Nota: El dissabte, 20 de maig,
l'Ara Balears va publicar el següent article. Aquest "Observatori"
havia de ser la meva opinió sobre unes dades que vaig estudiar per preparar una intervenció a una Taula Rodona organitzada pel Col·lectiu Aurora Picornell
sobre els canvis socials que provoca el conflicte social. No sé per quines
raons el diari no va publicar la informació i sí el meu article. Per això
public els gràfics que ajudem a entendre millor l'article.
oooOoooo
La bretxa salarial de gènere a les
Illes Balears és, des de fa anys, una de les més baixes en el rànquing de les comunitats
autònomes espanyoles.
El 'mainstream' interpretatiu sosté
que la causa, gairebé única, és que, com que la bretxa salarial és menor en els
salaris baixos (la bretxa en el cas del Salari Mínim Interprofessional és
zero), i a les Illes Balears tenim un model econòmic de baixos salaris, aquesta
és l'explicació. Coincidesc amb aquesta interpretació de les causes, però la
consider incompleta.
En el conveni col·lectiu de
1999-2002, si no ho record malament, el sindicalisme illenc va aconseguir que
en el sector de l'hoteleria les cambreres de pisos tinguessin el mateix salari
que les cambreres i els cambrers de bar i/o menjador.
Sens dubte, va ser una conquesta
sindical que, a més de fer justícia amb les plantilles extraordinàriament
feminitzades dels pisos dels hotels, va fer que la bretxa salarial s'estrenyés.
Una prova de tantes que la problemàtica de les Kellys a alguns –sense gens
d'interès de patrimonialització– fa molt temps que ens preocupa i ocupa.
Per una altra banda, les dades de
l'Agència Tributària ens indiquen una tendència a la baixa de les diferències
entre el salari dels homes i el de les dones. Salaris més igualitaris i
equitatius? La contestació ha de ser malauradament negativa. El que suggereix
és que els programes de càstig social –amb la Reforma Laboral del PP (2012) com
un dels bucs insignes– fa que el salari dels homes (si més no, el declarat a
Hisenda) baixi més que el de les dones. Encara sort del Salari Mínim que,
malgrat la seva insuficiència, ha frenat un poc l'extensió i intensitat de la
pobresa laboral femenina.
Dues conclusions: 1.- Cal retornar
tota la força a la negociació col·lectiva, que s'ha demostrat ser una eina per
avançar en igualtat. 2.- Cal complir la Carta Social Europea en matèria de
Salari Mínim per tal que es garanteixi un sou digne per a un nivell de vida
digne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada