Des que vaig
llegir -i d'això ja fa uns quants anys- que el professor Josep Fontana incloïa
en el seu llibre "El futur és un país estrany. Una reflexió sobre la crisi
social de començaments del segle XXI" a La Vía Campesina en el capítol de
"les altres vies de protesta" i dels "altres mons de
protesta" no he deixat de seguir a les xarxes socials (i en contats
contactes presencials a alguns països llatinoamericans) a aquest moviment
internacional, creat entre els anys 1992-1993, i que opera en països d'Àfrica,
Àsia, Europa, i Amèrica. No em consta que cap organització de la pagesia
illenca com a tal en formi part de La Vía Campesina, però com la Unió de
Pagesos de Mallorca forma part de la Coordinadora de Organizaciones de
Agricultores y Ganaderos (COAG), que sí n'és membre, hom pot dir que, si més no
indirectament, una part de la pagesia illenca sí en forma part.
Des de la seva
fundació, La Vía Campesina defensa les explotacions agrícoles sostenibles a
petita escala com la millor fórmula per a que tota la humanitat tingui
garantida l'alimentació, evitant els errors de la "revolució verda".
Contra la industrialització a l'engròs: 1. Produccions agroecològiques. 2.
Economia sustentada en finques
relativament petites a càrrec de famílies camperoles i comunitats. 3. Lluita
aferrissada contra l'acaparament de terres.
L'explicació
de la importància de La Vía Campesina en la lluita contra el neoliberalisme global,
i alhora el perquè el professor Fontana i moltes persones més sostenen que és
una esperança d'un futur millor és que la meitat de la humanitat en
l'actualitat són pagesos i pageses. Per això hi ha qui el considera, i a parer
meu no va mal encaminat, el moviment social internacional més important. Al
mateix temps, ara mateix, La Vía Campesina és un dels moviments globals més
revolucionaris. Per què? Doncs pel seu principi fundacional: Els aliments no
són una mera mercaderia, sinó un bé de la humanitat, un dret humà. Per tant cal
defensar a ultrança el Planeta, la Pacha Mama...
El cas és que
la setmana que ve -entre els dies 15 i 24- se celebra -aquest pic en el
continent europeu- la VII Conferència Internacional de La Vía Campesina. Derio
(Bizkaia) és la localitat amfitriona d'aquest esdeveniment que té lloc cada
quatre anys. Els moviments socials d'Euskal Herria han estat molt actius en
l'organització d'aquesta setena conferència, que s'inaugurarà oficialment el 19
de juliol, i entorn de la qual s'han programat tot un seguit d'activitats
prèvies (discussions sobre feminismes, ecologismes, sobiranies, canvi climàtic,
sobre com canviar el món...).
Hi ha,
almenys, dos assumptes que personalment consider urgents s'abordin en aquest
encontre: Per una banda, millorar l'organització i eficàcia de la lluita per
posar fre a les impunitats i a la influència de les transnacionals (per exemple
Monsanto Company), i, per un altre costat, impulsar amb major força i
visibilitat l'exigència d'una Declaració de l'ONU sobre drets camperols, i
d'altres persones que viuen en zones rurals.
Des de
Mallorca, tota la meva estima, solidaritat, i desitjos d'encerts a les persones
que es reuniran a Derio per a discutir el què fer dels pròxims quatre anys de
La Via Campesina i de les seves aliances. A vostès, lectores i lectors d'aquest
article, els recoman donin un cop d'ull a l'Informe
Anual 2016 de La Via Campesina i comprovaran que la consigna de "Globalitzem
la lluita, globalitzem l'esperança!" són fets, i no només paraules.
Visca La Via
Campesina!
Publicat originalment a dBalears (10-VII-2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada