Pressupostos familiars

I.- El secretari general de Càritas, Sebastián Mora, va dir que "s'està produint un empobriment de la pobresa". És una frase contundentment rodona que resumeix l'escàs avanç en la superació de la intensitat i la cronicitat de l'empobriment que sofreixen la majoria de les famílies espanyoles. El dirigent de l'ONG catòlica s’expresava així a la presentació, el proppassat dijous 22 de juny, de l'Informe 'Anàlisi i Perspectives 2017. Desprotecció social i Estratègies familiars' que, com cada any, ha elaborat Fundació FOESSA.

La conclusió principal d'aquest estudi és que el 70% de les llars no estan notant els efectes de la recuperació. Dos són els factors que provoquen aquesta situació: d'una banda, la precarització estructural de l'anomenat mercat laboral. El Comitè Tècnic de la Fundació FOESSA ho explica, al meu entendre, a la perfecció en afirmar que "sabem que l'ocupació és una eina fonamental en el procés d'integració social. Però la seva feblesa, quantitativa i qualitativa, l'està convertint en una estratègia cada vegada més relacionada amb el fet de sobreviure i menys amb el benestar". Per un altre costat, l'informe de Càritas-FOESSA analitza les febleses del nostre Estat de Benestar. Unes febleses existents en l'etapa precrisi, i agreujades per l'aplicació dels programes de càstig social, mal anomenats d'austeritat. L'absència de programes de lluita de debò (amb eficàcia avaluable) contra la pobresa fa que només un 9% de les llars sota el llindar de la pobresa percebi, en aquests moments, la recuperació econòmica en les seves condicions de vida. És a dir, existeix recuperació econòmica, però no superació de la crisi, almenys, en el que fa referència a les desigualtats socials.

II.- L'Enquesta de Pressupostos Familiars de 2016 publicada aquesta setmana per l'INE té com a principal objectiu obtenir estimacions de la despesa de consum anual de les llars privades, de com es distribueix aquest entre els diferents béns i serveis, i de l'evolució d'aquesta despesa respecte de l'any anterior. Els resultats principals són prou clars: la despesa mitjana anual per llar espanyola en termes corrents va ser de 28.200 € (un 2,6% més que l'any anterior), mentre que a les Illes Balears superava els 31.400 €, amb un creixement interanual del 6,7%. Entre les llars espanyoles i les insulars no hi ha gran diferència en la distribució percentual de la despesa familiar, i és el grup d'habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles el que s'endú la major part, atès que en tots dos casos supera el 30% del pressupost total. En qualsevol cas, el més rellevant és: a) la major despesa de les famílies illenques ens està confirmant que aquí la carestia de vida és major que la que existeix de mitjana al conjunt de l'Estat, i el seu creixement aquí està desbocat, i b) en ser uns resultats en termes de mitjana, tot indica que les diferències entre famílies riques i famílies empobrides són bastant superiors a les Illes Balears que al conjunt d'Espanya.

III.- A l'informe de Càritas s'expliquen les estratègies, diguem que de subsistència, de les famílies més empobrides per fer front a la seva situació de precarietat. Les principals són: 1. Mesures per gastar menys energia (reduint hores de calefacció, apagant llums, etc.) 2. Invertir doblers per reduir la despesa energètica (canvi de bombetes, aïllament tèrmic, finestres, etc. ). 3. Acceptació per part d’algun membre de la llar d'algun treball mal pagat i/o sense contracte.

I els pressupostos de les famílies molt riques o riques? Com posen de manifest les dades de l'Enquesta de Pressupostos Familiars, bé. Com sempre!

Publicat originalment a l'Ara Balears (30-VI-2017)