La meua curta estada a Podem

Abans de l'estiu vaig firmar el manifest #LaUnitatTéNomDeDona. Pensava que era absolutament imprescindible que Laura Camargo liderés Podem Illes Balears. Les primàries es varen ajornar. Em va semblar una magarrufa i, alhora, es van reforçar els meus neguits per un Podem no liderat per Laura. Després de les vacances estiuenques em vaig inscriure a PODEM  amb l'objectiu  poder participar en les primàries i, més tard, vaig tenir l'honor que Laura m'inclogués a la seva candidatura.

Ha estat una experiència interessant i un plaer conèixer la gent de Construint Podem. Són bona gent!  D'aquesta candidatura pensava -i ho seguesc pensant- depenia un altre Podem diferent del que, almenys jo des de fora, he conegut a les Illes. Sigui pel que sigui no ha estat possible.

El meu compromís sempre va ser sincer. Era tot o res. Només em veia compromès amb Podem si Laura Camargo guanyava. En aquesta vida sempre he pres partit. He procurat pensar globalment, per a, tot seguit, autocentrar-me i   actuar localment. El Podem que ha sortit guanyador no em permet, ans al contrari, treballar, encara que sigui modestament, en la  transformació la realitat illenca. Més aviat, com algú ha insinuat, em fa empegueir. Sempre he tingut bastant sentit del ridícul!

Com aquest cap de setmana és el de la seqüela de Blade Runner (escrit això abans d’anar al cine) deixau-me que us digui que, en aquesta curta estada a Podem, "jo he vist [més enllà d’Orió, és a dir, més enllà de Construint Podem] coses que els humans [al manco els que hem compartit des de fa molt temps  moltes lluites en aquesta terra ] no us creuríeu mai..."