Pàgines

diumenge, 2 de juliol del 2017

Cap a un nou REIB?

Una vegada presentat en societat el document del Govern en el qual s'argumenta i articula la proposta per al Nou Règim Especial de les Illes Balears (REIB), és escaient la pregunta que es formula en el títol que encapçala aquestes línies. Dit sense embuts: No puc ser més escèptic! Tant és així que en acabar de llegir dit document, m'ha vingut al cap un paràgraf de l'excel·lent relat "A la recerca del zero" del matemàtic Amir D. Acel. És un llibre en el qual l'autor explica la seva odissea per descobrir l'origen dels nombres, i el paràgraf en qüestió diu: "... a Europa, abans de l'arribada dels nostres nombres, no hi havia zero. Els nombres podien sumar-se, restar-se, multiplicar-se i dividir-se, però ningú pensava en el zero. Si un restava 5 de 5, per exemple, quedava res, i no aquesta alguna cosa que ara anomenam zero". Doncs em tem que això del REIB acabarà  en res, és a dir, en menys que zero.

Certament, la necessitat del nou REIB per compensar el cost de la insularitat està ben argumentada tècnicament (l'informe de la UIB, dirigit en 2016 pel doctor José Luis Greixar, és clau). Però és una argumentació absolutament economicista. Ni un sol argument, per exemple, sobre la fragilitat ambiental de territoris insulars limitadíssims en extensió, com ara les Illes Balears, ni envers la necessitat que tenim de transitar cap a un model econòmic-social que redueixi la petjada ecològica.
Tinc bastants dubtes, i observ algunes imprecisions en el llistat de mesures proposades. En el capítol de dubtes destacaria: a) Per què no es planteja alguns aspectes de fiscalitat verda?; b) S'està segur que el paquet de deduccions fiscals garanteix la progressivitat i la justícia fiscal?; c) En el que fa referència a "mesures fiscals i incentius a la producció", es tracta d'una aposta per avançar cap a un diferent model econòmic, o una aposta per més del mateix? Una aposta tan decidida com la que es fa pel sector nàutic, no és més turisme?; i d) S'ha calculat l'efecte del total de les mesures fiscals i d'incentius en la desigualtat que provoca l'actual model de creixement? En aquest sentit, val a dir que "l'any 2014 [dades consolidades], mentre els imposts directes a la producció perdien 2,5 punts de pes, les retribucions de les persones assalariades en perdien 5,7, i l'excedent brut de l'explotació, guanyava 8,2 punts percentuals." (Article titulat "Millora econòmica vs. millora del mercat laboral a les Illes Balears. Estadístiques oficials i percepció social" signat per Rafel Borràs, Antoni Vilallonga, Antoni Tarabini, i Andreu Grimalt, inclòs en l'Anuari del Treball de les Illes Balears 2016 de pròxima publicació).

D'altra banda, la proposta més imprecisa és, precisament, l'única mesura que fa referència al mercat laboral. És la següent: "A proposta del Govern de les Illes Balears, l'Estat ha d'adoptar mesures de caràcter laboral i s'ha de centrar en la situació dels treballadors fixos discontinus i en les seves circumstàncies especials". Què vol dir això? Més treball "low cost"? Fa referència a millores de Seguretat Social?

I, tanmateix, no són els dubtes ni les imprecisions allò que provoca el meu escepticisme. Els meus neguits tenen a veure, d'una banda, amb el fet que el suport de la societat civil insular a la proposta de nou REIB és excessivament cupular (i, potser, massa elitista i molt figuratiu), i, d'altra banda, el meu escepticisme té una arrel política: Es poden fer propostes molt sòlidament argumentades tècnicament, però sempre hi haurà una contraproposta també ben sustentada tècnicament. Amb això vull dir que, amb allò que la gran Rossana Rossanda defineix com "la neutralitat social de la tècnica" no es garanteixen, ni de bon tros, els canvis polítics, econòmics, socials.... Contra aquesta neutralitat tècnica està la política. I la lògica política diu que si es vol que aquest "cap a un nou REIB" no acabi en res, és a dir, en menys que zero, cal, per tenir si més no alguna esperança, canviar el Govern Espanyol més centralitzador dels darrers quaranta anys, el de la Llei d'Unitat de Mercat, el que reserva exclusivament especificitats fiscals substancials als territoris africans, etc. Al temps!
Publicat originalment a dBalears (26-VI-2017)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada