Reflexionar sobre les precarietats laborals ens cal

La Conselleria de Treball, Comerç i Indústria del Govern de les Illes Balears ha presentat,  en forma d’Anuari del Treball de les Illes Balears 2016, una reflexió multidisciplinària sobre el treball o, si es vol, sobre els treballs, és a dir, sobre el treball de mercat o productiu (remunerat) i el treball reproductiu, aquell que, tot i que és bàsic per a garantir la vida de l'espècie humana, no té cap remuneració econòmica.

La iniciativa és, per a mi,  sobretot una invitació a un debat molt oportú perquè, entre altres coses, estam en plena disputa sobre l'orientació de les relacions laborals postcrisi. La qüestió rau en si es consolidarà l'empremta neoliberal en el concepte de treball, o millor dit, en l'ocupació.  Es revertirà la tendència a transformar el treball remunerat (ocupació) en un producte de mera mercantilització, on preval l'objectiu de la productivitat mal entesa, o altrament dit, la que es basa exclusivament en més producció i més benefici, i no en millor producció i millor repartiment del benefici? Tornarem a un cert equilibri, un nou i renovat contracte social, entre capital i treball? Seguiran prevalent unes polítiques socials precàries  inevitablement vinclades a unes vides laborals cada vegada més precàries o, per contra, caminarem cap a un nou paradigma social independent de les dinàmiques laborals i que garanteixi de debò una existència material digna a tota la ciutadania? No sé si són aquestes les preocupacions teòriques dels impulsors de l'Anuari del Treball,  però sí que  són els meus neguits que m'anaven sorgint en la mesura que llegia els continguts d’aquest volum que vaig tenir la sort de coordinar.

Encara que no hi són ni tots ni totes els i les que hi podrien ser, ni es tracten tots els temes abordables, per ser el primer lliurament, el contingut i el llistat  d'autores i autors és prou important i de gran qualitat. Després de les presentacions de rigor, els continguts s'inicien amb un text del Director General d'Ocupació i Economia del Govern de les Illes Balears, Llorenç Pou, sobre "Els reptes de les Polítiques Actives d'Ocupació en el context de la reactivació econòmica", i el segueixen el Catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Autònoma de Barcelona, Eduardo Rojo, reflexionant sobre "Quins canvis són necessaris per garantir un mercat de treball inclusiu? Reptes de quantitat, reptes de qualitat"; un article col·lectiu de Rafael Borràs, Antoni Vilallonga, Andreu Grimalt i Antoni Tarabini titulat "Millora econòmica vs. millora del mercat laboral a les Illes Balears: Què diuen les estadístiques oficials i quina és la percepció social?"; i "Els sectors d'activitat claus de la recuperació econòmica i de l'ocupació de Balears", que és  una contribució de la professora d'Economia Aplicada de la UIB Maria Tugores.

Els textos que clouen la primera part d'aquest Anuari són els signats per l'economista Bruno Estrada; Càrites Diocesana de Mallorca i Fundació FOESSA; el doctor en Ciències Econòmiques especialitzat en Sociologia del Treball Enric Sanchis; i el Catedràtic d'Història Econòmica de la UIB Carles Manera. No em negaran que els títols fan llegiguera: "Apujar els salaris és bo per a l'economia"; "Pobresa i desigualtat a Illes Balears: els efectes d'una crisi estructural"; "Els aturats i la política"; i "Austeritat, nivells salarials i deflació a Europa: L'impacte de la gran recessió", respectivament.

A la segona part hi participen el professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Autònoma de Madrid, Borja Suárez, que ens presenta la seva visió sobre un assumpte cabdal i de gran actualitat: "La viabilitat del sistema públic de pensions: Algunes claus"; la professora del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació de la UIB, Francisca Salvá, que escriu sobre "Formació i competències del capital humà de les Illes Balears"; l'Inspector de Treball i Seguretat Social, Juan Ignacio Marín, que aborda un tema ben punyent com és el de "Falsos autònoms i falsos voluntaris: precarització i frau al sistema de Seguretat Social"; la Professora d'Economia Aplicada de la Universitat de Lleida, Àngels Cabasés, que analitza "La situació actual de les persones joves en el mercat de treball a les Illes Balears: precarietat laboral com a model d'ocupació juvenil?"; i el Gerent del Tribunal d'Arbitratge i Mediació de les Illes Balears (TAMIB), Carles Riera, que ens ofereix un balanç dels 20 primers anys d'aquest organisme clau en l'actual esdevenir de les  relacions laborals  a casa nostra. El volum acaba amb un apunt històric sobre el Primer de Maig a les Balears (1890-2016), a càrrec de l'historiador, escriptor, i director literari Antoni Nadal (amb un apèndix titulat "Memòria del Primer de Maig a Menorca", de l'activista menorquí i exsecretari general del PCIB de Menorca Antonio Casero).

En fi, em sembla una bona notícia que, des de les institucions autonòmiques illenques -amb tota la modèstia que es vulgui-,  intentin que les Illes Balears hi siguin en el debat i en la reflexió sobre l'ocupació de qualitat. És, sens dubte, una bona forma de participar en el debat suggerit per, posem per cas,  la Declaració del grup laboral L20 a la reunió dels Ministres de Treball i Ocupació del G20 (Bad Neuenahr, Alemanya, 18-19 de maig de 2017), o per la Resolució del Parlament Europeu, de 4 de juliol de 2017, sobre les condicions laborals i l'ocupació precària. Parafrasejant al gran poeta eivissenc Marià Villangómez, reflexionar sobre les precarietats laborals  ens cal, i no que mori el desig d'estabilitat laboral i vital per a tothom.

Publicat originalment a Diario de Mallorca (21-VII-2017)