistint "a peu d'obra", als carrers i als jutjats. Una resistència exemplar que ha provocat un autèntic embolic judicial d'incerta resolució (Aquí poden accedir a un bon resum de la situació).

Tanmateix, la lluita dels treballadors i treballadores de Coca-Cola de Fuenlabrada s'ha convertit ja en una icona de la lluita pels drets de la plantilla madrilenya, però també contra la Reforma Laboral del PP, és a dir, contra la legislació laboral més injusta i desequilibrada que ha existit a Espanya després de la dictadura franquista. Com la Reforma Laboral del PP està dissenyada per estendre la precarietat laboral i debilitar el sindicalisme, ha esdevingut legal  que es destrueixi ocupació de qualitat a Coca-Cola, malgrat la ja esmentada alta productivitat, i la creixent generació de beneficis empresarials. Ho dic sense embuts: la legislació laboral del PP no és per ajudar a la generació d'ocupació, és una legislació ideològica que obeeix a un model social d'altes desigualtats i descohesió social. La resta són coverbos!

Com he avançat, la lluita del moviment obrer està present, també, en l'àmbit cultural. La lluita de la plantilla madrilenya de Coca-Cola és un exemple paradigmàtic. Primer va ser el preciós i excel·lentment editat llibre "Somos Coca-Cola en lucha. Una autobiografía colectiva", que narra mesos de mobilitzacions a favor del manteniment de l'ocupació, unes condicions de treball decents, i, en definitiva, la dignitat obrera. La narració és en primera persona, car "Somos Coca-Cola en lucha y al igual que defendimos nuestros puestos de trabajo defendemos ahora que nuestra voz es nuestra. No nos cuentan. No delegamos. Nuestra historia la escribimos nosotrxs...".

Després arribà el documental de Georgina Cisquella i Pere Joan Ventura, titulat "Coca-Cola en lucha. Cuando David se enfrenta a Goliat" (Aquí tràiler) (Aquí documental complet). No es perdin ni el llibre, ni la pel·lícula. La sentència del multimilionari W. Buffet, segons la qual "la lluita de classes segueix existint, però la meva va guanyant" pot ser que sigui certa de moment... però, com ja s'ha dit, la història segueix. La cultura obrera és prou viva i present. El compromís de la gent de la cultura amb el moviment obrer i sindical és permanent. Sense anar més lluny, avui -també en aquest Madrid amic- i en el marc d'un acte d'homenatge del 40 aniversari dels assassinats dels Advocats d'Atocha, hi tindran un merescut protagonisme, persones tan significatives de la literatura actual com ara Almudena Grandes i Luis García Montero, o de les arts plàstiques com Juan Genovés. Sens dubte, memòria demòcrata i moviment obrer estan emparentats amb la millor cultura. 


Publicat originalment a  El Periscopi (15-02-2017)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada