"Al mar d'Ulisses cada cop hi ha més formigó i menys zones verges.
Els pins, que abans creixien sobre les roques, a frec d'onades, són substituïts
ara per palmeres, i les roques són cobertes amb formigó i rajoles perquè el
vianant hi tengui bon passejar, ran de mar, no fos cosa que es mullàs els peus
o li entràs arena dins de les sabates. No tenc res contra les palmeres, però
m'agraden més les que creixen, salvatges, a les platges del carib". Manlleu
aquestes paraules llegides en un dels plafons de la superba exposició
"d'anar i tornar" de Toni Catany, que vam poder gaudir en el Casal
Solleric de Palma fins al passat 20 d'agost, per fer una crida a la
manifestació del dissabte 23 de setembre, a les 18 hores a la Plaça Espanya de
Palma.
El crit de "Fins aquí hem arribat. Aturem la massificació turística" no em sembla una consigna
antigovernamental, ni tan sols una queixa d'allò que va poder ser i no va ser.
És, a parer meu, un dir prou als malparits que parlen de turismefòbia mentre
que, a tall d'exemple, callen quan en ple mes d'agost a Cala Millor un grup de
turistes es manifesta contra els mals serveis rebuts a un hotel, o dels
malparits que s'omplen la boca sobre la necessitat de créixer, desestacionalitzar,
o diversificar el turisme, però resten muts quan es tracta de parlar -i
practicar- sobre alguna cosa semblant al repartiment de riquesa, al progrés
social equitatiu, o a la justícia ecològica.
"Fins aquí hem
arribat" ho consider un clam per la dignitat. Contra la turistització dels
espais vitals. Ara mateix una de les batalles transcendentals per a una societat
decent és la que es dóna pel manteniment dels llocs nascuts per i per a la
pràctica social. És a dir, la Ciutat per a qui l'habita. No per a quí la
visita.
"Aturem la massificació
turística" em suggereix un clam contra la mentida neoliberal de desregulacions
privatives de drets, com ara el de ciutat i el del medi ambient. També sembla
ser un crit per dir prou regulacions incentivadores de l'obertura de nous
mercats del capitalisme turístic. Desregulacions i regulacions van molt sovint
de la mà si porten el segell del neoliberalisme!
"Fins aquí hem arribat!
Aturem la massificació turística" té tota la pinta de ser una mobilització
a favor d'un decreixement turístic just, perquè comencem a alliberar de formigó
el, en paraules de Catany, "mar d'Ulisses”.
Del que sí que estic segur
és que dissabte sortirem al carrer la gent que no renunciem a una Ítaca en què
Mallorca no es converteixi en un Gran Hotel Tot Inclòs, ni en una d'aquestes
postals que podem veure, fins a finals d'aquesta setmana, a l'exposició "Ciutat
de Vacances" (És Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma). Una
d'aquestes postals que, com a conseqüència de l'adoració del "Vedell d'or turístic",
reflecteixen la total turistització folclorització de Mallorca.
Fins i tot de la nostra identitat com a poble!
Publicat originalment a dBalears
(18-IX-2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada