La Vía Campesina

Des que vaig llegir -i d'això ja fa uns quants anys- que el professor Josep Fontana incloïa en el seu llibre "El futur és un país estrany. Una reflexió sobre la crisi social de començaments del segle XXI" a La Vía Campesina en el capítol de "les altres vies de protesta" i dels "altres mons de protesta" no he deixat de seguir a les xarxes socials (i en contats contactes presencials a alguns països llatinoamericans) a aquest moviment internacional, creat entre els anys 1992-1993, i que opera en països d'Àfrica, Àsia, Europa, i Amèrica. No em consta que cap organització de la pagesia illenca com a tal en formi part de La Vía Campesina, però com la Unió de Pagesos de Mallorca forma part de la Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos (COAG), que sí n'és membre, hom pot dir que, si més no indirectament, una part de la pagesia illenca sí en forma part.

Des de la seva fundació, La Vía Campesina defensa les explotacions agrícoles sostenibles a petita escala com la millor fórmula per a que tota la humanitat tingui garantida l'alimentació, evitant els errors de la "revolució verda". Contra la industrialització a l'engròs: 1. Produccions agroecològiques. 2. Economia sustentada en  finques relativament petites a càrrec de famílies camperoles i comunitats. 3. Lluita aferrissada contra l'acaparament de terres.

L'explicació de la importància de La Vía Campesina en la lluita contra el neoliberalisme global, i alhora el perquè el professor Fontana i moltes persones més sostenen que és una esperança d'un futur millor és que la meitat de la humanitat en l'actualitat són pagesos i pageses. Per això hi ha qui el considera, i a parer meu no va mal encaminat, el moviment social internacional més important. Al mateix temps, ara mateix, La Vía Campesina és un dels moviments globals més revolucionaris. Per què? Doncs pel seu principi fundacional: Els aliments no són una mera mercaderia, sinó un bé de la humanitat, un dret humà. Per tant cal defensar a ultrança el Planeta, la Pacha Mama...

El cas és que la setmana que ve -entre els dies 15 i 24- se celebra -aquest pic en el continent europeu- la VII Conferència Internacional de La Vía Campesina. Derio (Bizkaia) és la localitat amfitriona d'aquest esdeveniment que té lloc cada quatre anys. Els moviments socials d'Euskal Herria han estat molt actius en l'organització d'aquesta setena conferència, que s'inaugurarà oficialment el 19 de juliol, i entorn de la qual s'han programat tot un seguit d'activitats prèvies (discussions sobre feminismes, ecologismes, sobiranies, canvi climàtic, sobre com canviar el món...).

Hi ha, almenys, dos assumptes que personalment consider urgents s'abordin en aquest encontre: Per una banda, millorar l'organització i eficàcia de la lluita per posar fre a les impunitats i a la influència de les transnacionals (per exemple Monsanto Company), i, per un altre costat, impulsar amb major força i visibilitat l'exigència d'una Declaració de l'ONU sobre drets camperols, i d'altres persones que viuen en zones rurals.

Des de Mallorca, tota la meva estima, solidaritat, i desitjos d'encerts a les persones que es reuniran a Derio per a discutir el què fer dels pròxims quatre anys de La Via Campesina i de les seves aliances. A vostès, lectores i lectors d'aquest article, els recoman donin un cop d'ull a l'Informe Anual 2016 de La Via Campesina i comprovaran que la consigna de "Globalitzem la lluita, globalitzem l'esperança!" són fets, i no només paraules.

Visca La Via Campesina!

Publicat originalment a dBalears (10-VII-2017)