Abans de l'estiu vaig firmar el
manifest #LaUnitatTéNomDeDona. Pensava que era absolutament imprescindible que
Laura Camargo liderés Podem Illes Balears. Les primàries es varen ajornar. Em
va semblar una magarrufa i, alhora, es van reforçar els meus neguits per un
Podem no liderat per Laura. Després de les vacances estiuenques em vaig
inscriure a PODEM amb l'objectiu poder participar en les primàries i, més tard, vaig
tenir l'honor que Laura m'inclogués a la seva candidatura.
Ha estat una experiència
interessant i un plaer conèixer la gent de Construint Podem. Són bona gent! D'aquesta
candidatura pensava -i ho seguesc pensant- depenia un altre Podem diferent del
que, almenys jo des de fora, he conegut a les Illes. Sigui pel que sigui no ha
estat possible.
El meu compromís sempre va ser
sincer. Era tot o res. Només em veia compromès amb Podem si Laura Camargo
guanyava. En aquesta vida sempre he pres partit. He procurat pensar globalment, per a, tot seguit, autocentrar-me i actuar localment. El Podem que ha sortit guanyador no em permet, ans al
contrari, treballar, encara que sigui modestament, en la transformació la realitat
illenca. Més aviat, com algú ha insinuat, em fa empegueir. Sempre he tingut bastant sentit del ridícul!
Com aquest cap de setmana és el
de la seqüela de Blade Runner (escrit això abans d’anar al cine) deixau-me
que us digui que, en aquesta curta estada a Podem, "jo he vist [més enllà d’Orió, és a dir, més enllà de Construint
Podem] coses que els humans [al
manco els que hem compartit des de fa molt temps moltes lluites en aquesta terra ] no us creuríeu mai..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada