En les anàlisis de la situació
laboral hi ha una dada que, sens dubte, és especialment rellevant: L'atur de
llarga durada. Un elevat nombre de persones inscrites oficialment com aturades
durant molt temps posa de manifest greus problemes socials, i mostra les
mancances de les polítiques públiques i d'ocupació. A títol d'exemple, l'atur
de llarga durada és un indicador de risc d'exclusió social, d'inocupabilitat,
d'insuficiències de les Polítiques Actives d'Ocupació (PAO) que, no s'oblidi,
haurien de tenir com a objectiu principal la reincorporació ràpida al mercat
laboral de les persones demandants d'ocupació.
Per tant, la pregunta sobre si
mesurem bé la gravetat de l'atur de llarga durada és més que convenient. I, al
meu entendre, la contestació és contundent: No!
M'explic: Per una banda, les
estadístiques laborals registrals, és a dir les del OTIB
i les del Ministerio de Empleo y Seguridad Social
que mesuren l'atur registrat defineixen aquesta població com a persones que
"estan inscrites en les oficines d’ocuàció (al SOIB en el nostre cas) sol·licitant una ocupació durant dotze mesos o
més de forma ininterrompuda". En relació a l'Enquesta de Població Activa
(EPA) –tant en l'explotació de l'INE, com en la que fa el IBESTAT- es fa
l'estimació d'atur de llarga durada a partir de la següent definició:
"Aturats/des que fa dotze mesos com a mínim que cerquen ocupació i no han
treballat en aquest període".
És a dir, i a tall d'exemple, una persona que fa 24 mesos ininterromputs
que està inscrita en demanda d'ocupació en el SOIB i té un contracte d'uns
dies, deixa de ser considerada, estadísticament, com una persona aturada de
llarga durada.
Amb la turbo-temporalitat en la
contractació, i la galopant rotació en els llocs de treball que ha esperonejat
la Reforma Laboral de 2012, la proliferació d'entrades de poca durada temporal
al mercat laboral ha crescut una barbaritat. Per tant, assenyadament,
cal posar en qüestió que, per exemple, a les Illes Balears el mes d'abril
passat acabés amb 16.250 persones en atur registrat de llarga durada (el 33,6%
del total).
Sens dubte, si mesuréssim bé
aquesta xacra que significa l'atur de llarga durada per a la cohesió social i per
a un mercat laboral inclusiu de debò, les xifres i percentatges es dispararien
a l'alça. Una millor forma de mesurar la gravetat de l'atur de llarga durada
seria aplicar a les estadístiques laborals els mateixos criteris que
s'utilitzen en els requisits per accedir als subsidis de desocupació,
precisament, pel fet de ser persona en atur de llarga durada, uns criteris que,
per a la Renda Activa d'Inserció (RAI), defineixen aturat/a de llarga durada a
la persona inscrita com a demandant d'ocupació i apuntat al registre d'atur des
d'almenys 12 mesos, però tenint en compte que aquest còmput del temps
d'inscripció no es considera com a interromput si es treballen menys de 90
dies; i que, per al Programa d'Activació per a l'Ocupació (PAE) i el Pla
PREPARA, consideren que la inscripció en demanda d'ocupació d'almenys 12 mesos
no té per què ser ininterrompuda, i basta que el còmput sigui en els últims 18
mesos.
Veritat que semblen canvis de
criteris estadístics assenyats, i, sobretot, que emfatitzen que allò que és
important és mesurar el sofriment de les persones? Però no pateixen, no hi
haurà canvi en la metodologia de les estadístiques laborals, encara que sigui
amb la dosi justa de postveritat, cal donar bones notícies.
Publicat originalment a El Periscopi
(24-V-2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada