Es parla bastant de temporalitat,
eventualitat, i precarietat laboral. Fins i tot, el concepte de pobresa
laboral, és a dir, la situació d'aquells treballadors i treballadores que, tot
i tenir una ocupació retribuïda, viuen en risc de pobresa, i patint importants
carències materials, està molt present en els comentaris i anàlisis de
l'anomenat mercat laboral.
No obstant això, d'explotació
laboral se’n parla molt poc, i no sempre amb propietat. Per exemple, el primer
pla estiuenc d'Inspecció de Treball, que va engegar el Govern en 2015, es va
presentar com a "Pla de lluita contra l'explotació laboral", però el
segon (2016) i el tercer d'aquest any 2017 es van presentar, amb una mica més
de rigor, com a plans contra la precarietat laboral. Veritablement, no són,
tampoc, actuacions inspectores contra la precarietat, perquè la precarietat en
les relacions laborals és absolutament legal. Són simplement -i no és poca cosa- plans contra les irregularitats laborals, especialment contra el frau en la
contractació. Però, a les persones els canvia poc la vida si només passen de
l'estatus de "precari amb irregularitats" al de "precari sense
irregularitats".
Fins i tot, hi ha una tendència a
reduir el concepte d'explotació laboral a les conductes empresarials
tipificades com a "delictes contra els drets dels treballadors" en el
títol XV del Codi Penal. Encara que aquest reduccionisme tingui un suport
legal, sociològicament és insostenible. La, diguem, definició canònica que la
sociologia del treball dóna a l’explotació laboral és la següent:
"Utilització d'una persona en benefici propi de manera abusiva,
especialment fent-la treballar molt i pagant-li poc". Amb tal definició,
hom pot sostenir que en la realitat laboral illenca actual hi ha bastants més
casos d'explotació laboral que els tipificats penalment, que, en molts casos,
haurien de ser qualificats, tal com denuncien organitzacions internacionals com
ara Anti Slavery, com a casos de "esclavitud
moderna".
Cal distingir, per tant, entre
irregularitat, precarietat, explotació i esclavitud laboral. A tall d'exemple,
no és el mateix sofrir la irregularitat d'estar contractat amb un contracte
temporal, quan legalment ha de ser de fix discontinu, que, a més de tal
irregularitat, sofrir l'explotació de ser obligat a treballar jornades laborals
de més de 80 hores setmanals. I, per acabar d'arrodonir-ho, sembla evident que
no és el mateix tenir un contracte en frau de llei, i, alhora, ser explotat laboralment
amb jornades absolutament abusives, si, a més d'això, se sofreix l'esclavitud
de, posem per cas, unes condicions de treball que posin en evident perill la
vida o la salut. Totes aquestes situacions han de ser perseguides, i, per a
això, és fonamental: a) Aconseguir una norma sancionadora veritablement
dissuasiva del frau en la contractació temporal. En aquest sentit val a dir que
quatre integrants del col·lectiu "Economistes Enfront de la Crisi"
acaba de publicar un “document
de treball” sobre aquest assumpte que no hauria de menysprear-se. b) Tenir una Inspecció de Treball que
estructuralment tingui -d'acord amb els criteris de L'Organització
Internacional del Treball (OIT)- suficients recursos humans i tècnics, i
voluntat política de fer-ho. En aquest sentit, identificar les coses pel seu
nom, per actuar en conseqüència, és clau.
No obstant això, per posar fi a
la legalització de la precarietat laboral (posem per cas, els contractes d'un
dia, o els salaris que no permeten arribar a mitjan mes), endemés de
l'anterior, cal derogar la nefasta Reforma Laboral del PP, i reforçar la
posició dels sindicats en la negociació col·lectiva i en centre de treball, que
és allà on es produeix la precarietat laboral. Mantenir la situació actual és
acceptar el fonamentalisme ideològic neoliberal segons el qual, en paraules de
Tony Judt, existeix un "funcionament pretesament neutral del mercat de treball".
Publicat originalment a dBalears (24-VII-2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada