Una prèvia: Reivindic el plorar,
també els plors masculins i en públic. No m'avergonyesc, ans al contrari,
m'enorgulleix explicar que la nit de dissabte he plorat d'emoció tot gaudint
del concert "Casa nostra, casa vostra", retransmès per TV3. Val a dir
que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha estat força important per
a l'organització i desenvolupament d'aquest gran esdeveniment cultural, musical,
i, sobretot, reivindicatiu per a les persones refugiades: #CasaNostraEsCasaVostra
A més d'emoció, el meu sentiment
va ser d'enveja de mitjans de comunicació públics (tot i que els talls
publicitaris eren del tot sobrers) al servei dels moviments socials i de les
iniciatives d’emprenedoria social d'un
poble unit, alegre i combatiu. Les més de quinze mil persones al Sant
Jordi, els més de cinquanta artistes, el ressò a les xarxes... no són altra
cosa que els prolegòmens del que tot indica serà una gran manifestació convocada
dissabte que ve, 18 de febrer, a favor
de les persones refugiades. Barcelona tornarà a ser la capital de la dignitat
europea! He vist a les xarxes socials que a Palma també estem convocats a
manifestar-nos. Llàstima que sembli una convocatòria, gairebé, clandestina!
Per tal d'animar un poc aquesta
convocatòria palmesana, permeteu-me que recomani una lectura: El darrer, crec,
llibre del ja enyorat Zygmunt Bauman "Desconeguts a la porta de
casa". En un centenar de pàgines s'analitzen els orígens, les causes, i
l'impacte de l'actual "crisi humanitària" que, a parer meu, té poc de
crisi, i molt de crim. El cas és que en el llibre l'autor proposa assumir la
nostra independència com a espècie, construir ponts, en lloc de murs de ciment
i de filferro, i tenir un projecte de convivència solidària i cooperativa, amb
les nostres diferències d'opinió i creences. Certament, no és una tasca fàcil,
entre altres coses, perquè Bauman
escriu: "Des dels inicis de la modernitat, els refugiats que fugen de la
cruesa de la brutalitat de les guerres i dels despotismes, o d'una existència
de fam i desprotecció salvatges han trucat a la porta d'altres persones. Per
als de l'altre costat d'aquella porta, aquells refugiats sempre han estat -i
són encara ara- uns desconeguts...". Per això, és tan important conèixer
les històries de vida -i de mort- de les persones que no han sobreviscut en el
seu camí d'arribada a Europa, o malviuen a camps de refugiats. Diguem-ho sense
embuts: Tothom coneix aquestes històries, només qui vulgui col·laborar amb el
crim pot al·legar desconeixement. El silenci, com mai, ens fa còmplices d'un
veritable genocidi!
Cal, idò, mobilitzar-se. Volem
Acollir, i ho volem fer ja! A casa meva
és casa vostra si que hi ha cases d'algú... No més persones refugiades
mortes, no en el nostre nom! Dissabte, 18 de febrer, a les 18.30 h a la Plaça
Major de Palma per anar en manifestació fins al Passeig del Born. Fem-ho amb
l'alegria i combativitat que transmet la
cançó de Txarango -inèdita fins que l'estrenaren en el concert del Sant
Jordi- "Eko Resiste".
Som-hi!
Publicat originalment a dBalears (13-02-2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada