Renda Bàsica: Una proposta realista i urgent

Fa gairebé 170 anys que la humanitat va poder llegir per primera vegada que "un fantasma recorre [recorria] Europa". Permeteu-me idò que, parafrasejant aquesta frase icònica del Manifest Comunista (publicat a Londres el febrer de 1848), digui que un altre assumpte innovador recorre Europa i el Món. Marx i Engels es referien al comunisme. Ara recorre el planeta el debat sobre la Renda Bàsica, una proposta que ha deixat de ser un assumpte de minories acadèmiques, i de reduïts grups d'activistes, i ha esdevingut, en paraules del pensador holandès Rutger Bregman, una utopia per a realistes. Certament, és ben realista el que s'ha plantejat, per exemple, en els debats de la Constitució Política de la Ciutat de Mèxic, o en els experiments per a la seva aplicació que es duen a terme a indrets dels quatre continents.

Per si de cas, no avançaré més sense abans aclarir que la Renda Bàsica és un ingrés pagat per l'estat, com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret, o resident de la societat, fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre, o, altrament dit, independentment de les altres possibles fonts de renda que pugui tenir, i sense importar amb qui convisqui. Val a dir que en la definició i defensa que, des de posicions no neoliberals, es fan de la Renda Bàsica s'emfatitza que, en cap cas, no ha d'eliminar cap prestació de l'estat de benestar. Justament el contrari a la, diguem-li, "Renda Bàsica Neoliberal", consistent en una mena de "xec", i l'abolició de les prestacions públiques en espècie, tals com la sanitat, l’educació, les pensions, els serveis socials, o l’ atenció a les persones en situació de dependència. Defensam, doncs, que la Renda Bàsica sigui una peça fonamental -i fundacional- d'un nou Estat del Benestar a l'altura de les necessitats del segle XXI. La nostra és una proposta emancipadora perquè és incondicional, universal, individual, i suficient per garantir el dret bàsic de qualsevol ésser humà: el dret a una existència material digna. Una altra de les diferències essencials entre la "Renda Bàsica Neoliberal" i l'emancipadora és el seu finançament: La primera està en la lògica de l'acumulació per despossessió de l'actual capitalisme, mitjançant la privatització de serveis essencials, i la desfiscalització de les rendes i patrimonis de les classes riques i molt riques; la segona haurà de finançar-se amb una nova política fiscal, que distribueixi de debò la riquesa, i en la qual les persones menys afavorides surtin guanyant, i perdin les poderoses i molt afavorides.

Aclarit l'anterior, m'afanyo a reprendre el punt substantiu de la reflexió que volia compartir en aquestes línies. Tinc pocs dubtes que la presència mediàtica més gran, i en bastants agendes polítiques, de la Renda Bàsica té molt a veure amb el fet que ens enfrontem a reptes d'una magnitud desconeguda fins ara: D'una banda, el canvi climàtic interpel·la, almenys èticament, al decreixement, i el decreixement al repartiment del treball remunerat. D'altra banda, els resultats fins ara coneguts de la nova revolució industrial (la de la robotització, i la digitalització) qüestionen que la plena ocupació sigui un projecte realista, i, al temps, es constata que impulsa la proliferació dels "treballs de merda" (que l'antropòleg nord-americà David Graeber, fa uns pocs anys, va denominar com el fenomen dels treballs absurds). En tercer lloc, la globalització i financiarització del capitalisme realment existent és causa d'unes desigualtats tan brutals que, amb els instruments fins ara coneguts -per exemple, les polítiques de transferències socials dels Estats de Benestar sustentades, en gran part, en mercats de treball inclusius i propers a la plena ocupació-, eradicar la pobresa és una autèntica quimera. És a dir, davant aquests reptes, si volem mantenir societats democràtiques amb unes acceptables quotes d'equitat, no és possible seguir ignorant que la Renda Bàsica, encara que no sigui "la" solució, és part imprescindible d'aquesta.

D'aquests temes es va debatre en el XVII Simposi de la Xarxa Renda Bàsica que, del 2 al 4 d'aquest mes de novembre, s'ha celebrat a Saragossa. Però, en aquesta trobada, que, any rere any -i ja són disset!-, reuneix pensament acadèmic, experiència de l'activisme social i sindical, preocupacions polítiques i institucionals, i coneixements d'àmbits professionals, tals com la fiscalitat, els serveis socials, la salut física i mental, etc., s'han tractat qüestions més concretes, com per exemple:

1. Es va posar novament de manifest la viabilitat tècnica d'una Renda Bàsica finançada amb una profunda i integral reforma fiscal.

2. S'ha evidenciat el rotund i inapel·lable fracàs empíric del sistema de rendes condicionades per eradicar la pobresa. Un exemple clar d'aquest fracàs ho posa de manifest la Consellera de Serveis Socials del Govern, Fina Santiago, que, en una entrevista radiofònica al programa de la cadena SER "Hoy por hoy Mallorca" en data 7-11-2017, i referint-se a la Renda Social Garantida (RSG), que, per cert, s'ha presentat com un dels grans èxits d'aquesta legislatura autonòmica, afirma que tal RSG "no és per sortir de la pobresa, sinó que és per sobreviure" (sic). Com del context de l'entrevista és difícil sospitar que es tracti d'un lapsus linguae, hauríem de preguntar-nos: Si la RSG no és la política autonòmica contra la pobresa, ¿Quina és?

3. Es va demostrar la conveniència de pensar en societats on el treball remunerat no sigui l'únic factor primari de repartiment de la riquesa generada . Això és així, entre altres coses, pels efectes de la robotització i digitalització que avança a una velocitat inusitada, com, a títol d'exemple, posen de manifest tres recents notícies que afecten de ple al principal sector econòmic i laboral de les Balears, i a la mobilitat aèria, tan important per a la gent que vivim en illes. Els titulars de les dites notícies són els següents: "Lopesan Hotel Group, primera cadena hotelera a Espanya que aposta per un robot humanoide"; "Meliá, primera hotelera que posa a vendre habitacions a Amazon durant el 'Black Friday'"; i "AirHelp llança un advocat d'Intel·ligència Artificial per gestionar les reclamacions per retards de vols".

4. Es va tractar de la imperiosa necessitat que la proposta de Renda Bàsica estigui present en els eventuals processos constituents que, necessàriament, s'han d'obrir en un futur immediat (La reforma constitucional en el Regne d'Espanya no és únicament necessària per mor del col·lapse del seu títol relatiu a l'Estat de les Autonomies).

En fi, després d'anys estant cada vegada més present en els àmbits acadèmics, i de l'activisme social, la Renda Bàsica, com algú va dir en aquest dissetè Simposi, ha vingut al debat polític i institucional per quedar-se. Al meu entendre, no podia ser d'una altra manera perquè el contrari seria una bogeria. En paraules d'Albert Einstein "una bogeria és fer la mateixa cosa una vegada i una altra, esperant obtenir resultats diferents. Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix". Doncs, si volem una societat sense pobresa i de ciutadans i ciutadanes veritablement lliures perquè tenen el dret a la seva existència material garantida, convé no entossudir-se a fer la mateixa cosa una vegada i una altra. Dit sense embuts: La Renda Bàsica és la recuperació del sentit emancipador de la democràcia. Per això, a més de ser una proposta realista, és una proposta urgent.

Publicat originalment a Diario de Mallorca (27-XI-2017)