Canvi de model turístic, ¿a pitjor?

Quantes vegades s'ha afirmat que era impossible introduir algun canvi al model de creixement de les Illes Balears? Doncs, les mateixes que s'ha pontificat que era impossible qualsevol modificació d'un model turístic com el balear, que es basa en l'incessant creixement del nombre de visitants, acompanyat d'un decreixent nombre de dies d'estada mitjana. Al final, hem tingut raó els que, des de fa temps, hem sostingut que els canvis en el model econòmic eren possibles. Ras i curt:  Des de la perspectiva dels que  des de  fa anys defensam que calen modificacions en el model turístic per transitar del monocultiu turístic de la "balearització" a un decreixement just, amb la Llei Turística de Bauzá&Delgado es van introduir rellevants canvis a pitjor. Més recentment, amb la legalització del lloguer turístic en habitatges plurifamiliars, s'ha incentivat un altre canvi prou important del model econòmic de les illes, un canvi que, a parer meu, no té garanties de ser a millor.

La Llei 6/2017, de 31 de juliol, de modificació de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, relativa a la comercialització d'estades turístiques a habitatges, és un exemple paradigmàtic d'una nova tendència neoliberal en la qual l'alternativa a la desregulació ha esdevingut en noves regulacions en les quals les administracions (estatals, regionals, o locals) actuen d'ariet per a l'obertura de nous mercats liberalitzats. Contràriament a aquesta "lògica", existia l'alternativa -sempre existeixen alternatives!- de mantenir la prohibició, i la persecució d'una pràctica il·legal escandalosament no perseguida. Aquesta era l'alternativa que garantia el dret de ciutat, a partir de mantenir tant com es pugui la separació entre l'espai turístic i l'espai residencial.

El cas és que la nova regulació autonòmica sobre lloguer turístic planteja importants incògnites sobre els efectes a curt termini en àmbits tan importants com ara el mediambiental, la petjada climàtica, el dret de debò de l'espai públic a les ciutats i pobles, i, fins i tot, resten bastants dubtes sobre els seus efectes sobre el dret a un habitatge digne i assequible. Però ara em vull referir únicament a alguns dels dubtes sobre els efectes a les condicions laborals.

Per una banda, estableix que "la persona comercialitzadora ha de complir tots els requeriments normatius que exigeixi l'activitat, entre d'altres: els requeriments que puguin ser exigibles per exercir l'activitat empresarial; els de la legislació laboral, si té personal contractat; i els requeriments de caràcter tributari continguts en la normativa específica". Només caldria!  Si la norma hagués recollit l'obligació d'aplicar a aquest personal contractat el Conveni Col·lectiu d'Hoteleria de les Illes Balears que, si no record malament, era una de les reivindicacions dels sindicats, hauria estat  una  novetat en positiu. Com no és així,  les conseqüències que s'albiren són que una part dels turistes podran allotjar-se  a immobles en què determinats serveis turístics seran prestats per persones amb salaris i condicions laborals legals  que no els  permetrà alliberar-se del risc de pobresa i/o exclusió social.

Per una altra banda, convé tenir present que la qüestió de qui i com es presten aquests serveis turístics, i la conseqüència que això comporta, no és una qüestió menor. Tingui's en compte que la Llei 6/2017, de 31 de juliol, estableix que "la persona comercialitzadora d'estades turístiques a habitatges d'ús residencial ha de garantir, amb l'objecte de facilitar l'estada, la prestació directa o indirecta dels serveis turístics següents: a) Neteja periòdica de l'habitatge, abans de l'entrada de nous clients, o durant l'estada d'aquests. b) Subministrament de roba de llit, llenceria, parament de la casa en general, i reposició d'aquests. c) Manteniment de les instal·lacions. d) Qualsevol altre que es pugui determinar reglamentàriament. En cas de contractar-se personal per dur a terme els serveis esmentats, s'han de complir les normes laborals, de seguretat social i de prevenció de riscs laborals aplicables als treballadors, així com el conveni col·lectiu que sigui d'aplicació". A part del que s'ha dit sobre els efectes de l'aplicació d'un conveni col·lectiu diferent del sectorial que s'aplica en hotels i apartaments turístics, i que la ràtio de persona empleada per client serà, ho és ja, molt menor que als hotels, cal prendre en consideració, en paraules del professor i investigador en Dret del Treball a la Universitat de València, Adrián Todolí, els trets de laboralitat de qui fa aquestes funcions. Todolí afirmava a les pàgines de Diario de Mallorca, (17-09-2017) referint-se als que lloguen i gestionen el lloguer turístic, que: "Han d'estar donats d'alta com a autònoms. Ho diu l'article 305 de la llei de la seguretat social, si hi ha una activitat econòmica de forma habitual han de cotitzar com a autònoms".

Per tant, o els lloguers turístics són gestionats per empreses, perdent així el suposat caràcter d'"ajuda a l'economia familiar", o aquestes famílies hauran de cotitzar com a autònoms. Controlarà la Conselleria de Turisme aquest requisit? M'alarma que, de moment, no s'hagi sentit ni una paraula sobre aquest assumpte per part dels i les responsables de la Conselleria amb seu al carrer Montenegro de Palma.

Tot plegat, demostra empíricament que els canvis són possibles. El dubte rau en si amb aquests canvis sobre els lloguers turístics són, en l'àmbit sociolaboral, més versemblants escenaris de creixements turístics sense generació equivalent d'ocupació, amb més precarietat laboral, majors desigualtats socials, i majors borses d'economia submergida. Mala peça al teler que no estigui garantit un progrés basat en la cohesió social.

Publicat originalment a Diario de Mallorca  (26-IX-2017)