Com avui és 15 de maig -6 anys ja
del 15-M!- no em puc estar d'escriure unes paraules de solidaritat amb el poble
palestí en general, i, en particular, amb els presos polítics palestins en vaga
de fam a les presons israelianes.
Un any més, avui és el dia de la
commemoració de la Nakba. És a dir, avui es recorda la catàstrofe que van
sofrir els palestins i les palestines per l'expulsió de 800.000 persones de les
seves llars en 1948 amb l'establiment de l'Estat d'Israel. Han passat ja 69
anys i el poble palestí segueix sofrint una política que es pot qualificar-la
d'apartheid.
Afirmar que l'Estat d'Israel
practica una política d'apartheid envers Palestina no és agosarat, ni, molt
menys, una exageració. Per si de cas alguns lectors o algunes lectores estan
temptats de qualificar-me d'antisemita radical, els suggeresc que donin un cop
d'ull a l’informe titulat "Pràctiques
israelianes cap al poble palestí i la qüestió de l'apartheid",
datat el gener de 2017. No sembla raonable ni assenyat –tret que s'estigui
posseït pel fanatisme- sostenir que la Comissió Econòmica i Social de les
Nacions Unides per a Àsia Occidental (CESPAO) -que és qui rubrica el document-
formi part de la suposada conspiració internacional antisemita. Més aviat tot
el contrari.
Doncs bé, val la pena ressaltar que,
en la primera de les conclusions del citat informe de la CESPAO, s'afirma que:
"Aquest informe declara, sobre la base de recerques acadèmiques i
evidències contundents, que Israel és culpable del crim de l'apartheid. No
obstant això, solament una decisió d'un tribunal internacional en aquest
aspecte donaria autèntica autoritat a aquesta valoració". Per tant, els
autors insten a les Nacions Unides a "aplicar aquesta conclusió amb
caràcter urgent mitjançant el compliment de les seves responsabilitats
internacionals en relació amb el dret internacional i els drets del poble
palestí...". A partir d'aquí, es raona contundentment aquesta conclusió, i
s'insta a Nacions Unides a fer passos pràctics, amb l'objectiu que es produeixi
aquest pronunciament de la justícia internacional.
En qualsevol cas, enguany es
commemora la Nakba amb més de mil sis-cents presos polítics palestins que, des
del passat 17 d'abril -Dia Nacional del pres polític palestí-, estan en vaga de
fam. Aquesta acció sense precedents per la seva massiva participació és en protesta
per les condicions infrahumanes en les quals viuen a les presons israelianes.
Tampoc hi ha precedents quant a la determinació dels presos polítics palestins
que participen en aquesta ja llarga vaga de fam. No hi ha cap símptoma que
afluixin fins a aconseguir reivindicacions com ara que es compleixin les normes
prescrites pel dret internacional humanitari (fi de les tortures, de les
humiliacions, de la privació d'alimentació...) i que s'aixequin les
restriccions a les comunicacions i visites dels seus familiars i els seus
advocats, a l'accés a l'atenció mèdica, a material educatiu, etc.
Per això, aquest 15 de maig no se
m'ocorre escriure sobre una altra cosa que no sigui sobre la necessària de
solidaritat amb el poble i els presos polítics palestins, i, alhora, recordar
aquell imprescindible text "Contra el fanatisme" en el que Amos Oz
afirma que "el contrari de comprometre's a arribar a un acord és fanatisme
i mort".
Tal com estan les coses en
l'anomenat conflicte israelià-palestí, l'afirmació de Oz sona a una ingènua
utopia. Pot ser. Però el 15-M és una data icònica. Cal recordar que aquell 15
de maig de 2011 es van omplir places i carrers en reclamació d'utopies
practicables... Idò no vindrà d’una d’utopia!
Mentrestant: solidaritat amb el
poble palestí, solidaritat amb els presos polítics palestins!
Publicat originalment a dBalears (15-V-2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada