15-M, solidaritat amb els presos polítics palestins, i utopies

Com avui és 15 de maig -6 anys ja del 15-M!- no em puc estar d'escriure unes paraules de solidaritat amb el poble palestí en general, i, en particular, amb els presos polítics palestins en vaga de fam a les presons israelianes.

Un any més, avui és el dia de la commemoració de la Nakba. És a dir, avui es recorda la catàstrofe que van sofrir els palestins i les palestines per l'expulsió de 800.000 persones de les seves llars en 1948 amb l'establiment de l'Estat d'Israel. Han passat ja 69 anys i el poble palestí segueix sofrint una política que es pot qualificar-la d'apartheid.

Afirmar que l'Estat d'Israel practica una política d'apartheid envers Palestina no és agosarat, ni, molt menys, una exageració. Per si de cas alguns lectors o algunes lectores estan temptats de qualificar-me d'antisemita radical, els suggeresc que donin un cop d'ull a l’informe titulat "Pràctiques israelianes cap al poble palestí i la qüestió de l'apartheid", datat el gener de 2017. No sembla raonable ni assenyat –tret que s'estigui posseït pel fanatisme- sostenir que la Comissió Econòmica i Social de les Nacions Unides per a Àsia Occidental (CESPAO) -que és qui rubrica el document- formi part de la suposada conspiració internacional antisemita. Més aviat tot el contrari.

Doncs bé, val la pena ressaltar que, en la primera de les conclusions del citat informe de la CESPAO, s'afirma que: "Aquest informe declara, sobre la base de recerques acadèmiques i evidències contundents, que Israel és culpable del crim de l'apartheid. No obstant això, solament una decisió d'un tribunal internacional en aquest aspecte donaria autèntica autoritat a aquesta valoració". Per tant, els autors insten a les Nacions Unides a "aplicar aquesta conclusió amb caràcter urgent mitjançant el compliment de les seves responsabilitats internacionals en relació amb el dret internacional i els drets del poble palestí...". A partir d'aquí, es raona contundentment aquesta conclusió, i s'insta a Nacions Unides a fer passos pràctics, amb l'objectiu que es produeixi aquest pronunciament de la justícia internacional.

En qualsevol cas, enguany es commemora la Nakba amb més de mil sis-cents presos polítics palestins que, des del passat 17 d'abril -Dia Nacional del pres polític palestí-, estan en vaga de fam. Aquesta acció sense precedents per la seva massiva participació és en protesta per les condicions infrahumanes en les quals viuen a les presons israelianes. Tampoc hi ha precedents quant a la determinació dels presos polítics palestins que participen en aquesta ja llarga vaga de fam. No hi ha cap símptoma que afluixin fins a aconseguir reivindicacions com ara que es compleixin les normes prescrites pel dret internacional humanitari (fi de les tortures, de les humiliacions, de la privació d'alimentació...) i que s'aixequin les restriccions a les comunicacions i visites dels seus familiars i els seus advocats, a l'accés a l'atenció mèdica, a material educatiu, etc.

Per això, aquest 15 de maig no se m'ocorre escriure sobre una altra cosa que no sigui sobre la necessària de solidaritat amb el poble i els presos polítics palestins, i, alhora, recordar aquell imprescindible text "Contra el fanatisme" en el que Amos Oz afirma que "el contrari de comprometre's a arribar a un acord és fanatisme i mort".

Tal com estan les coses en l'anomenat conflicte israelià-palestí, l'afirmació de Oz sona a una ingènua utopia. Pot ser. Però el 15-M és una data icònica. Cal recordar que aquell 15 de maig de 2011 es van omplir places i carrers en reclamació d'utopies practicables... Idò no vindrà d’una d’utopia!

Mentrestant: solidaritat amb el poble palestí, solidaritat amb els presos polítics palestins!

Publicat originalment a dBalears (15-V-2017)